Com hem d'alimentar les truges en maternitat?

David Solà-Oriol i Josep Gasa. Tècnics Facultat Veterinària UAB.

L’augment de la prolifictat registrat en els darrers anys a causa de la introducció de les mares hiperprolífiques genera un grau d’incertesa que obliga a adaptar constantment les condicions de maneig i alimentació, amb l’objectiu d’assolir un equilibri harmònic de la producció i la productivitat. Per aconseguir la màxima producció de llet existeixen dos aspectes fonamentals, directament relacionats amb l’alimentació de les truges: 1) maximitzar la ingesta de pinso, i 2) evitar l’excessiva mobilització de reserves per optimitzar la longevitat productiva de cada truja.    

La producció de llet depèn de la genètica de la mare però també està directament relacionada amb la capacitat d’estimulació i demanda de la ventrada, que depèn de la vitalitat i viabilitat del garrí. Si bé la producció de llet de la mare ha augmentat en l’última dècada, no ho ha fet paral·lelament el pes del garrí al deslletament, com a conseqüència de la major prolificitat i una disminució en la quantitat de llet ingerida per garrí.

Coincidint amb l’arrencada de la producció de llet després del calostre, les mares experimenten una gran quantitat de canvis hormonals a nivell d’ovaris i d’úter, que es preparen per a la pròxima gestació. S’estableix que una mobilització excessiva de les reserves corporals per sobre del 10-12% del pes viu pot pertorbar aquests processos, afectant la fertilitat i augmentant l’interval deslletament – cubrició. A més, l’excés de mobilització també compromet la longevitat de la truja, i obliga moltes vegades a portar-la abans a l’escorxador per falles reproductives, caigudes de la producció o problemes derivats de l’excés de mobilització. No obstant això, un cert grau de mobilització de reserves augmenta la producció de llet i no perjudica l’eficiència global del procés.

En aquest context, el maneig de l’alimentació i la presa de decisions sobre com alimentar a la truja durant aquest període (en especial quan es tracta de truges d’alta producció)  tenen un impacte que sobrepassa la pròpia lactació i pot comprometre el retorn global de tota la granja (prolificitat, qualitat del garrí al deslletament i longevitat productiva).  En els últims temps, amb l’arribada i implantació dels sistemes d’alimentació tipus el Feeding Ball, que permeten a la mare consumir el pinso de forma voluntària al llarg del dia (en comparació amb allò què venia sent habitual amb sistemes d’administració puntual en dues o tres preses al dia), s’ha generat el dubte sobre en quina mesura la mare podria ser capaç d’autoregular la seva ingesta per maximitzar la producció i controlar la pèrdua de reserves.  Les preguntes del ramader són: Una alimentació a voluntat suposa un major consum de pinso durant la lactació?, un major consum de pinso permetria augmentar la producció de la truja i, especialment, la qualitat de la ventrada?, què passa amb les reserves corporals?

Per intentar respondre a aquestes preguntes, es va realitzar una comparativa en condicions reals de camp amb truges d’alta producció (Landrace x Yorkshire; > 30 garrins/truja/any) per avaluar l’efecte d’implementar dues pautes d’alimentació durant la lactació (pauta controlada estàndard, PCE amb dues administracions diàries vs. Ad libitum amb Feeding Ball) en una instal·lació de 1500 mares. Per fer-ho es va controlar la lactació de 153 mares classificades com a joves (<= 2 cicles; n=70) i adultes (<2 cicles; n=83), repartides a l’atzar en els dos grups en funció del maneig en la pauta d’alimentació, amb un disseny factorial 2 x 2. Des del deslletament fins a la inseminació es van alimentar amb 2,6 - 3,0 kg/dia de pinso de gestació. En el període proper a la cubrició es va oferir d’1,8 a 2,0 kg/dia. De la cubrició fins a la gestació confirmada a 35 dies, se’ls va oferir de 2,9 a 3,1 kg/dia. Des de la gestació confirmada fins a l’entrada a parideres (110 dies de gestació) se les va alimentar amb 2,6 – 3,0 kg/dia. Fins al part se’ls va oferir la mateixa quantitat diària de pinso de lactació.

La pauta controlada estàndard es va definir com: per a truges joves, 0,7, 1,3, 1,9, 2,6 i 3,3 kg/dia, respectivament, els dies 1 a 5 de postpart, seguit d’un ad libitum controlat a un màxim teòric de 6kg/dia; per a les adultes, 1, 1,7, 2,4, 3,2 i 4 kg/dia, respectivament, els dies 1 a 5 de postpart, seguit d’un ad libitum controlat a un màxim teòric de 7 kg/dia. La pauta ad libitum va suposar no limitar la infesta en tota la lactació utilitzant el Feeding Ball.

Seguint el maneig propi de la granja, les truges es van pesar i es va registrar el gruix de greix dorsal (EGD), individualment mitjançant ecògraf a l’entrada a les sales de part i al deslletament. Es van registrar els rendiments productius (garrins per ventrada, després de les adopcions i a dia 20, sent la duració real mitja de la lactació de 24,1 dies, amb un programa de deslletaments en dos dies per setmana, dijous i dilluns). El consum individual de la truja es va registrar diàriament per diferència entre oferta i rebuig entre el dia de part i el dia 20 real postpart. Els paràmetres de consum es van estandarditzar a data real (dia 20 de lactació) per no interferir en els processos de maneig habituals de la granja.

Taula 1. Efecte de la pauta d'alimentació sobre el consum acumulat i consum mig diari durant la lactació en truges d'alta producció.

1Consum acumulat en kg durant la lactació (0-20 dies). 2PV de la truja a l'entrada a la sala de paridores no corregit per l'úter gràvid.
¥Els valors inferiors a 0,05 indiquen diferències significatives entre grups.

Després de realitzar els càlculs i l’anàlisi estadístic, tenint en compte la pauta d’alimentació (pauta controlada estàndard vs. ad libitum) i la categoria d’edat de les truges (joves vs. adultes), es pot observar una major consum de pinso durant la lactació per les truges amb un maneig ad libitum respecte a les alimentades sota una PCE (113,3 vs. 100,6 kg/truja; p<0,05; Taula 1). La Figura 1 mostra que aquest increment es deu bàsicament a un major consum durant els primers 10 dies postpart, que resulta en un major consum acumulat. Un altre aspecte destacable del consum és que, si bé les truges adultes consumeixen de mitjana més que les joves (116,7 vs. 97,3 kg/truja; p<0,05; Taula 1), s’observa una interacció durant la primera fase de la lactació que indica un major consum de les joves ad libitum respecte a les adultes PCE, que queda compensat en el global de la lactació (Figura 2). De totes maneres, tal com es pot veure a la Figura 1, s’ha de destacar una major variabilitat individual en el consum voluntari de les truges alimentades ad libitum.

Figura 1. Evolució diària del consum acumulat de la truja en funció de la pauta d'alimentació (PCE vs. ad libitum) i l'edat (Joves vs. Adultes).

Figura 2. Consum acumulat de la truja en funció de la pauta d'alimentació (PCE vs. ad libitum) i l'edat (Joves vs. Adultes) els primers 10 dies postpart.

Ambdós grups experimentals van arribar al part amb un estat de reserves similar en termes de pes viu, EGD i profunditat de llom (Taula 1). S’observa una major mobilització de reserves per part de les truges alimentades amb PCE respecte a les alimentades ad libitum. És especialment destacable la interacció que s’observa en la pèrdua de pes viu (p=0,029), la pauta d’alimentació quasi no afecta la pèrdua de pes de les truges joves, però les truges adultes perden molt menys pes amb la pauta ad libitum (Figura 3). L’EGD i la profunditat de llom continuen una tendència similar sense significació estadística (p>0,05).

El grup de truges alimentades ad libitum deslleten mig garrí més per ventrada (p=0,001; Taula 1) que les truges PCE , aparentment, aquesta diferència és superior en les truges joves respecte de les adultes (p=0,060; Figura 4).

Figura 3. Interacció entre la pauta d'alimentació (PCE vs. ad libitum) i l'edat (Joves vs. Adultes) sobre la pèrdua de pes viu (PV) durant la lactació.

Figura 4. Interacció entre la pauta d'alimentació (PCE vs. ad libitum) i l'edat (Joves vs. Adultes) sobre el nombre de garrins a dia 20 de lactació.

Els resultats indiquen que alimentar les truges d’alta producció ad libitum durant tota la lactació, utilitzant el sistema Feeding Ball, permet maximitzar el consum voluntari, ajuda a controlar la mobilització de reserves i manté un nivell productiu elevat (garrins deslletats). No obstant això, no es disposa de dades fiables sobre el pes de la ventrada ni de la variabilitat del pes individual dels garrins al deslletament. Per una altra part, la major variabilitat en la resposta de consum observada en el sistema ad libitum pot representar un problema a llarg termini per aquells animals amb dificultats per regular la seva ingesta i que serien candidats a ser monitoritzats amb algun tipus de regulació. Finalment, la pauta d’alimentació ad libitum no eximeix d’una supervisió i control diari de la truja per evitar problemes d’empatxament o malbaratament alimentari.