Com ha evolucionat el benestar animal en els darrers 25 anys?

La percepció de la importància del benestar animal i els seus beneficis sobre l'estat dels animals i la productivitat de les granges ha canviat de manera exponencial en els darrers 25 anys. Allò que el 1998 alguns qualificaven de moda passatgera s'ha consolidat com un factor clau per al futur del sector porcí, una necessitat professional de fer les coses ben fetes i una pressió social per produir de manera més sostenible. El 1998, el professor i expert en benestar animal Xavier Manteca ja parlava de la creixent preocupació del sector en relació amb el benestar animal. 27 anys després, analitzem amb ell com ha evolucionat el benestar a les granges espanyoles i els reptes que encara queden pendents.

Xavier Mantenca, professor i expert en benestar animal. Foto: Xavier Manteca.

Quina era la percepció del sector en matèria de benestar animal fa 25 anys?
L'any 1998, el tema del benestar animal era relativament nou a Espanya. No a altres països, però sí a Espanya, on es percebia amb una barreja d'incredulitat, escepticisme i una certa animadversió. En primer lloc, es pensava que això era una moda dels països del nord d'Europa, que no tenia gaire sentit a altres països, com el nostre. I es pensava, a més, que era una cosa que perjudicaria notablement la rendibilitat i la sostenibilitat econòmica del sector. Per sort, ara estem en una situació molt diferent, i ningú no pensa que el benestar animal sigui una moda passatgera, sinó una cosa a la qual cal parar atenció, perquè és un punt important que afecta la sostenibilitat, no només social sinó també econòmica i sanitària, del sector. Des d'aleshores, jo crec que hem superat un dels grans reptes dels quals en aquells anys ja es començava a parlar, que era la prohibició de les gàbies en gestació. Una resposta comuna era llavors que es tractava d'un canvi absolutament poc realista i que pràcticament totes les truges gestants avortarien. Clarament no ha estat així: amb els sistemes de gestació en grup, els índexs productius com a mínim es mantenen, i el sector porcí espanyol continua sent enormement competitiu.

Què ha passat aquests anys perquè el benestar animal s'hagi posicionat com un tema prioritari a les granges?
Crec que han passat dues coses. La primera és que la sensibilitat de la societat per aquesta qüestió ha augmentat a Europa i fora d'Europa, i aquesta sensibilitat és cada vegada més gran, per la qual cosa els legisladors responen a aquesta demanda social. D'altra banda, per mi ha passat una cosa que és igual d'important, i és que cada cop tenim més evidències científiques que demostren que millorar les condicions de benestar animal té efectes positius sobre la sostenibilitat del sector i la seva productivitat. Per exemple, en un moment en què un dels grans desafiaments és la qüestió de la resistència als antimicrobians, cada cop hi ha més evidències que ens diuen que tenir bons estàndards de maneig i benestar, una bioseguretat òptima i bons programes de vacunació ens permet reduir o racionalitzar l’ús de antimicrobians. Per tant, crec que han confluït dos factors: primer, un augment de la sensibilitat social a tot Europa i més enllà, i, per altra banda, l'evidència que millorar el benestar animal té efectes positius i importants en la producció.

Quines són algunes de les assignatures pendents en matèria de benestar que no s'han sabut abordar els darrers anys?
Hi ha tres coses, algunes de les quals començaven a comentar-se ja aleshores i encara no estan del tot resoltes. Una és la prevenció de la caudofàgia a l’engreix. Aquí hi ha molts factors que influeixen, des de proporcionar als animals material manipulable a les densitats dels corrals, la ventilació, etcètera. Aquest és un tema no resolt, que continua estant sobre la taula: les estratègies per prevenir la caudofàgia sense haver de recórrer, sempre, al tall de cues. A més, hi ha el tema de la castració sense anestèsia ni analgèsia, que continua sent un repte. I, finalment, una cosa que per aquell temps no estava sobre la taula i que ara sí, és un possible canvi en el sistema d'allotjament en parideres.

És aquest canvi cap a les maternitats lliures un dels grans reptes de futur en benestar animal a curt i mig termini?
Sembla que sí, i ja hi ha granges que ho estan fent. Per tant, crec que no hi ha dubte que treballar amb diferents sistemes d’allotjament en maternitats és viable. El que és cert és que hi ha diferents alternatives per donar resposta a aquesta qüestió. Les parideres lliures són una opció, però hi ha altres possibilitats. És a dir, hi ha la possibilitat de continuar restringint el moviment de la truja durant el període de temps en què hi ha més risc d'esclafament de garrins, i després oferir a la truja més llibertat de moviment. És cert que, com tots els canvis, tindrà un cost econòmic, com al seu dia el va tenir el canvi de les gàbies en gestació a allotjament en grup, però el que m'agradaria pensar és que en aquest cas ens sabrem anticipar als requeriments legals i no deixar el canvi per última hora.

Hi ha sostre en benestar animal?
Com en qualsevol altre àmbit de la vida, sempre es pot millorar. La perfecció no existeix. La investigació científica avança, descobreix noves estratègies, i sabem que queden moltes coses importants per fer. Una, que per mi és fonamental quan volem millorar el benestar dels animals, és la formació del personal. Hi ha molts estudis que demostren que, si haguéssim d'escollir una sola estratègia per millorar el benestar dels animals, la més eficaç seria millorar la formació de les persones, la formació i la satisfacció laboral. És absurd, no només per raons ètiques i morals, sinó també per raons pràctiques, demanar un benestar animal molt alt i no preocupar-se pel benestar de les persones que tenen els animals sota la seva responsabilitat. Per tant, sempre podem tenir un personal més format i sempre es pot millorar.

El futur del sector passa per adaptar-se a totes les exigències i normatives de benestar animal que puguin anar sorgint?
Per descomptat, crec que adaptar-se a les normatives és un imperatiu legal, i no n'hi ha més. Però més enllà d'això, crec que ningú no dubta que el sector té desafiaments importants, alguns relacionats amb la percepció de l'opinió pública, i, per descomptat, crec que l'única manera de respondre a aquests desafiaments és fer les coses cada millor en termes de benestar i en altres àmbits. Per això crec que, si volem que el sector espanyol segueixi sent competitiu i líder al món, com ja ho és ara, això passa per tenir molt en compte el tema del benestar animal.

Precisament, fent referència a una opinió pública cada cop més exigent, creu que el consumidor pagarà més en un futur perquè es produeixi millor en termes de benestar?
És possible que no sols el benestar sinó també altres requeriments puguin tenir un impacte en els costos de producció i, per tant, en el preu de la carn. No podem descartar-ho. En qualsevol cas, crec que el repte que tenim les persones que ens dediquem al benestar animal és trobar les estratègies i treballar juntament amb els productors i el sector en general per desenvolupar estratègies que millorin el benestar animal sense perdre de vista la importància que el sector sigui competitiu econòmicament. Si els números no surten a final d'any, les altres sostenibilitats deixen de ser rellevants, perquè l'activitat econòmica en qüestió desapareix. Així doncs, crec que hi ha molt camí per recórrer, molt marge de millora i que, amb imaginació i un treball rigorós, es poden aconseguir estàndards de benestar molt alts, molt més alts fins i tot dels que tenim i, alhora, mantenir la competitivitat econòmica del sector.

Per acabar, creu que millorant en benestar animal també millorem la imatge del sector i les xifres de consum de carn?
Sense cap dubte. De fet, crec que les crítiques que provenen d'una part de la societat cap al sector porcí estan possiblement relacionades amb temes de medi ambient i benestar animal. Per tant, el que hem de fer és treballar bé en tots dos aspectes i, a més, explicar-ho.