Quins beneficis ens ofereix l'alimentació electrònica en lactació?

Gergely Horogh. Nutricionista porcí.

En el nostre treball com a consultors en granja, la majoria dels problemes i els reptes més complexos als quals fem front a les sales de part són: garrinades desparelles en el part, molts garrins petits, escassa viabilitat dels garrins, diarrea al dia de vida, alta mortaldat, alta mortalitat en el part o fins i tot baix pes al deslletament. Les solucions a aquests problemes solen requerir un enfocament complex, però tendim a oblidar la importància del factor més bàsic, una alimentació òptima. Amb això no ens referim a l'alimentació en diverses fases, a la formulació o contingut de nutrients (això es controla al màxim per part dels nostres especialistes en alimentació), sinó que allò que realment controla el ramader és la quantitat d'aliment que se'ls subministra als animals, l’ús de corbes d’alimentació òptimes i les freqüències d’alimentació ideals. Tot això té un gran impacte tant a les truges com als garrins, a curt i llarg termini. En aquest article exposem un cas pràctic en una granja de reproductores a Hongria.

Mida dels garrins, homogeneïtat de la garrinada

Durant la darrera fase de la gestació, des del dia 80 aproximadament fins a l'inici del part, les necessitats nutricionals de la truja augmenten de forma significativa, a causa del ràpid creixement dels fetus i del creixement de les glàndules mamàries i els teixits que es preparen per a la producció de calostre i llet. Si no se satisfan les necessitats més grans de nutrients de la truja durant aquest període, es perdrà el fort creixement intrauterí dels garrins (el pes del fetus pot arribar fins i tot a duplicar-se en les dues últimes setmanes de gestació).

Gràfica sobre el guany de pes durant la darrera fase de gestació. 

A més, la truja comença a mobilitzar les seves pròpies reserves, cosa que es tradueix en una pèrdua de massa muscular i de greix dorsal abans que comenci la lactància. Per tant, recomanem que no es redueixi la ració d’aliment de la truja després d'haver-la posat a la paridera, sinó que es mantinguin les racions augmentades de la fase d'alta gestació (3,4-3,8 kg/dia) fins al part.

Dinàmica de part, garrins nascuts morts

A més de la ració de pinso, un altre aspecte important és la freqüència i distribució d'aquest, ja que determina l'estat energètic de la truja en el moment del part, cosa que afecta la durada d'aquest i la viabilitat del garrí, incloent-hi la mortinatalitat.

El contingut de midó del pinso, que proporciona energia a la truja, s'absorbeix als intestins en forma de glucosa entre 3 i 6 hores després de l'alimentació. El subministrament d'energia de la truja està en el millor moment durant aquest període, per la qual cosa, si el part s'inicia en aquest moment, es pot esperar un part dinàmic, ràpid i sense problemes, cosa que es tradueix en garrins viables.

Gràfica: Temps transcorregut entre el darrer àpat i l'inici del part.

No obstant això, després d’aquest temps, els nivells de glucosa en sang i, per tant, l’estat energètic de la truja es desploma. Si el part comença 6 hores després de l'última alimentació, o més tard, la manca d'energia provocarà fatiga i un part prolongat. Per tant, com més gran sigui el temps transcorregut entre l'última alimentació i l'inici del part, més gran serà la durada del part i la probabilitat que neixin garrins morts. En aquest cas, la taxa de parts problemàtics i de parts assistits augmentarà.

Aleshores, què hem de fer? Seria aconsellable augmentar el nombre d’àpats fins i tot abans del part, amb 4 alimentacions al dia a intervals daproximadament 6 hores.

En canvi, quina és la pràctica mitjana nacional a Hongria? Abans del part, normalment es donen de 2 a 3 àpats al dia i, per descomptat, la distribució dels àpats és flexible, basada més en l’organització del treball que en les necessitats de la truja. Per exemple, en una granja típica, l'alimentació de la tarda és a les 16:00 i la del matí següent a les 7:00 h. El temps que transcorre entre les dues preses és de 15 hores, superant amb escreix l'interval ideal de 6 hores.

Lactació

En el cas de les truges lactants, l'objectiu principal és garantir un calostre de gran qualitat i, a continuació, que la producció de llet s'iniciï de manera òptima i es mantingui en un nivell estable.

La producció de llet de la truja és un factor clau de la viabilitat dels garrins, el seu creixement i el seu pes al deslletament. Tot i això, també cal recordar que s'ha d'aconseguir la màxima producció de llet amb la mínima pèrdua de greix dorsal i de múscul. Això és perquè el dèficit energètic de les truges primes i grosses té un efecte negatiu en la biologia reproductiva, que perjudica la gestació i el resultat del part. També té un efecte a llarg termini, ja que un mal desenvolupament dels fol·licles tindrà un impacte negatiu en el nombre de garrins i en la seva viabilitat en el cicle següent. Per evitar-ho, les empreses de genètica consideren acceptable un màxim de 2-3 mm de pèrdua de columna vertebral durant la lactància.

La quantitat de llet produïda per una truja al cim de la lactància arriba als 15-18 litres. Això requereix que s'assoleixi, o fins i tot se superi, una ingesta màxima d'aliment de 8-10 kg, mentre que la ingesta mitjana diària d'aliment durant la lactància hauria d'arribar als 6 kg. És difícil esperar que les truges consumeixin aquesta quantitat de 2 a 3 àpats en un període de 8 hores. Òbviament, també és important augmentar el nombre de preses durant la lactància, de 4 a 6 àpats que cobreixin tot el dia.

Un altre factor que complica la situació és la necessitat de seguir una corba d'alimentació que satisfaci perfectament les necessitats d'alimentació de les truges en creixement, variant les quantitats requerides diàriament. A més, si també tenim en compte que la gana i el patró d'ingesta d'aliment de les truges varia considerablement d'un moment a un altre del dia, fins i tot dins d'un mateix dia, aviat ens adonem que alimentar les truges d'acord amb les necessitats biològiques estan molt per sobre de les possibilitats de la gestió d'una granja mitjana.

La direcció d'un dels principals productors de porcs d'Hongria va observar aquesta contradicció i va decidir instal·lar el sistema automàtic d'alimentació de truges de Rotecna, Dositronic M, a la granja de 4000 truges. La instal·lació del sistema es va completar el juny de 2022 a 1026 parideres. L'objectiu del sistema era bàsicament reduir el treball manual, alhora que es maximitzaven les necessitats biològiques de les truges esmentades anteriorment.

El maneig del Dositronic M és senzill i intuïtiu. Foto: Rotecna.

Què ha canviat?

L'horari d'alimentació es va poder modificar respecte dels horaris d'alimentació anteriors, que es van adaptar a l'estat fisiològic de les truges. En lloc dels dos àpats diaris que es feien de forma manual i de les 3 alimentacions a partir de la primera setmana de lactància, ara es realitzen 4 alimentacions durant tot el període de lactància, de forma totalment automàtica, reduint la necessitat de mà d'obra . L'alimentació es realitza en diversos blocs al llarg del dia, i la truja pot menjar la ració de pinso segons les pròpies necessitats i gana, en petites porcions, gairebé ad libitum.

"Subministrar petites quantitats d'aliment diverses vegades al dia augmenta la ingesta de pinso i en redueix dràsticament el malbaratament".

En el període previ al part, per garantir un subministrament òptim d'energia per a les truges, s'hi inclou un període d'alimentació a partir de les 2:00h del matí, de manera que els intervals sense alimentació durant el dia no superin les 5 hores .

Subministrar petites quantitats d'aliment diverses vegades al dia garanteix un alt nivell d'higiene de l'aliment, augmenta la ingesta de pinso i en redueix dràsticament el malbaratament.

La interfície del programa i les unitats internes són fàcils de configurar i manejar, amb informació codificada per colors que proporciona informació immediata sobre la ingesta d'aliments de les truges, cosa que permet una detecció i un tractament més ràpids i eficaços dels animals que no pas mengen o estan malalts. Això és una gran ajuda per a la gestió de parts, especialment en grans ramats de truges.

La corba d’alimentació durant la lactància s’ajusta a les necessitats de les truges. Per descomptat, és possible crear i aplicar corbes separades segons la paritat, la mida de la truja, el consum de pinso, etc. En aquesta granja s'utilitzen corbes d'alimentació diferents per a les truges de primer part, les multípares normals i les d'alt consum de pinso.

Exemple de corba de primer part.

Exemple de corba d'una truja multípara normal. 

Exemple de corba d'una truja multípara +10%. 

El sistema es va introduir a principis d'estiu, però la gana de les truges continua sent excel·lent, gràcies a l'horari d'alimentació de l'alba al capvespre i les diferents racions ad libitum al llarg del dia, que satisfan perfectament les necessitats de les truges. El consum mitjà de pinso de les truges durant la lactació és de 5,73 kg durant 26,3 dies de lactació mitjana.

La millora de la ingesta d'aliments va tenir un efecte positiu en la producció de llet, cosa que es va traduir en garrinades més equilibrades, menys morts de garrins abans del deslletament i més pesos al deslletament. La quantitat de garrins nascuts va augmentar en 0,6 garrins, el pes mitjà de deslletament també va millorar en 0,1 kg/garrí, la qual cosa va donar lloc a un pes de ventrada al deslletament de gairebé 5 kg més.

Cal subratllar que els resultats de Dositronic es van obtenir a l'estiu, i el període de control (sense Dositronic) se situa als mesos d'hivern-primavera, molt més favorables.

Sovint se senten arguments contraris a que l'alimentació freqüent a la maternitat augmenta la taxa de mortalitat pel fet que la truja es tomba a terra. A la pràctica, però, s'observa que una alimentació més freqüent fa que les truges es posin dempeus sovint i, per tant, mengin i beguin més, cosa que contribueix clarament a augmentar la producció de llet, amb una millora en els resultats del deslletament.

És un detall molt interessant que, alhora que augmentava la producció de llet, les truges perdien menys greix dorsal. De mitjana, la taxa de pèrdua de greix dorsal en el moment del part va disminuir de 4,72 mm a 3,12 mm.

Comparativas de dades productives amb Dositronic M i sense. 

El cost econòmic de la pèrdua de condició corporal es pot mesurar clarament en termes de cost d’alimentació per reposar la massa muscular i el greix dorsal. En aquest cas, la necessitat d'aliment per a la reposició de la condició postdeslletament es va reduir significativament (5 kg/kg específic).

A més, s'esperen noves millores en la biologia reproductiva del cicle següent, a causa de la menor pèrdua de greix dorsal, i la menor pèrdua de condició reduirà l'estrès metabòlic advers, augmentant així la vida útil de les truges.

Finalment, però no per això menys important, el gran avantatge del sistema electrònic d'alimentació de truges és la recollida massiva de dades, el coneixement encara millor dels hàbits de consum de pinso de les truges, l'avaluació de períodes més llargs i el descobriment de noves correlacions.

Conclusió

En la immensa majoria de les granges porcines, el nombre de personal degudament qualificat resulta ja insuficient, cosa que empeny clarament a invertir en automatització. A més, amb l'augment dels preus dels pinsos, el malbaratament ja no és acceptable i cal prendre més mesures per millorar l'eficiència.

El cost inicial relativament elevat dels alimentadors automàtics per a truges pot ser un factor dissuasori per a alguns, però s'haurien de considerar els beneficis econòmics obtinguts en termes de reducció dràstica del malbaratament de pinso, augment del nombre de garrins i del pes al deslletament, i millora de la biologia reproductiva. Si es fan comptes, es descobrirà que val la pena.