Com ha evolucionat el sector porcí en els darrers 30 anys?

En els darrers trenta anys no només hem implementat canvis importants en l'estructura productiva de les nostres granges, sinó que també hem aconseguit incrementar la nostra producció gràcies als canvis en genètica, a la professionalització del nostre sector i a la introducció de noves tecnologies. Com a resultat, hem aconseguit animals més sans, amb més benestar i més eficients. Com ha estat aquesta evolució? En parlem amb Manolo Toledo, veterinari i cap de producció de Grupo Francés.

Quins han estat els principals canvis que ha viscut el sector porcí en els darrers 30 anys?
Hi ha hagut un canvi molt important sobretot a l'estructura productiva del sector. Recordo que quan vaig començar a treballar hi havia moltíssims més ramaders, però la capacitat de les granges era més petita. Ara hi ha menys ramaders, però amb granges més grans. Arran d'això, hi ha hagut una millora importantíssima pel que fa a les instal·lacions i el maneig dels animals, perquè tenim gent especialitzada en cadascuna de les fases. L'altre gran canvi ha estat la genètica de les truges, que ha canviat totalment. Abans les truges eren d'un tipus i la producció que tenien era la que era. Tots aquests canvis han comportat que l'eficiència dels porcs sigui cada cop millor.

Precisament, l'eficiència ha estat i és un dels objectius dels ramaders. Com s'ha avançat en aquest aspecte?
Gràcies a la tecnificació hem aconseguit grans avenços en eficiència. Hem aconseguit ajustar l'estructura de les granges i el disseny a les necessitats en benestar dels animals, hem reduït i ajustat els consums de pinso a les necessitats reals de cada animal aplicant corbes d'alimentació personalitzades. Sobre aquest aspecte podríem dir que les truges han passat de ser animals a ser una cosa semblant a atletes de competició als quals cal donar una dieta dissenyada perquè funcionin perfectament. Per acabar, la tecnificació ha aconseguit que la feina d'un ramader deixi de ser una cosa tan física com era anys enrere, i ha facilitat moltes de les tasques del dia a dia d'una granja.

D'altra banda, la producció ha crescut fins a un 102% en aquest període. Més enllà dels canvis esmentats, què ha contribuït a aquest creixement?
El que més ha contribuït, sens dubte, ha estat la genètica, però també hi ha influït molt la millora de la sanitat. Abans teníem més malalties i l'eficiència a les granges era molt menor. Per exemple, a maternitats, el fet de tenir clostridium o diarrees ocasionava més problemes. Per sort, hi ha hagut un gran avenç amb les vacunes, gràcies a les quals tenim molta més sanitat.

Pel que fa a la productivitat de les granges, com ha variat des de llavors?
Recordo que la meva primera prima de producció me la van donar deslletant 20 garrins, i això va ser fa uns 30 anys. L'última que vaig cobrar va ser a partir de 28. Amb això podem veure el canvi radical que s'ha produït a la productivitat de les truges. L'important de la productivitat és quants porcs portes a l'escorxador. Els que es moren pel camí no compten. També recordo que, quan hi havia brots de PRRS, als engreixos teníem taxes de mortalitat del 25%. Aleshores no sabíem com tallar allò, ni sabíem res de tot el que se sap ara.

Els canvis en normatives de benestar animal també han suposat grans avenços. Quins considera més beneficiosos?
Tots els canvis han estat beneficiosos. Crec que la indústria ha millorat més de pressa i millor que la normativa. Hem reduït el nombre de porcs als engreixos i a la transició, i hem aconseguit que els animals vagin millor. Ens hem adaptat de manera molt eficient als canvis que suposava la normativa de les truges en grup, i n'hem millorat el benestar. Hem reduït els nivells d'estrès dels animals amb la instal·lació de sistemes d'alimentació automàtics a la lactació. Hem instal·lat sistemes per millorar les condicions ambientals. Tots aquests canvis han estat importants i han portat beneficis, però n'hi ha hagut d'altres de més polèmics, com les limitacions de l'ús d'antibiòtics. Crec que s'haurien de valorar els coneixements dels veterinaris al camp i tenir consciència que mediquem perquè cal medicar, que ho fem quan els animals estan malalts i no hem de deixar-los patir. Estem d'acord que cal reduir l'ús d'antibiòtics, però no que hi hagi aquesta persecució, que no es faci servir el sentit comú i se n'apliqui un ús racional. A l'equilibri hi ha la virtut.

Alimentació electrònica en maternitat amb Dositronic. Foto: Rotecna.

Què ha suposat la introducció de la tecnologia de precisió a les granges porcines?
Hem passat de tenir gent donant de menjar manualment els animals en lactació a tenir un sistema d'alimentació automàtic que fa aquesta feina per nosaltres de manera precisa. D'aquesta manera, no només hem incrementat el pes dels garrins, que pràcticament ha augmentat més de 500 grams; també hem aconseguit tenir més productivitat de les truges al següent cicle, perquè pareixen més i el garrí és de més qualitat. Un altre punt important d'aquests sistemes és que són molt rendibles, ja que suposen un estalvi de personal important, i en aquests temps, en què el personal és un dels problemes principals i costa molt de trobar-lo, va molt bé disposar d'aquests sistemes. És important que els sistemes siguin robustoss, senzills i pràctics perquè tot funcioni.

A nivell sanitari, quina ha estat l’evolució?
Abans hi havia moltes coses que no coneixíem ni sabíem. Per exemple, als primers casos de PRRS els anomenàvem la malaltia misteriosa o de les orelles blaves. De començar anomenant-la així, hem arribat a aconseguir seqüenciar el virus. En tot aquest temps hem avançat en el maneig dels animals per millorar-ne la sanitat, hem desenvolupat vacunes, i totes aquestes eines juntes han fet que es millori moltíssim. D'aquí poc, i estic convençut que això és el futur, farem servir biomarcadors salivars. Nosaltres ara ho estem fent per mesurar els nivells d'oxitocina, i així conèixer els nivells d'estrès a les truges. Amb aquesta eina podrem monitoritzar els nostres animals i saber com estan funcionant i si la seva aclimatació és bona.

Un problema que persisteix al sector és la sostenibilitat de l'activitat ramadera. Com s'ha avançat en aquest aspecte?
La innovació ens ha fet avançar moltíssim. D'una banda, hem ajustat els consums d'aigua, i hem minimitzat les pèrdues. Controlem el consum amb un comptador, tenim boies de nivell constant, no tenim ruptures de xumets, per exemple, que puguin produir pèrdues d'aigua. L'aigua, que ara és un recurs escàs, es cuida moltíssim. D'altra banda, hi ha el tema dels purins. Comptem amb separadors sòlid-líquid que ens permeten una reducció de gairebé el 30% de nitrogen, però també disposem de moltes altres tècniques per reduir el nitrogen i abonar a la terra la quantitat de nitrogen adequada. Contínuament implementem noves tècniques i les possibilitats de contaminar amb nitrats cada dia es redueixen més. Amb l'ECOGAN, també controlem les emissions, i les anirem reduint a mesura que la tecnologia i la innovació ens vagin proporcionant eines.

Pel que fa als mercats, la PPA a la Xina ha estat un catalitzador per a l'activitat porcina a Espanya. Més enllà de les bones dades en exportacions, què ha suposat?
En certa manera, ens va salvar. El que va fer allò va ser que la fortalesa exportadora del comerç i dels escorxadors espanyols sortís a la superfície. Ara la Xina és encara molt important, però l'obertura que tenim a tot el mercat mundial és increïble. La professionalitat dels exportadors és formidable i, quan es tanca un forat, saben on i com obrir-ne un altre per poder col·locar els seus productes. Això ha fet que nosaltres puguem continuar produint, perquè els escorxadors són capaços de continuar venent. Aquesta fortalesa fa que el sector tingui molta més força.

Des dels anys 90 fins avui la història del sector porcí espanyol ha estat una història d'èxits. Cap on anem ara?
Penso que hi haurà unes necessitats de producció i de consum de carn porcina al món. Crec que, amb l'augment del consum, segur que caldrà una carn de qualitat com la que es produeix a Espanya. És cert que no podrem créixer gaire més per les limitacions mediambientals, lògicament, però també és veritat que cada dia serem molt més eficients a la producció d'un producte que és carn de qualitat.