El PRRS (Síndrome Respiratori Reproductiu Porcí) és una de les malalties més temudes pels ramaders per l’impacte econòmic que pot provocar la seva entrada en una granja. Jordi Baliellas, veterinari del GSP Lleida (Grup de Sanejament Porcí), ens parla de les característiques d’aquesta malaltia i sobre les eines que tenim per evitar la seva entrada i/o disseminació per la granja.

Jordi Baliellas, veterinari del GSP Lleida. Foto: Jordi Baliellas.

Quina és l’afectació del PRRS a Espanya?
Des de la primera detecció d’un cas de PRRS a Espanya, que es va fer públic l’any 1991, s’ha avançat molt en termes de coneixement científic. No obstant això, és una malaltia molt complexa, contra la qual no hi ha una única forma de control. S’han creat diferents eines que ajuden al control de la malaltia, però, lamentablement, encara hi ha molt a descobrir.

Quines conseqüències té la malaltia sobre els animals?
Quan la gent pensa en el PRRS normalment pensen en una clínica reproductiva, la principal manifestació de la qual és l’avortament, la pèrdua de la gestació de la mare, que s’acostuma a produir en fases avançades, al voltant del mes previ al part. Però també tenim una clínica respiratòria que sol afectar els garrins, lactants o animals de transició. No obstant això, els porcs adults solen ser més resistents a aquesta clínica respiratòria, encara que hi ha soques del virus i situacions que també poden generar aquest tipus de presentació clínica en porcs adults.

Quins són els principals símptomes que ens poden indicar que tenim aquesta infecció en una granja?
En el cas d’una granja de mares, el més habitual són els problemes al voltant del part, que solen ser avortaments al final de la gestació o problemes de nascuts dèbils i mortalitat de garrins lactants. No obstant això, hi ha algunes soques que les primeres manifestacions que mostren són problemes respiratoris molt similars als d’una grip, provocant també febre. Per tant, en una granja de mares, el ramader o veterinari ha de sospitar que té PRRS si detecta problemes respiratoris o reproductius al final de la gestació. D’altra banda, en les fases de transició i engreix, la clínica és respiratòria i cursa de forma similar a altres processos vírics, agreujada per l’augment de malalties secundàries. En aquest cas, ens trobem amb animals que deixen de menjar, tenen tos, pneumònia, etc. A partir d’aquests símptomes i de la presa de mostres per a PCR es determina si la granja té problemes de PRRS.  

Com es transmet?
Les principals vies de transmissió del virus són els animals de reposició, el semen, els vehicles de transport sense netejar ni desinfectar adequadament, les visites, i tot el material que entra a granja, encara que podem contemplar altres riscos com el transport de cadàvers i una gestió inadequada dels purins. Per tot això, la bioseguretat és l’eina més important en el control del PRRS. Finalment, existeix la via de transmissió per l’aire, sent habitualment la menys freqüent. A part, existeixen pocs estudis sobre a quina distància es pot transmetre el virus i en quines condicions climàtiques. 

Quin paper juga la bioseguretat per reduir el risc d’entrada del PRRS en una granja i la seva disseminació?
És importantíssima. Si volem evitar l’entrada del virus, hem de focalitzar els nostres esforços, en primer lloc, en millorar tot allò referent a la bioseguretat externa, tot allò de fora de la granja que pot ajudar a introduir el virus. En aquest sentit, hem d’aplicar millores de bioseguretat per controlar correctament aspectes com la reposició, el semen, els vehicles de transport d’animals, les visites i els materials. Quan les mesures de bioseguretat externes fallen i el PRRS entra a la granja, és quan les mesures de bioseguretat interna han de ser eficients, és a dir, totes aquelles mesures que s’apliquen per evitar la disseminació del virus entre animals de diferents edats i diferents naus. Pel que fa a aquest punt, s’ha estudiat molt sobre la importància de vies com la iatrogènica a través de les agulles, ja que una gota de sang pot contenir una gran quantitat de virus que pot infectar a molts animals. En aquest sentit, es recomana el canvi freqüent de les agulles, l’ús de roba i calçat per fases, limitar les adopcions, treballar amb lots tot dins – tot fora per garantir una bona neteja i desinfecció, etc. Aquestes mesures són les que ens permetran controlar el virus dins de la granja i reduir els efectes que la seva presència pot provocar.

"És una malaltia molt complexa, contra la qual no
hi ha una única forma de control."

No existeix, per tant, un únic tractament per acabar amb el PRRS?
El millor tractament és la prevenció, és a dir, la profilaxi, partint d’una bona bioseguretat externa i interna. D’altra banda, a Espanya tenim vacunes registrades amb diferents soques. La combinació d’ambdues pot oferir certa protecció. A més, com el PRRS moltes vegades genera immunosupressió en els animals, ens trobem amb malalties secundàries al virus, moltes d’elles bacterianes, com estreptococs, Glässer, colibacilosis... que podem monitoritzar i gestionar la presència de patògens secundaris.

Quant temps podem trigar a tenir una granja lliure de PRRS?
Normalment es plantegen tres etapes diferents: una primera, on detectem la presència del virus i que s’allarga durant uns mesos; una segona que és la d’estabilització, que vol dir que els animals tenen anticossos, però ja no detectem el virus i les PCR surten negatives; i una fase final, que és la d’eradicació de la malaltia, en la qual s’apliquen mesures com deixar de vacunar, millorar les mesures de bioseguretat per evitar que torni a entrar la malaltia, etc. Normalment entre la detecció d’un brot de PRRS i aconseguir una granja lliure de PRRS, poden passar entre un i dos anys, com a mínim.

I quin pot ser l’impacte econòmic del PRRS?
Aquest virus, que només afecta l’espècie porcina, està tipificat com el virus que provoca més pèrdues econòmiques al sector porcí a nivell mundial i el seu impacte és molt variable, ja que depèn de molts factors. No tots els ceps del virus són igual de virulents, la qual cosa també influeix en les pèrdues econòmiques. En aquest sentit, podem passar de tenir pèrdues per un brot de PRRS d’uns 30 euros per animal a 600-600 euros per animal. És a dir, en una granja de 1.000 mares les pèrdues poden ser de 30.000 a 600.000 euros per brot.

Quins són els principals reptes de futur per a combatre aquesta malaltia?
A nivell de genòmica i de seqüenciació, la recerca de determinats gens que codifiquen per patogenicitat, i mecanismes de control a partir de l'estimulació del sistema immune, amb la generació de noves estratègies de vacunació, poden ser, si es destinen suficients recursos econòmics, opcions que ens ajudaran en el control del PRRS. No obstant això, crec que el que hem de fer és aplicar allò que ja sabem que funciona en la prevenció i en el control del PRRS. Lamentablement, encara ens trobem granges que no estan posant en pràctica certes mesures que coneixem que són eficaces. A partir d'aquí, esperem que en un futur la ciència aporti noves mesures que ens ajudin a controlar el PRRS.