L'error número 1 és no diferenciar bé la zona neta de la zona

¿Quina importància té la bioseguretat en les explotacions porcines?

Té un paper importantíssim. El concepte bàsic el defineix molt bé la dita: "val més prevenir que curar". D'una forma més tècnica, podríem dir que la bioseguretat és tot allò que podem fer per tal que no entrin malalties infeccioses al sistema productiu. En el nostre negoci treballem amb animals vius, fet que vol dir que treballem amb quelcom molt delicat, que s'ha de protegir, i per això necessitem mesures de bioseguretat.

A la pràctica, s'apliquen mesures de bioseguretat?

A la majoria d'explotacions, sí, però n'hi ha algunes que no. El problema és que el sector porcí és molt ampli i, desgraciadament, en segons quines malalties depenem d'aquell que pitjor ho fa. És a dir, encara que implementem totes les mesures de bioseguretat existents, encara que ho fem el millor possible, si hi ha algú que no ho fa suficientment bé, quan aparegui un problema, sortirà igual de perjudicat aquell que ho fa bé que aquell que ho fa malament. Per això és tan important que tot el món apliqui mesures de bioseguretat.

Existeixen dos nivells de bioseguretat, l'externa i la interna. A què fa referència cada nivell?

La bioseguretat externa és aquella que apliquem per protegir-nos del que pugui venir de fora, i la bioseguretat interna és tot el que es fa per protegir-nos de problemes que ja estan en el sistema productiu. Aquesta última és més complexa, ja que si ja és difícil aïllar la granja de la resta del món, intentar fer diferències dins de la mateixa granja és més complicat.

Comencem per mirar l'explotació de fora cap a dins, parlant en primer lloc de la bioseguretat externa. De què hem de protegir la nostra explotació?

Certament quan parlem de bioseguretat no té molt sentit fer una llista d'enemics, perquè les mesures de bioseguretat són per a tots, tant els coneguts com els desconeguts. Si haguéssim tingut unes bones mesures de seguretat, el PRRS no ens hauria fet tant mal com ens va fer. A partir d'aquí, sí que hem de tenir unes mesures bàsiques, com un tancat que impedeixi físicament, tant el pas de persones com d'animals, i delimitar molt bé què és la zona neta (la granja) i què és la zona bruta (la resta del món), a la qual hem de tractar com si estigués plena de totes les malalties existents. Precisament, pel que fa a la delimitació de la zona neta i la zona bruta, hem de tenir en compte uns punts crítics, que són els punts de contacte, és a dir, de les persones que entren pel vestuari, del bestiar que entra pel moll de càrrega, del material que entra pel punt de recollida, etcètera.

Quines són les mesures bàsiques que han d'aplicar-se en bioseguretat externa?

Seria molt important aconseguir que totes les granges d'Espanya tinguessin un tancat, pardaleres, un bon moll de càrrega i fessin bé el canvi de roba. Hi ha moltes coses més, però si aconseguim que tots compleixin aquestes mesures bàsiques, serà un èxit. Això sí, les mesures han d'aplicar-se correctament. Per exemple, en el cas concret del moll de càrrega, és important que quedi molt clar quina és la zona neta i quina és la zona bruta, el xòfer ha de saber per on pot circular i fins a on, i el mateix el ramader. Per una altra banda, és fonamental que el moll eviti la reentrada a la granja d'animals que hagin trepitjat el camió i la reentrada de líquids. Des del dia en què es decideix construir una granja, se sap que hauran d'entrar i sortir animals. Incloure un moll de càrrega és senzill, suposa una petita part de la inversió global de l'explotació i els seus avantatges són molts, tant pel ramader com per al xòfer i per a l'animal, fet pel qual crec que s'hauria d'incidir més en aquest sentit.

Relacionat amb el moll de càrrega, quines mesures s'ha d'adoptar amb els transports que arriben a les explotacions?

El transport de bestiar és el més delicat i el que pitjor fama té. Tot el relacionat amb el transport implica presses, implica controlar molt el temps, ja que un xòfer depén del tacògraf i, per agilitzar el procés de càrrega i descàrrega, moltes vegades ofereix la seva ajuda, entrant a la zona neta, quan no hauria de ser així. Per evitar-ho, el dia de la càrrega i descàrrega dels animals, hi hauria d'haver suficient personal per fer aquesta tasca més àgil i que no es produeixin errors. Per una altra banda, hauríem de començar a plantejar-nos seriosament tenir un vestuari pels xòfers, amb la possibilitat que es puguin netejar, amb roba i botes de la granja, d'ús exclusiu per a les càrregues.

Entre les mesures bàsiques també has apuntat el canvi de roba. Què s'ha de tenir en compte respecte a aquest punt?

La millor manera de realitzar el canvi de roba és disposar d'un vestuari adequat. Aquest ha d'estar dividit en dues zones: una zona bruta per la qual l'operari entra, deixa tota la seva roba, rellotge, mòbil... i travessa per un punt de pas obligat (on es realitzen les normes d'higiene marcades per l'explotació), i una zona neta on està disponible la roba de l'explotació. Les normes d'higiene del punt de pas obligat poden variar; normalment a les granges de reproductores, centres d'inseminació, nuclis genètics... és una dutxa i, en el cas de les granges d'engreix, si hi ha dutxa, perfecte, i si no, com a mínim hi ha d'haver un rentamans. Pel que fa a la roba de l'explotació, és important que es netegi i s'eixugui dins de les instal·lacions.

Més enllà d'aquestes mesures bàsiques, si volem extremar la bioseguretat, quines altres mesures podem aplicar?

Per exemple, en referència a l'entrada de material, hauríem de tenir un moll de càrrega específic per aquest, en el qual es pugui desinfectar, o prendre mesures com que el material arribi dins d'una doble bossa. Pel que fa a les eines d'operaris externs a l'explotació, també es poden prendre mesures de prevenció, com que la granja disposi d'eines per a ús intern o que hi hagi l'opció de desinfectar-les abans de la seva entrada a granja.

Finalment, quins són els principals errors que es produeixen en bioseguretat externa?

L'error número 1 és no diferenciar bé la zona neta de la zona bruta i, en segon lloc, sovint no s'entén per a què serveixen les mesures i només s'apliquen perquè ho marca la llei. En aquest sentit, s'ha de treballar per conscienciar el sector a través de l'educació i la formació, i no conformar-nos amb què les mesures es compleixin per imperatiu legal. Si la gent entén per què es fan les coses, les mesures s'aplicaran bé i, sobretot, perduraran en el temps.