A. Iniesta: “El sistema Tecnapur ens ofereix resultats molt positius”

Descendent d’una família dedicada la ramaderia d’engreix, l’Aitor Iniesta va decidir continuar amb el negoci familiar. No obstant això, atret per la major complexitat que representa la fase de producció de les truges, va decidir formar-se en aquest àmbit i comptar amb la seva pròpia granja de mares. Convençut de la necessitat de construir un sector sostenible mediambientalment, aquest 2019 l’Aitor ha invertit en la instal·lació i posada en marxa d’una planta de tractament de purins, que compta amb el separador mecànic (fase I) i el reactor fisicoquímic (fase II) de TecnaPur, amb excel·lents resultats.

Quin és l’origen d’aquesta explotació?
Després d’especialitzar-me en la reproducció porcina, l’any 2011 vaig decidir muntar la meva granja de reproductores amb 1.000 truges. Al cap de tres anys vaig ampliar fins a les 3.000 mares, amb 13.000 places de deslletament amb garrins de fins a 20 quilos.

Com té distribuïda la granja?
En una zona tinc el nucli de reproductores, amb 3.000 mares, amb la reposició, que fem intermitentment en granja, la gestació i les sales de maternitat, on tenim als garrins fins als 6 kg (26 dies de vida). Per una altra banda, a uns 3,5 km de distància, tenim el deslletament/transició fins als 20 kg. Assolit aquest pes, distribuïm als animals cap a granges d’engreix. Una part va cap a la granja familiar amb 7.000 places, i la resta d’animals van a altres granges de la integradora amb què treballem.  

Quantes persones treballen a la granja?
Entre treball directe i indirecte, a la nostra granja donem feina a unes 100 persones, incloent-hi als treballadors que estan a la zona de reproductores, a l’àrea de transició, els que fan feines administratives, gestió dels subproductes ramaders que es generen a la granja, tasques de manteniment, neteja, transport, etc.

Aquest any decideix instal·lar el sistema de tractament de purins TecnaPur, amb el separador mecànic i el reactor fisicoquímic. Per què?
Principalment per la convicció personal de disposar d’una granja respectuosa mediambientalment amb el nostre entorn. Encara que nosaltres ara mateix no tenim cap problema amb els purins, perquè estem situats en una zona amb baixa densitat porcina, crec que l’orientació de la ramaderia i de la producció porcina ha d’avançar per ser el més respectuosa possible amb el medi ambient.

Per què es va decidir pel sistema de Rotecna?
Feia temps que buscava una instal·lació que em permetés millorar la gestió del nitrogen, reduir les emissions d’amoníac i les olors que pogués generar la granja, tot i que està allunyada que qualsevol nucli urbà. Per això, vam estudiar un parell d’opcions i la de Rotecna, per viabilitat econòmica i funcionalitat, era la que millor encaixava amb els nostres objectius. Va ser així com, l’abril, vam fer la instal·lació, sent la primera planta de tractament de purins d’aquestes característiques d’Espanya. Finalment, després d’uns mesos amb l’assessorament i el suport dels tècnics de Rotecna, al setembre vaig començar a gestionar directament el funcionament de tota la planta.

Planta de tractament de purins amb el separador mecànic i el reactor fisicoquímic. Foto: Rotecna. 

 

Quin ha estat el rendiment de la planta en aquests mesos?
Els resultats, de moment, són molt positius, tal com esperava: reducció d’olors i volum, separació de nutrients, estalvi en el cost d’escampar el purí, reducció de les emissions d’amoníac i obtenció d’un adob orgànic de qualitat per als nostres camps a partir de la fracció sòlida. A més de ser ramaders, som agricultors. Per això, el compostatge que obtenim del purí l’utilitzem als nostres camps com a esmena orgànica, ja que és un adob orgànic de moltíssima més qualitat que l’adob químic o mineral que s'utilitza habitualment. La següent prova que vull realitzar és utilitzar la part líquida per fer una fertirrigació a les parcel·les confrontants. El cert és que aquesta planta ofereix un ampli ventall de possibilitats.

En el cas del reactor fisicoquímic, que en destacaria del seu funcionament?
És un sistema molt intuïtiu i adaptat a qualsevol perfil d’usuari. En el nostre cas, utilitzem el reactor de dilluns a divendres, unes 10/11 hores al dia, de 7.00h a 18.00h. D’aquesta manera, dilluns al matí preparem el tanc de floculant, per tal que un cop ple deixi passar a l’interior del reactor la fase líquida que surt del separador mecànic. Amb aquesta posada en marxa, molt simple, de forma automàtica i segons el cabal d’entrada, el reactor comença a treballar. Després, l’únic que fem és, un cop cada dues hores, una de les persones que està gestionant els purins es passa a revisar que tot funcioni correctament.

De totes maneres, els sistemes de seguretat que incorpora la màquina fan que, en casa de qualsevol incidència, la planta s’aturi. Finalment, els divendres quan acaba el procés de tota la setmana, s’ha de deixar que el tanc de floculant s’acabi i aleshores netegem la màquina.

El reactor ofereix la possibilitat de control remot, què li sembla?
Un encert. A més, té un funcionament molt intuïtiu per a qualsevol persona mitjanament entesa en noves tecnologies. Concretament, el control remot del reactor em permet veure des del mòbil, en qualsevol lloc i a temps reals, en quin estat està la màquina, veure si hi ha cap incidència o alguna alarma, revisar com funciona el sistema, quants metres cúbics estan entrant, quin és el nivell de pH del purí que surt, etc. Es pot consultar absolutament tot, independentment d’on siguis. És un gran avantatge que, a més, t’ajuda a conciliar la vida laboral i familiar.

En xifres, quants metres cúbics de purí tracta al dia?
Amb una mitja de funcionament d’unes 11 hores aproximadament, es poden tractar entre 60 i 70 metres cúbics de purí al dia, depenent de la densitat del purí.

 

Diagrama de flux de masses de la planta de tractament

Els diferents rendiments i reduccions varien segons la composició del purí inicial. 

 

 

Composición de la fase líquida 

I respecte al volum inicial, quin percentatge obté de cada fracció?
A la granja estem molt conscienciats amb l’ús racional de l’aigua. Cada dia la persona de manteniment controla el consum i revisa possibles fuites, i per això tenim un purí força dens. A partir d’això, amb la primera fase de TecnaPur (separador mecànic) estem tenint una reducció respecte al volum inicial d’un 10%, que surt amb la fracció sòlida, mentre que un 90% passa a la fracció líquida. Posteriorment, amb la fase II (reactor fisicoquímic), obtenim una fracció sòlida d’aproximadament un 20-30%, i una fracció líquida del 70-80%. D’aquesta manera, aconseguim reduir al voltant d’un 70% de nitrogen, un 60% de potassi i un 97% de fòsfor del purí inicial al purí final sense emissions a l’atmosfera d’amoníac ni altres gasos contaminants.

Què fa amb cadascuna de les parts separades?
La part sòlida l’utilitzem com a compostatge per les vinyes, que és el cultiu predominant a la zona. Amb això donem als cultius una aportació de nutrients més sostenible, i el compostatge és més sostenible i ecològic que altres adobs que s’acostumen a utilitzar. La part líquida l’utilitzem per abonar els nostres ametllers, principalment, a més de cereals de secà. En aquest sentit, en haver separat la majoria de sòlids en suspensió del purí, la quantitat de metres cúbics que podem aplicar per hectàrea augmenta un 70% i la quantitat de líquid total a transportar es redueix un 33%, el què implica una reducció de l’extensió de cultius necessaris per a la gestió del líquid com a fertilitzant i un significatiu estalvi en el transport.

Vista aèria de la granja d'Utiel (València). Foto: Expoinor. 

A nivell de granja, quin cost per metre cúbic suposa realitzar la separació?
No tenim un càlcul exacte de tots els costos, però els números que hem realitzat ens donen un cost aproximat de 2.000 euros per metre cúbic en el tractament, al que s’hauria d’afegir el cost de la distribució del producte en líquid per escampar-lo a les terres o per utilitzar-lo en reg per goteig. En aquest sentit, en poder aplicar més quantitat per hectàrea i menys quantitat total, ho podem fer més a prop de la granja, reduint considerablement els costos d’aquesta aplicació, per la qual cosa el cost total per metre cúbic (tractament més aplicació) calculem que és d’uns 2,80 – 3,00 euros / m3.

El balanç econòmic és favorable?
Des del meu punt de vista, aquesta inversió està justificada, i més si reiterem la importància de què tots els ramaders prenguem consciència de la necessitat de produir de forma respectuosa amb el nostre entorn. Respecte als costos previs a la separació, sí que inicialment s’assumeix un petit sobrecost per fer la inversió, però després tens la rendibilitat de l’adob que generes amb la part sòlida. En el nostre cas, nosaltres no estem venent la fracció sòlida, però si anteriorment teníem un cost de 20.000 euros a l’any per abonar les nostres finques, ara ens ho estem estalviant, i si aconseguim tenir un excedent d’aquest adob podríem vendre’l i treure’n un benefici econòmic. D’aquesta forma, el sobrecost que em pot generar la planta de tractament de purins està justificat i cobert pels ingressos que es poden obtenir de adob orgànic i l’estalvi del transport de la fase líquida pel fet d’haver d’escampar menys quantitat i més a prop.