Blog

Blog


L. Fraile:

L. Fraile: "Bioseguretat, una eina per disminuir l'ús d'antibiòtics"

10 de gener de 19 - Noticies

 

Espanya és un dels països europeus que més antibiòtics utilitza en ramaderia.

Els antimicrobians són una eina fonamental per a una producció eficient, sostenible i rendible des d'un punt de vista econòmic, però el seu ús ha de restringir-se a l'estrictament necessari. Lorenzo Fraile, doctor en Veterinària i professor agregat de la Universitat de Lleida, analitza amb nosaltres la importància de reduir l'ús profilàctic en el panorama actual del sector.

Què és la bioseguretat?

És un conjunt de mesures posades en pràctica per a reduir el risc d'introducció i propagació d'una malaltia dins d'una explotació i/o regió. Segons Lorenzo Fraile, desgraciadament hi ha molts patògens porcins; si analitzem els 24 patògens sobre els quals disposem d'informació contrastada i fiable sobre el paper de la bioseguretat en el seu control, veiem que, per a la gran majoria, pot ser una eina de control important. En una de les seves ponències, el doctor, seguint el fil d'una recerca científica, va enumerar les malalties que es poden controlar intensificant la bioseguretat externa o interna.

Què són els antimicrobians?

Els antimicrobians són fàrmacs que s'utilitzen per al control de les malalties. "Afirmar que fins ara s'ha estat fent un mal ús en ramaderia és una generalització errònia: es podria millorar el seu ús respecte al qual es feia en el passat; hauríem d'incloure'ls en els programes que anomenem de medicina preventiva, que són programes per al control de les malalties. Moltes vegades, amb els antibiòtics es feia el que anomenem un ús profilàctic, i aquesta és la fase que ha de canviar en el sector i que, de fet, ja l'està fent, perquè s'ha reduït molt. Curar als animals és una finalitat intrínseca a la professió. Pots discutir la millor manera de fer-ho, però no si has de fer-ho o no", explica el veterinari.

El tancat perimetral és una mesura de bioseguretat bàsica. Foto: RotecnaPress.

De quina manera podem reduir els antimicrobians?

Els principis de la teràpia antimicrobiana es basen en un triangle terapèutic entre el bacteri responsable de la infecció, l'animal malalt i el fàrmac utilitzat per a tractar la infecció. En paraules del Doctor Fraile, "avui dia estem aprenent a reduir els antimicrobians en la fase de transició. D'altra banda, en engreixament hem utilitzat medicaments durant el primer mes de vida dels animals, que és una època de risc, però ja hi ha empreses que presenten un consum pràcticament igual a zero".

Lorenzo Fraile explica que, per a aconseguir reduir l'ús d'antibiòtics, cal millorar molts altres aspectes. Un dels temes més importants és el paper de la bioseguretat. "Abans la gent no li donava suficient importància. Ara sí", afirma el professor. Els aspectes més importants van des de la bioseguretat externa, que redueix el risc d'introducció d'una malaltia en una explotació, fins a la interna, que redueix el risc de la seva disseminació. "Si no t'entra una malaltia bacteriana, no l'has de tractar; això és de sentit comú. El missatge és molt simple, perquè la bioseguretat externa pot reduir l'entrada de pràcticament totes les malalties importants del porcí, i la interna pot disminuir la incidència de la immensa majoria d'elles", continua Fraile.

En la cinquena jornada del porcí organitzada per JARC, Lorenzo Fraile va fer un esment especial a la pesta porcina africana. "Abans que l'administració hagi de demanar al ramader que compleixi les mesures de bioseguretat, hauríem de ser nosaltres mateixos els que tinguem aquesta iniciativa". Segons el professor, la majoria dels ramaders no són conscients de la importància d'aquestes accions: "Ho veuen com una despesa i no com una inversió. Però és una responsabilitat pròpia que ningú t'ha d'imposar", va manifestar.

Altres eines per a reduir els antimicrobians són les vacunes. D'altra banda, també han aparegut en els últims sis anys alternatives com els àcids orgànics, olis essencials i probiòtics, entre altres. Es tracta de substàncies de diferent tipus, que tenen una sèrie d'efectes positius per al control de les malalties. "El problema és que, a diferència de les vacunes i dels antibiòtics, no tenen l'obligació de passar controls tan estrictes. Això vol dir que la garantia per al consumidor és menor.

Gestió de riscos

"Totes les malalties et poden afectar, però no totes tenen la mateixa importància; depèn de les patologies. Així i tot, la bioseguretat externa ha d'estar sí o sí. Un punt crític és tenir un clos perimetral funcional perquè no t'entrin animals salvatges, perquè són una bomba de rellotgeria", va recomanar l'expert, que va continuar enumerant les mesures de bioseguretat. En concret, va defensar que el perímetre de seguretat dels vehicles i els transportistes que accedeixen a les granges reduiria el risc de patògens. A més va fer diferents recomanacions sobre les precaucions que han de seguir les persones que accedeixen a la granja, relacionades amb mesures d'higiene com les dutxes i l'ús obligatori de botes i roba específiques. "Igual que li ho demanes a un veterinari, li ho has de demanar a una persona de manteniment (un electricista o un lampista, per exemple). Quina és la diferència?", va reiterar Fraile, referint-se a la poca importància que li donen els ramaders al flux de personal i de material dins de les instal·lacions. Va recordar la importància de mesures de control de plagues (rosegadors, insectes, animals salvatges) o de la bona gestió de dejeccions i cadàvers. També va posar l'accent en la instal·lació de pediluvis i rotaluvis hàbils. Així mateix, va destacar la importància d'analitzar les fonts de semen.

És primordial controlar l'accés de persones a la granja. Foto: RotecnaPress.

 

Posar en relleu la importància de la bioseguretat

"Has de fer comptes, saber quant et costa l'entrada d'una malaltia i quant et costa mantenir la bioseguretat", va subratllar Fraile. En aquest sentit, va sostenir que la bioseguretat actual a Espanya és molt millorable i que s'ha de treballar en aquest àmbit. "En una mateixa regió, conviuen granges amb un nivell 90/100 i granges amb un nivell 40/100. I, una vegada la malaltia entra en la granja que té menys bioseguretat, es transmetrà a les altres granges, perquè entra en un circuit. Hem d'elevar la mitjana".

Una de les mesures a tenir en compte és el monitoratge exhaustiu del consum d'antimicrobians. En l'actualitat es publiquen, de forma periòdica, dades sobre aquest consum a escala europea a través dels informes ESVAC, que, a més, detallen el consum total d'aquests fàrmacs en cada país. Segons Lorenzo Fraile, és interessant utilitzar aquest sistema per a poder comparar el consum d'antimicrobians en l'àmbit nacional i internacional.

L'estudi utilitza la unitat de correcció de la població (PCU), que es calcula multiplicant el nombre d'animals vius i sacrificats pel seu pes teòric en el moment previsible del tractament. "A Espanya estem a 360 mg/PCU aproximadament. Anem baixant, però estem lluny de països com Dinamarca, que estan per sota dels 100 mg/PCU", va argumentar el doctor veterinari.

"Les malalties influeixen en la producció, no en la qualitat de la carn"

Les conseqüències que un animal sofreixi una patologia en una granja poden ser tant econòmiques com productives. "Depenent de cada malaltia, pot haver-hi unes conseqüències o unes altres. El problema és que no és fàcil erradicar una malaltia. Com els humans, els animals poden conviure amb una malaltia, i el problema és que no disposem de bones eines per a controlar-les totes. El millor és mantenir-se sa", va explicar Fraile, qui va afegir que l'ús d'antimicrobians no afecta la qualitat del producte final, la carn. "El consumidor està confós, perquè tota la carn del mercat aquesta lliure d'antibiòtics. Les malalties són un problema de rendibilitat, no de seguretat alimentosa", va aclarir.

En conclusió, Fraile va sostenir que els antimicrobians són una eina fonamental per a una producció eficient, sostenible i rendible econòmicament, i que hem de restringir el seu ús a l'estrictament necessari, i va emfatitzar que la bioseguretat és un punt crític per a poder abordar l'optimització de l'ús d'antimicrobians en producció animal.

Comparteix a les xarxes