Estratègies d'alimentació per a truges lactants

Josep Rius. Tècnic de Rotecna.

Des d'un punt de vista nutricional, la fase de lactació de la truja és un punt crític. Durant aquest període, i fonamentalment a conseqüència de la producció de llet, les necessitats energètiques i de nutrients es dupliquen i tripliquen. Aquestes elevades necessitats només poden veure's satisfetes amb una òptima ingestió per part de les truges. Per tant, un correcte maneig de l'alimentació durant la lactació resulta primordial.

En general, el consum voluntari d'aliment de les truges en lactació sol ser insuficient per satisfer les necessitats nutricionals per la producció de llet, la qual cosa provoca una mobilització de reserves corporals. Encara que és inevitable una certa mobilització de reserves durant la lactació, aquesta no ha d'excedir un cert nivell de pèrdues de pes i reserves corporals, ja que una mobilització excessiva de teixits corporals pot tenir repercussions negatives en la vida reproductiva de la truja: increments en l'interval deslleti-cobriment (King, 1987), reduccions en la grandària de la ventrada al següent cicle (Kirkwood i Thacker, 1988) i, en general, una disminució de la vida útil de les femelles. A més, i des d'un punt de vista productiu, en situacions de temperatures elevades podem esperar menor producció de llet i de pesos de la ventrada al deslletament (Quiniou i Noblet, 1999).

Objectius durant la lactació

• Aconseguir mantenir la màxima producció de llet i el màxim nombre i pes de garrins.
• Evitar que les truges perdin massa pes i reserves (greix i proteïna) i aconseguir que mantinguin la seva òptima condició corporal i reproductora durant el màxim de cicles productius.
• Que les truges extreguin el màxim rendiment del pinso ingerit amb el mínim desaprofitament.

Factors que influeixen en la producció de llet durant la lactació

• Genotip.
• Sanitat de la truja i de les pròpies mames.
• La ingesta voluntària de la truja.
• Actitud maternal de la truja.
• Paritat de la truja.
• Grandària de la ventrada.
• Durada de la lactació.
• El pes i condició corporal de la truja (important l'alimentació durant la gestació).
• La mobilització de les reserves corporals.
• Condicions ambientals (temperatura i qualitat de l'aire).

Maximitzar la producció de llet

• Programa de l'alimentació i freqüència de l'administració.
• Composició, digestibilitat i presentació del pinso.
• Ingesta d'aigua.

Estratègies d'alimentació 

Existeixen múltiples estratègies d'alimentació, però si fem un exercici de síntesi podríem agrupar-les en tres grans grups: racionat o restringit, ‘semi-ad libitum’ i ‘ad libitum’. Com hem vist, existeixen múltiples factors que intervenen directament en el consum voluntari dels animals, els quals, sumats als propis de cada granja (benestar, personal, instal·lacions, maneig, etc.) fan que cadascuna d'elles sigui diferent.

*Sistemes racionats o restringits: Són els que van incrementant de manera lenta la quantitat de pinso arribant a un màxim moderat, que es manté fins al dia del deslletament.

*Sistemes ‘semi-ad libitum’: Són els que també van incrementant, però més ràpid, la quantitat de pinso arribant a un màxim alt, que es manté fins al deslletament.

*Sistemes ‘ad libitum’: Des del dia del part (fins i tot a vegades en prepart) o pocs dies després, la truja disposa sempre (les 24 hores del dia) de més quantitat de pinso del qual pot consumir a voluntat. La idea és que la truja lactant ha de menjar el màxim el més aviat possible i quan ella vulgui.

Una vegada aplicada qualsevol de les estratègies i les seves variants, cal valorar la seva efectivitat i avaluar, com a mínim, els següents aspectes:

• La pèrdua de pes/condició corporal de la truja.
• Quantitat/peso dels garrins al deslletament.
• Si les truges disposen de l'oferta de pinso segons les seves necessitats.
• Si existeix risc d'indigestió.
• Si hi ha desaprofitament d'aliment.
• Si el pinso dispensat està en les condicions adequades per al seu consum.

Patrons d'ingesta de pinso

A més, cal tenir en compte que una corba és només una guia orientativa per a fixar una estratègia d'alimentació en la qual un alt percentatge de truges que la reben tinguin assegurades les seves necessitats. No obstant això, no totes les truges mengen de la mateixa forma (quantitat, ritme, constància o capacitat de digestió) ni es comporten de la mateixa manera davant una determinada estratègia d'alimentació. Koketsu (1993) i diversos autors han descrit una gran varietat en els patrons d'ingesta i en la seva interrelació amb uns certs paràmetres productius i reproductius. En aquests estudis es demostra com els patrons amb ingestes altes i sostingudes durant la lactació ofereixen millors resultats que els baixos i amb grans alts i baixos (major índex deslleti-cobriment, % de repeticions, % de anoéstricas enviades a escorxador, i menors pesos de la ventrada al deslletament). Per tant, cal tenir la capacitat d'adaptar-se tan bé com sigui possible als requeriments particulars de cadascuna d'elles i evitar els patrons indesitjats que poden ser provocats per una mala elecció de l'estratègia d'alimentació i de la seva gestió.

Paridera amb Dositronic M. Foto: Rotecna. 

L'alimentació electrònica

Existeixen moltes variables o matisos a l'hora de planificar un sistema d'alimentació per a truges lactants. Cada granja ha de trobar el que millor s'adapti a les seves característiques. No hi ha dubte que un sistema de dosatge electrònic de precisió amb múltiples opcions per configurar una estratègia d'alimentació, que maximitzi el consum evitant la indigestió i el desaprofitament de pinso, facilita molt aquesta tasca, perquè ofereix una cosa molt important: informació i resultats del comportament alimentós de les truges. A més facilita, en cas necessari, la seva modificació o ajustament per trobar la corba i horaris ideals per a la majoria de les truges.

Són les mateixes truges, si se'ls ofereix una certa llibertat per expressar-ho, les que mostren com els agrada menjar. L' “art” consisteix, com sempre, a saber interpretar-ho i transformar aquesta informació en un coneixement aplicable. De nou, el factor humà és decisiu. Ara bé, com tot el que es pugui mostrar amb dades empíriques cal avaluar-ho, l'idoni és contrastar aquesta informació amb un mètode de control de pes i de mesurament de greix dorsal per a les truges i de control de pes per als garrins. Dades que ens ajudessin a determinar si els animals estan sent alimentats de manera adequada.

El responsable de l'alimentació de les maternitats de truges mai ha tingut tan bones eines objectives del seu costat, no sols per a facilitar-li el treball de trobar una estratègia d'alimentació amb la corba i horari ideal perquè la majoria de les seves truges vegin satisfetes les seves necessitats, sinó també per a identificar totes les truges amb patrons d'ingesta diferents i oferir-los el que requereixen (si estan per damunt) o assistir-les (si estan per sota) d'una forma tan fàcil.