Com podem gestionar el consum d‟aigua de les truges?

Josep Rius. Tècnic de Rotecna

En el mercat existeixen molts sistemes de subministrament d’aigua i pinso per a les truges en lactació. Amb freqüència, s’ofereixen ambdós elements en un mateix punt: la menjadora. Un d’ells, possiblement, el més utilitzat, consisteix a col·locar un abeurador o xumet d’alt cabal (3-6 litres / minut) al seu interior, la qual cosa, a la vegada, es complementa en moltes ocasions aportant aigua de forma manual (“cop d’aigua”). D’aquesta forma, s’ofereixen totes les facilitats perquè els animals tinguin un bon accés a l’aigua.

Com a concepte, és un sistema molt ben resolt: abans d’oferir el menjar es revisen les menjadores, per si en alguna hi queda molt menjar, es dispensa el pinso, i es proporciona una mica més d’aigua a les truges que ho requereixen. Entre àpats també es pot suplementar aigua de forma manual. El sistema té algun inconvenient com que és necessari un bon maneig de supervisió de tot el procés tots els dies de l’any i no resulta fàcil trobar un equilibri òptim en la proporció d’aigua / pinso amb un sistema en el qual no es pot controlar la quantitat d’aigua existent en la menjadora en el moment de subministrar el pinso. En ocasions, aquesta proporció pot ser l’adequada, però, en altres, pot ser totalment insatisfactòria.

No obstant això, la situació encara pot empitjorar si tenim en compte que quan es dispensa el pinso a les truges, no sabem si s'ho menjaran, la qual cosa ocasiona un increment de costos per desaprofitament de pinso i la mà d'obra necessària per a la neteja de les menjadores abans de la següent aportació de pinso. Amb força freqüència, aquestes tasques s’han assumit com rutinàries en moltes granges, i de la qualitat de la seva execució per part dels operaris de la granja depèn directament que els animals mengin i beguin de forma adequada.

L’aigua i els dosificadors electrònics de pinso

En els últims anys s'ha produït un clar avanç en la dispensació de pinso mitjançant els dosificadors electrònics, encara que, en molts casos, aquest avanç no ha anat parell a la utilització d'un sistema de dispensació d'aigua adaptat a les seves característiques. D'una banda, tenim dosificadors amb una gran capacitat de configuració i posterior verificació i, per l'altre, sistemes d'aigua sense cap mena de control o monitoratge. Hem estat capaços de ser molt precisos amb el pinso, però molt poc amb l'aigua. Per a obtenir una alimentació efectiva hem de ser-ho en tots dos casos i disposar de sistemes pensats per a la seva correcta sincronització.

L’alimentació electrònica ha afavorit que l’aliment es pugui repartir en diferents ingestes durant les 24 hores del dia. Això ha propiciat que la porció de pinso sigui més petita que amb els sistemes amb dosificador convencional, la qual cosa disminueix substancialment les possibilitats de malbaratament, però, a la vegada, obliga a gestionar millor l’aigua en quantitats més petites. Si canvia la forma de subministrar el pinso, no hauria de canviar també el sistema de subministrament d’aigua?

En el context de l’anomenada “ramaderia de precisió” es focalitza l’individu enfront del grup. Cada animal té unes necessitats alimentàries diferents; per tant, també seria lògic que utilitzéssim el que la tecnologia ens ofereix per satisfer aquesta necessitat. Una electrovàlvula en cada menjadora per oferir aigua en funció del pinso dispensat i un sistema d’oferta d’aigua a voluntat fora de la menjadora són una bona opció, perquè permet maximitzar el consum d’aigua i oferir sempre l’aliment en la proporció aigua – pinso adequada.

Exemple de conjunt de menjadora amb electrovàlvula i aigua a part. Foto: Rotecna.

Posem un exemple: suposem que una truja en el dia 18 de lactació té la possibilitat de menjar 9 kg de pinso. Si la proporció d’aigua – pinso és d’1 a 2, li oferim 18 litres d’aigua amb el menjar, ja s’ha begut aproximadament la meitat de l’aigua que necessita durant el dia. D’aquesta manera, s’aconsegueix alimentar en humit amb pinso fresc i en òptimes condicions. No cal dir que tot el que es pugui oferir a les truges per a afavorir una bona alimentació repercutirà directament en la seva sanitat, longevitat i benestar. Al seu torn, ens assegurem de què disposa de tots els elements per a produir el màxim de llet en quantitat i qualitat, a més dels avantatges que suposa a nivell de costos en minimitzar el desaprofitament i la mà d'obra per a netejar les menjadores.

Actualment, en porcicultura ja es disposa de molts mitjans perquè els animals mengin i beguin adequadament. Els seus beneficis són per tots coneguts, per la qual cosa una cosa tan important no pot deixar-se sense control. En poques granges existeixen comptadors per a monitorar l'aigua, encara que sabem que l'observació del seu consum pot oferir-nos una informació molt valuosa sobre la sanitat i producció dels animals. Una alteració en el consum d'aigua pot indicar precoçment l'existència d'una malaltia. Per a acabar, cal recordar que tots els sistemes exigeixen uns requisits d'instal·lació: cal garantir que el cabal d'aigua arriba en òptimes condicions en moments de màxima demanda.

Què sabem de l'aigua?

L'aigua és el principal nutrient dels éssers vius i intervé en diferents processos:

• Transport de nutrients.
   
• Termoregulació corporal.
   
• Eliminació de metabòlits per l'orina.
   
• A més d'això, facilita la digestió i és el principal component de la llet (80%).

Quantitats

• Les truges en lactació beuen mitjanes de 20-25 litres d'aigua/dia i poden arribar a ingerir entre 33-38 litres d'aigua al dia durant les 3 o 4 setmanes de lactació.
   
• Per a augmentar un quilo el pes de la ventrada, són necessaris uns 4 litres de llet.
   
• Per produir 1 litre de llet es necessiten de 2,5 a 3 litres d'aigua.
   
• En el pic de lactació, una truja pot arribar a produir de 10 a 13 litres de llet diaris.
   
• Una truja amb una lactació de 23 dies i una mitjana de 22 litres/dia, ingereix 506 litres d'aigua.
   
• La mitjana de la ràtio aigua/pinso oscil·la entre els 3-5 litres per quilo de pinso. A l'inici de la lactació és més alt, podent arribar als 5-7 litres, i després baixa a 3-5 litres a la setmana.

Temperatura

Les truges amb temperatures ambientals altes prefereixen l'aigua a 10 graus menys que l'aigua a temperatura ambient, i com a molt a 10 graus.