Com hem d'alimentar els garrins en transició?

Si fem un exercici d’empatia és fàcil comprendre que la fase de deslletament i, en especial els primers dies, és el període més estressant de les vides dels garrins. En condicions naturals, la lactació dura al voltant de 70 dies i la transició d’una dieta líquida a una sòlida es produeix de forma gradual. Actualment, el deslletament es produeix entre els 21/28 de vida, provocant un canvi precoç i brusc per al garrí, no només a nivell alimentari, sinó també a nivell social i ambiental.

Si ens centrem en la transició alimentaria, aquesta sempre ha de ser suau i gradual per tal de facilitar la difícil adaptació i el desenvolupament dels sistemes  digestius i immunitari. El pas de la llet, els valors energètics i proteics de la qual són de molt alt valor biològic, al pinso, amb hidrats de carboni com a principal font energètica, no és quelcom fàcil. Després del deslletament, els garrins han d’adaptar-se a un nou ambient, un nou grup d’animals i una nova jerarquia. A més, al canvi d’alimentació s’hi afegeix el consum d’aigua, de manera que l’animal ha d’aprendre a diferenciar entre la set i la gana. Alguns estudis mostren que el 40% dels garrins triguen més de 10 hores en tornar a menjar després de ser deslletats, un 10% més d'hores, i alguns fins a 100 hores.

Tot això fa que sigui habitual que la majoria dels garrins acabats de deslletar disminueixin el seu ritme de creixement  i que inclús alguns perdin pes. Per això és molt important ajudar-los a adaptar-se tant de forma alimentària com de forma social, així com amb instal·lacions que garanteixin el seu confort. Primerament, es recomana dispensar aigua i pinso als garrins que ja estiguin en la fase de lactació, petites quantitats, però de forma contínua. Els garrins que ingereixin pinso en maternitat comencen a desenvolupar el sistema enzimàtic que els ajudarà a adaptar-se millor a l’alimentació amb pinsos compostos una vegada deslletats, començant a menjar i créixer abans i amb un major guany de pes diari. Una vegada deslletats, és de vital importància que els garrins comencin a beure el més aviat possible, per la qual cosa es recomana l’ús d’abeuradors que no necessitin aprenentatge, com els de nivell d’aigua sense mecanismes, o accessibles per als més ressagats, com els de cassoleta. Aquests han d’estar instal·lats a una alçada adequada i que faciliti l’accés. Pel que fa als menjadors, ja que els animals en maternitat mengen simultàniament aproximadament cada hora petites quantitats de llet cada un de la seva pròpia mama, és important augmentar temporalment els espais d’alimentació amb plats de reforç fins que els garrins creïn una jerarquia per utilitzar els menjadors per torns, redueixin el nombre d’àpats per dia i augmentin la velocitat d’ingesta. Aquests també poden servir preparar farinetes els primers dies, fent encara més gradual el pas de l’alimentació líquida a la sòlida.

Amb les farinetes, els garrins troben l’aigua i el pinso junts i mengen en grup. Inicialment, les farinetes han de preparar-se amb aigua temperada, el plat net i una freqüència d’unes tres vegades al dia. La idea és oferir-la el més fresca possible, sense que estigui molt temps al plat, però amb la precaució de no oferir-la moltes vegades al dia perquè sinó els animals s’acostumen a elles i no consumeixen de la tremuja amb pinso sec. La proporció aigua/pinso s’ha de reduir gradualment, fent-se cada vegada més concentrada. El moment de la seva retirada no ha de coincidir amb un canvi de pinso (lactoiniciador/prestarter).

En les fases de creixement, els animals acostumen a alimentar-se a lliure disposició d’aigua i aliment (ad libitum) per tal de maximitzar el consum de l’aliment i el creixement. L’alimentació amb pellets (en lloc de farina) i aigua en el plat (en lloc de en sec) acostuma a augmentar la velocitat d’ingesta i el consum total de l’aliment, amb la corresponent millora de la velocitat de creixement. Però alimentar amb pinso humit exigeix un maneig adequat, ja que un excés o falta de flux de pinso o aigua per un mal ajustament, o que el pinso es degradi en romandre moll per un temps excessiu, pot derivar en problemes d’adaptació, poc consum o un augment del malbaratament. 

Els porcs varien els seus requeriments nutricionals a mesura que creixen, i és molt important que la composició de la seva alimentació es vagi modificant per garantir que els animals tinguin una dieta adaptada a les seves necessitats, i per reduir el cost de l’aliment i el contingut de nitrogen i fòsfor de les dejeccions (provocat en gran part per l’excés de proteïna que no és digerida). S’ha de considerar que la transició de pinsos és tant a nivell nutricional com a nivell dels ingredients que el componen. Progressivament, es va adaptant al garrí a adaptar les proteïnes vegetals en lloc de les animals. En conseqüència, la composició dels pinsos també va canviant a ingredients cada vegada més bàsics, amb digestibilitats més baixes, passant d’aminoàcids més alts a més baixos i d’energies més baixes a més altes. Per tant, és important tenir present que el canvi d’un pinso a un altre s’ha de fer de forma gradual durant, com a mínim, tres dies. La barreja de pinsos ha de ser homogènia per no provocar desequilibris a nivell de flora intestinal, ni perjudicar el consum mitjà diari en aplicar un canvi sobtat a nivell nutricional. Això és encara més important després de la limitació de l’ús d’antimicrobians en el pinso com antibiòtics i l’òxid de zinc.

És extremadament important tenir en compte que, en la majoria d’instal·lacions, la capacitat de la tremuja és molt més gran que la quantitat de pinso que els animals poden ingerir en un dia. Per això s’han d’instal·lar baixades telescòpiques que permetin omplir la tremuja gradualment, tant perquè el pinso no estigui molt temps a la tremuja i perdi propietats, com per garantir que els canvis de pinso es facin adequadament. En conseqüència, els primers dies s’aconsella dispensar el pinso que els animals es mengin en 24 hores, tenir l’obertura del pinso ben regulada, i mantenir els menjadors el més net possible, sense restes de pinso brut. Per finalitzar, no s’ha d’oblidar que qualsevol reducció de pes, o un retràs en el guany de pes diari, es veu negativament amplificat a la corba de creixement durant el període que va del deslletament al sacrifici, augmentant la variabilitat de pes entre animals de la mateixa edat. L’objectiu de dur a terme una bona transició és evitar l’aturada o reducció del creixement i la proliferació de malalties entèriques. Si ho aconseguim, serà més fàcil preservar i mantenir la salut dels garrins i, en conseqüència, reduir els costos de producció d’aquesta fase.