C. Albuixech: "Tecnapur és un sistema molt simple i de baix consum"

Fa més de 30 anys que en Carlos Albuixech va prendre el relleu generacional de la producció porcina procedent de la família del seu pare. Va ser l’any 1986, en finalitzar la seva formació professional, quan en Carlos es va involucrar totalment a la granja. Passat un temps, l’any 2008, va traslladar l’explotació ramadera per complir amb els cànons de bioseguretat, una iniciativa que, sense dubte, reflecteix la seva aposta per la sostenibilitat. 

Aquesta filosofia va portar al Carlos a optar per la separació “in situ” de la fase líquida i sòlida dels purins, la qual cosa li permet gestionar la mateixa quantitat de purins amb fins a un 20% menys de terra.

Quin és l’origen d’aquesta explotació?

El meu pare va ser el que va començar amb l’explotació. Era constructor, va estar treballant molts anys en obres situades a Alemanya i, a la seva tornada, la seva passió per la ramaderia el va fer prendre la decisió de construir la seva pròpia granja. En un principi, va optar per tenir vaques, però quan ho tenia tot muntat, es va decantar pel porcí. Així doncs, des de l’any 1976 i fins avui, hem mantingut viu el negoci.

Com té distribuïda l’explotació?

Actualment comptem  amb 749 truges situades en una nau en forma de L, amb espais diferenciats per la maternitat, la gestació i la cubrició. A més, disposem d’una altra nau independent de la qual, posteriorment, els animals surten cap a l’engreix, una etapa que no abastem a la nostra explotació. Per això, treballem amb Ingafood, que s’encarrega de recollir els animals per portar-los a la següent fase.

L'explotació porcina situada a Quesa (València) compta amb un alt sistema de bioseguretat. 

Quant temps fa que va decidir instal·lar un sistema de separació mecànica dels purins? Per què va prendre aquesta decisió?

L’any 2008 vaig decidir traslladar la granja a dos quilòmetres de Quesa amb la intenció d’augmentar les mesures de bioseguretat.

A més d’adaptar-nos al que marquen les lleis, el meu objectiu va ser tenir una granja autosuficient amb plans de futur. Així doncs, em vaig plantejar l’opció de separar les dejeccions ramaderes, ja que, en el meu model de treball utilitzo molt el purí barrejat amb aigua per regar l’alfals i altres sembrats. Si no separava el purí, havia de fer la barreja amb aigua de forma manual, i treballar amb una cuba. Aleshores, aquest mateix any, a la Fira de Zaragoza vaig descobrir el sistema TecnaPur de Rotecna. Ja portava anys treballant amb la firma i, com vaig veure que el procediment era simple, vaig apostar per ell, i la veritat és que funciona molt bé. Ara estem valorant la instal·lació de la següent fase, el tractament fisicoquímic. La meva idea és completar el cicle, ja que m’agradaria instal·lar un sistema de reg per aspersors per utilitzar menys aigua. Disposo d’una hectàrea d’alfals, una herba que  necessita molta aigua i nutrients, i el purí cobreix aquesta funció. Quan vaig instal·lar la primera fase de TecnaPur, ja vaig plantejar la distribució amb la perspectiva d’afegir el segon nivell en un futur no molt llunyà.

Per què es va decidir pel separador de sòlids TecnaPur de Rotecna?

Tenia diverses ofertes sobre la taula i vaig començar a calcular pressupostos. El problema va ser que tots els preus, incloent-hi el cost de manteniment, eren molt elevats, a més que la maquinària em semblava molt sofisticada. Aleshores, com he dit abans, Rotecna em va suggerir el sistema TecnaPur a la Fira de Zaragoza, on vaig veure el seu funcionament i vaig poder comprovar la simplicitat de la seva mecànica.

Quins altres avantatges destacaria del sistema TecnaPur respecte als altres que hi ha al mercat?

A més de la simplicitat de la mecànica, el seu baix cost en manteniment i consum energètic. S’ha de valorar que la despesa d’energia sigui mínima, ja que es necessiten moltes hores per tractar el purí. Altres qüestions que em van convèncer van ser l’assessorament tècnic, la garantia i l’atenció personalitzada. 

Quants metres cúbics de purí tracta al dia?

Per setmana arribem a uns 60.000 m3. Respecte als sòlids, obtenim entre 6 i 7 tones. Aquests resultats es deuen a tot el model de producció de la meva granja, ja que tenim instal·lada la vàlvula de nivell de Rotecna, i per tant, es produeixen poques pèrdues d’aigua, i això suposa un gran estalvi.

De quantes instal·lacions diferents procedeix el purí que tracta el separador?

Procedeix de maternitat, de la sala de gestació, de la fase de cubrició, i per últim, de la nau de deslletament. És a dir, el purí arriba de les quatre sales. La secció de reposició no la tinc connectada al sistema perquè es tracta d’una sala més allunyada que la resta. En aquest cas, trec el purí amb una cuba i l’afegeixo a la bassa. Amb aquest procediment puc arribar a treure fins a tres cubes al mes.

Com realitza el tractament de purí a través del separador?

Una bomba impulsa els purins procedents de les naus de cria mencionades anteriorment fins a una càmera que disposa d’un regulador de caudal ajustable segons la densitat del purí a tractar, cosa que permet tractar en un mateix equip purins molt espessos i purins líquids, sense necessitat de rampes de prefiltratge  per concentrar els purins líquids amb baixa quantitat de sòlids. Aquesta càmera de recepció està equipada amb un sistema de retenció de plàstics i sòlids no desitjats; així evitem la instal·lació de bombes trituradores, i això ens permet generar un compost d’alta qualitat per no contaminar els terres amb plàstics procedents de cròtals, catèters, etc. Posteriorment, els purins passen per un sistema de tamisos de doble premsat i gratat amb forats rodons, que no deixen passar el pèl dels animals. Aquest sistema està fabricat amb plàstic, pel qual en contacte amb les parts metàl·liques hi ha poc fregament. Amb això aconseguim un baix cost energètic quant a manteniment energètic.

Respecte al volum inicial, quin percentatge obté de cada fracció?

La separació permet reduir fins a un 15% del volum del purí i obtenir, per cada 1.000 litres, 150 litres de volum en forma sòlida amb un 20-25% de sequedat i 850 litres en l’efluent. La fase sòlida és inodora i s’endú fins a un 20% del nitrogen total Kieldhal (NTK), 50% del fòsfor total (PT) i un 20% del potassi (K) que tenia el purí original. En resum, separa fins a un 55% de sòlids totals.

Que fa amb cadascuna de les fraccions?

La major part del purí que obtinc és líquida, i l’utilitzo en el reg dels sembrats i l’alfals. Per altra banda, la fracció sòlida l’entrego a diverses persones del poble, ja que a Quesa la majoria de la gent té cultius, i utilitzen aquesta fracció per nodrir-los. Això és ideal per mi, ja que ells mateixos vénen a buscar-los a la meva explotació i no tinc despeses de desplaçament en no haver de portar el purí a cap altre dipòsit.