Quin ús fem dels antibiòtics?

La resistència als antibiòtics és una de les principals preocupacions de salut mundial que, en els darrers anys, ha generat la necessitat de reduir-ne l'ús al màxim. El 2016, el sector porcí comptava amb uns elevats consums d'antimicrobians, que ha anat reduint de manera significativa. Tot i això, fer front a certes patologies sense recórrer als antibiòtics continua sent un repte difícil d'assumir. Per conèixer algunes de les bones praxis que el sector ha dut a terme per reduir l'ús d'antibiòtics i fins i tot criar animals sense antibiòtics, parlem amb Cesc Illas, veterinari del Grup Batallé.

Cesc Illas, veterinari del Grup Batallé. Foto: Cesc Illas. 

Quin ús es fa actualment d'antibiòtics a la cria porcina?
En primer lloc, he de comentar que nosaltres portem treballant en aquest tema des del 2015, de manera que ja vam fer una reducció important en el passat. Estàvem sobre els 300 mg/pcu mentre, en general, a Espanya s'estava sobre els 500 mg/pcu (en el conjunt de les espècies), cosa que indica la nostra conscienciació històrica pel que fa al consum d'antibiòtics a les granges. A partir d'aquí, amb l'aplicació de diferents mesures, vam aconseguir baixar el nostre consum fins als 100 mg/pcu en dos anys i, en els darrers temps, estem estabilitzats al voltant d'aquesta xifra. Així doncs, a nosaltres la reducció imposada via legislativa no és una cosa que ens hagi afectat gaire, perquè vam fer els deures amb molt de temps d'anticipació. Cal tenir en compte que la normativa no marca una xifra límit de consum d'antibiòtics, sinó que requereix que les granges reportem tots els antimicrobians que utilitzem i, en funció de si el consum està per sobre de la mitjana, s'envien avisos.

En l'àmbit estatal, Espanya es posicionava entre els països amb més consum d'antibiòtics. S'ha aconseguit revertir aquesta situació?
Crec que sí, i estic convençut que la realitat no era tan greu com el que es plantejava, ja que hi havia informació que no s'estava tenint en compte per fer aquestes gràfiques, com les diferents espècies, la capacitat exportadora o importadora de garrins del país, etcètera. Si avui poguéssim filtrar aquelles dades, estic convençut que es reflectiria un consum d'antibiòtics a Espanya molt per sota del que es va publicar, perquè, a més de disposar de tota la informació, són moltes les empreses que estan fent les coses bé. Una mostra és que els proveïdors d'antibiòtics han vist reduïdes les vendes de manera considerable, cosa que fàcilment es pot correspondre amb una reducció del seu ús en granges.

Quines han estat les millors alternatives a aplicar que permeten un menor ús d'antibiòtics a les granges?
Depèn una mica de perquè utilitzem l'antibiòtic; si és per a problemes digestius, sempre hi haurà camí per fer a nivell de qualitat de matèries primeres, de formulació de pinsos i additius per provar. D'altra banda, també és important tenir bons allotjaments, i disposar de tremuges i abeuradors adequats tant en nombre com en característiques… Això, a priori, no sembla significatiu, però ho és, ja que l'accés a l'aigua és determinant. Cal saber quin tipus de garrí ens arriba: pes, edat… i entendre que perquè un animal mengi 100 grams de pinso, abans ha de beure 400 mil·lilitres d'aigua, cosa que, sovint, els primers dies no s'aconsegueix perquè el tipus de abeurador no és l'adequat per a l'aprenentatge del garrí. Pel que fa a patologia respiratòria, depèn de quins siguin els patògens que tinguem en origen, i considero bàsic el control dels que provoquen ciliostasi. Finalment, trobo a faltar molt més sistema de cria tot dins-tot fora, ja que aquí se'ns obre un món enorme de possibilitats, tant per al control de patologies digestives com respiratòries.

La manera de treballar, el maneig per part dels ramaders, influeix en el consum d'antibiòtics?
El maneig, especialment en transicions, és determinant perquè els garrins no tinguin problemes digestius i, per tant, per reduir l'ús d'antibiòtics en aquesta fase. Realitzar o no un bon maneig en transició implica un abans i un després en la salut dels animals. És més, no només és important el maneig en transició, sinó la preparació que es faci del garrí en maternitat. Hi ha molta diferència entre que t'arribin animals que ja han consumit un quilo de pinso abans de ser deslletats i animals que no arriben als 200 grams. És molt important ensenyar als animals, ja sota de la mare a parideres, a la transició entre la llet i l'aigua i el pinso. En el nostre cas, quan tenim animals de poca edat, els primers dies que estan en transició els alimentem a mà per estimular-los al màxim, perquè és l'única manera de treure aquest lot endavant. En definitiva, el maneig en transicions és determinant perquè els garrins no tinguin problemes digestius i, per tant, reduir l'ús d'antibiòtics en aquesta fase

La bioseguretat també és important per reduir l'ús d'antibiòtics?
Sobre bioseguretat s'ha parlat sempre, però quan parlem de la relació entre bioseguretat i el consum d'antibiòtics, per mi personalment té sentit si barregem virus immunosupressors o virus que condicionen certs epitelis intestinals o respiratoris, però no quan parlem de bacteris. Actualment, simplement amb un canvi de roba i una dutxa ja resulta molt difícil introduir bacteris a una granja, si no és a través d'animals vius. No obstant això, és evident que la bioseguretat és importantíssima i bàsica en una granja, i mai no s'inverteix prou.

Quines són les principals preocupacions sanitàries i com s'hi afronten sense haver de recórrer als antibiòtics?
La primera és la circulació de virus PRRS d'alta patogenicitat. La veritat és que, si aquest virus entra a la granja, és molt difícil que es pugui superar la seva alta mortalitat sense fer servir antibiòtics, per més que hagis invertit en vacunacions preventives. D'altra banda, el dia que no puguem utilitzar molècules com l'amoxicil·lina com ho estem fent, crec que tindrem un greu problema, ja que aquí, avui dia, no veig cap solució al mercat que pugui fer-lo de substitutiu o alternativa.

És viable una producció sense antibiòtics?
Sí, però és molt difícil de replicar i donar-li continuïtat en el temps. Nosaltres tenim fluxos de garrins que no han rebut mai un tractament antibiòtic, però els tenim perquè tenim molts animals. És a dir, sempre tenim entre un 5% i un 10% d'animals que podem criar sense antibiòtics, però no veig factible, actualment, fer-ho amb tots els animals que criem.

Quins reptes té el sector en la reducció de l'ús d'antibiòtics?
Segurament l'ús de l'amoxicil·lina. El dia que no utilitzem amoxicil·lina gastarem molta menys quantitat d'antibiòtic dels que gastem avui dia: es tracta d'una molècula de la qual actualment s'han d'utilitzar entre 15-20 mg/kg de pes viu molt més del que es pot utilitzar amb altres molècules. D'altra banda, actualment tenim el problema de l'streptococus suis, amb què estem lluny de saber què fer, i la circulació de ceps PRRS d'alta patogenicitat, que són preocupants i requereixen l'ús d'antibiòtics.