Alta eficiencia de les plaques calefactades elèctriques de plàstic

Jordi Gasull. Tècnic de Rotecna.

L'ús de plaques de calefacció en maternitat i deslletament i la seva correcta regulació són factors clau per garantir el benestar dels garrins. Un bon maneig de les plaques permet garantir el confort tèrmic i un correcte desenvolupament dels garrins, reduint la mortalitat en les primeres hores de vida i millorant la seva adaptació a la fase de deslletament.

OBJECTIU

Per mostrar l'eficiència energètica i el confort de les plaques elèctriques de Rotecna s'han fet diferents proves comparatives que demostren la idoneïtat de les plaques Rotecna fabricades amb plàstic davant d'altres models de polímer recoberts d'acer inoxidable. D'altra banda, l'estudi també demostra la major eficiència de la regulació mitjançant sonda de les plaques calefactades de Rotecna, ja que permet una regulació més precisa, cosa que redueix el consum elèctric.

EFICIÈNCIA PLAQUES DE PLÀSTIC VS. POLÍMER RECOBERT D'ACER INOXIDABLE

En aquest estudi s’ha analitzat el consum de diferents models de plaques calefactades en funció del material de fabricació. Concretament, s'han comparat les plaques calefactades de Rotecna, fabricades amb plàstic (1200x500 mm amb sonda), amb un altre model del mercat fabricat amb polímer recobert amb xapa d'acer inoxidable (1200x500 mm amb sonda).

A la prova, es van instal·lar dos grups de plaques i es van tenir funcionant a una mateixa temperatura demandada (34 °C) amb termòstats idèntics i a la mateixa sala amb iguals condicions ambientals per fer un seguiment del consum acumulat. Les plaques es van controlar amb un termòstat amb sonda superficial (enceses a 100% del voltatge per sota de la temperatura objectiu i apagades quan s'arriba a la temperatura objectiu).

A la placa de polímer recoberta d'acer inoxidable es va realitzar un mesurament de temperatura en superfície amb termoparell, ja que el mesurament amb infrarojos no dóna una lectura fiable sobre superfícies d'acer inoxidable. Es va calibrar el controlador perquè coincidís amb la lectura de la sonda. A més, la zona de la sonda es va cobrir amb material aïllant per simular l'efecte de l'ocupació per part dels animals.

El registre de dades es va realitzar durant un període de 21 dies, en què les dues plaques van funcionar en les mateixes condicions ambientals i amb la temperatura ajustada a valors similars en els dos models.

Condicions de la prova:

• Temperatura ambient: Aproximadament 21 °C.
• Temperatura requerida: 34 °C.
• Durada del registre de dades: 7 dies.

Després dels primers 6 dies i 15 hores de funcionament, la diferència de consum energètic registrada va ser un 23% menor amb la placa de plàstic de Rotecna, el consum registrat del qual va ser de 5,55 kWh (la qual cosa representa un consum mitjà horari de 34,7 Wh), mentre que el de la placa de polímer recoberta d'acer inoxidable va ser de 7,25 kWh (45,3 Wh de mitjana).

En resum, durant la prova, comparant estrictament el producte sense alterar el funcionament amb diferents sistemes de regulació per a cada model, mateix regulador i sonda prenent temperatura superficial en tots dos casos, el resultat ha estat sempre favorable a la placa de Rotecna.

Entenem que, entre altres diferències, la placa metàl·lica actua com un radiador i transmet més la calor a l'ambient, per la qual cosa és menys eficient des d'un punt de vista energètic per mantenir una temperatura constant.

REGULACIÓ AMB SONDA VS. POTENCIÓMETRE

Una altra de les proves de l'estudi es va centrar a quantificar la diferència de consum entre plaques amb un regulador sense sonda (regulació mitjançant percentatge de voltatge) i plaques amb un termostat amb sonda superficial (encesa al 100% del voltatge per sota de la temperatura objectiu i apagada quan s’arriba a la temperatura objectiu).

Per a aquest assaig es van muntar dues plaques Rotecna elèctriques de 1200x500 mm de 150 W, que van funcionar simultàniament amb la superfície lliure i a la mateixa sala per assegurar que les condicions ambientals fossin les mateixes per a tots dos models a comparar. El regulador manual sense sonda es va ajustar fins a obtenir una temperatura superficial que coincidís amb la temperatura superficial desitjada a l'altra placa a comparar (regulador en posició a 70%). Per al termòstat amb sonda, es va comprovar que la temperatura detectada per la sonda coincidís amb la temperatura real de la superfície de la placa.

En el moment de començar amb el registre de consums, les dues plaques tenien la mateixa temperatura de superfície al mateix punt.

Condicions de la prova:

• Temperatura ambient: Aproximadament 21 °C.
• Temperatura requerida: 36 °C.
• Durada del registre de dades: 7 dies.

Després de la prova i anàlisi de dades, vam poder concloure que els resultats de consum de les plaques són molt similars. Tot i això, la sonda ofereix la capacitat al sistema d'autoregular la temperatura, mentre que el sistema sense sonda requereix una regulació manual. A la pràctica, a granja, això pot comportar un estalvi de fins al 5% per l'ajust més precís de la temperatura amb sonda que en fer-se manualment, segons el comportament dels animals. D'altra banda, l'estalvi pot arribar fins al 35% amb la sonda, ja que les plaques s'apaguen automàticament quan els animals generen calor suficient per mantenir la placa a la temperatura desitjada, ja que està sobre una superfície perfectament aïllada. A més, es pot aplicar una corba de temperatura a la placa a mesura que els garrins creixen. Cal destacar que les plaques fabricades amb materials molt conductors no s'haurien d'apagar mai, ja que a temperatura ambient sempre absorbiran calor dels garrins.

BENESTAR I CONFORT DELS GARRINS

El tacte de la superfície, la distribució de la temperatura, l'estanquitat, la lleugeresa i el sistema de subjecció de les plaques de plàstic són alguns dels avantatges de seguretat, confort i benestar que aporten davant d'altres materials més porosos, pesats i que dissipen més la calor.

Avantatges de les plaques de plàstic vs. les de polímer:

• Requereixen una quantitat menor d'energia per assolir la temperatura de treball.
• Dissipen molta menys calor a l'ambient, especialment si no es fa servir niu.
• Tenen una excel·lent inèrcia tèrmica, per la qual cosa amb prou feines varien la temperatura en els períodes que els garrins mamaran, cosa que en facilita la regulació.
• Com que són aïllants, no absorbeixen calor dels animals encara que estiguin apagades, pel disseny de la resistència.
• Distribueixen la temperatura per la superfície de manera més homogènia.
• Disposen d'una superfície amb millor subjecció per a les potes dels animals.
• Proporcionen una superfície amb millor confort per al descans.
• Compten amb un sistema de suport, sense racons on s'acumuli la brutícia, cosa que facilita la neteja.
• Pes més lleuger, entre 3,5 i 9,5 quilos. En canvi, les plaques de formigó arriben malgrat més de 30 quilos.

CONCLUSIONS

Després de fer les proves, els resultats conclouen que, a tots els escenaris, les plaques calefactades de Rotecna fabricades en plàstic són més eficients, amb un estalvi de consum energètic que oscil·la entre el 14% i el 23%. Encara que el percentatge pugui ser variable, per les condicions de treball diferents que hi pugui haver a cada granja, és demostrable que els resultats, en tots els casos assajats, han estat favorables a la placa de Rotecna. Finalment, cal afegir que, si es treballa amb nius juntament amb les plaques, l'estalvi d'energia encara pot ser més gran, ja que en determinades condicions ambientals i amb certa edat dels animals, pot ser viable tenir la placa apagada, sent suficient el microclima creat pels animals a l'interior del niu. En aquest cas, amb plaques de plàstic seria com tenir un slat cec de plàstic a terra, de manera que la sensació tèrmica no és desagradable per als animals. En canvi, si la placa és metàl·lica la sensació freda del metall no és agradable per als garrins.