Com mitigar l’olor de l’activitat ramadera porcina

Óscar Toledano. Director comercial Rotecna

Les males olors que es perceben a la proximitat de les nostres granges i en fertilitzar els camps amb purins i els seus subproductes són una de les principals queixes que rebem com a sector, arribant en casos extrems a ser un problema que compromet la viabilitat de l'activitat. Per aquest motiu, és important conèixer quins mètodes i tècniques tenim a la nostra disposició per mitigar-los i reduir així l'impacte de la nostra activitat i el rebuig que pot generar.

La mala olor del purí de porc (barreja de femta i orins amb restes d'aigua i aliment) es deu a la presència de diverses substàncies resultants de la descomposició de la matèria orgànica i els processos metabòlics dels microorganismes presents al purí. Les principals substàncies responsables de la mala olor són:

• Amoníac (NH³), que prové de la descomposició de compostos nitrogenats, principalment la urea present a l'orina. Té una olor pungent i penetrant.
• Àcids grassos volàtils (AGVs), produïts durant la fermentació anaeròbia de carbohidrats i greixos: àcid acètic d'olor avinagrada, àcid butíric amb aroma a ranci, àcid propiònic agre i picant, etc.
• Sulfur d'hidrogen (H²S), originat per la descomposició anaeròbia de matèria orgànica que conté sofre. Olor de ous podrits.
• Metil mercaptà (CH³SH), generat durant la degradació de les proteïnes, que conté sofre. D'olor especialment repugnant i nauseabund.
• Dimetilsulfur (DMS) i dimetil disulfur (DMDS), emesos durant la degradació de les proteïnes, que conté sofre.
• Ídols i escatols, despresos en degradar-se aminoàcids, especialment el triptòfan.
• Fenols i cresols, creats durant la degradació de compostos fenòlics.
• Amides volàtils com la cadaverina i putrescina, provinents de la descomposició d'aminoàcids.
• Volàtils orgànics (VOC) originats per diversos processos de degradació i fermentació. Els alcohols tenen aromes dolces i les cetones olors de fruita fermentada.

Cadascuna d'aquestes substàncies contribueix a l'olor característica i desagradable dels purins de porc. La implementació combinada d'estratègies de maneig i tractament adequades pot ajudar a reduir significativament aquestes olors.

La primera actuació que es pot dur a terme per mitigar i controlar aquestes olors és implementar estratègies durant la fabricació de pinsos amb l'objectiu d'optimitzar l'assimilació de nutrients per part dels animals per reduir l'excreció de les substàncies que els originen, o minimitzar-ne l'emissió a l'ambient. Algunes estratègies són:

• Ajustar la mòlta de cada component del pinso per optimitzar la mida de partícula, per tal de maximitzar l'eficiència digestiva.
• Aplicar una alimentació multifase, dispensant diferents tipus d'aliments al llarg de la vida dels animals i ajustant l'aportació de nutrients del pinso a les necessitats de l'animal en cadascuna de les fases de creixement.
• Complementar amb aminoàcids essencials de síntesi que puguin ser limitants per a la síntesi de proteïnes, com ara la lisina, per permetre la reducció del nivell de proteïna bruta i minimitzar l'excreció en forma d'urea d'aminoàcids administrats en excés.
• Usar enzims com fosfatases i proteases que ajudin a millorar l'eficiència digestiva i l'absorció de nutrients.
• Usar probiòtics o prebiòtics que reforcin la flora intestinal dels animals.
• Reduir l’ús de compostos de sofre, com els sulfats.
• Disminuir el balanç electrolític de la dieta amb sals acidificants amb l'objectiu d'acidificar l'orina i, així, reduir les emissions d'amoníac, ja que un pH baix afavoreix que es mantingui en la forma amònica, que està dissolta al purí. Igualment, el pH àcid inhibeix l'acció d'alguns microorganismes i processos que generen gasos pudents.
• Utilitzar fonts de fibra fermentables que afavoreixin que el nitrogen s'excreti via femta en lloc de per l'orina, de manera que serà menys susceptible de ser descompost en amoni que la urea de l'orina. A més, aquestes fonts de fibra també fomenten la producció de àcids grassos volàtils, que contribueixen a reduir el pH de la femta.
• Usar additius que capturin els compostos que originen les olors, com la iuca, quillay, zeolita o sepiolita.

El purí s'ha de distribuir el més a prop del terra possible. Foto: Rotecna.

El següent front on podem actuar és a l'interior de les naus, ja que, un cop el purí arriba a les fosses, s'inicia la descomposició de la matèria orgànica i la generació de compostos olorosos, com ara amoníac i àcids grassos volàtils. Algunes de les tècniques principals que podem aplicar en aquesta fase són les mateixes de les que ja hem parlat en altres articles on hem tractat el tema de la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i de contaminants ambientals com l'amoníac. Cal destacar que la reducció d'emissions dins de les naus tindrà a més una repercussió molt positiva en la salut dels porcs i en el rendiment:

• Minimitzar el malbaratament de pinso utilitzant menjadores i abeuradors eficients instal·lats al lloc apropiat i correctament ajustats, i no incentivar la competència posant més animals dels recomanats per menjadora.
• Maximitzar el guany mitjà diari dels animals, mantenint-los a la seva zona de confort ambiental.
• Utilitzar sistemes de distribució d'aliment eficaços i fiables, que minimitzin les pèrdues per avaries i que permetin alimentar els animals de cada nau, sala o corral amb tipus de pinso diferents, en comptes que tots mengin el mateix tipus, independentment dels seus requeriments específics per mida o gènere.
• Mantenir secs i nets els animals i les superfícies. Per això, és vital respectar les densitats òptimes per a cada tipus d'animal i un disseny apropiat de les instal·lacions, tant de la distribució de l'espai i col·locació dels elements com menjadores i abeuradors, com d'un adequat control ambiental. En cas de fer servir llit sec en lloc de reixetes i fossat, s'han de fomentar les condicions aeròbies, ja que la manca d'oxigen al jaç fomenta l'activitat de microorganismes anaerobis que produeixen compostos pudents.
• Retirar els purins de la nau amb la major freqüència possible, per reduir la quantitat de gasos produïts, i no tenir-los més de set dies a la fossa. Com que necessitem una alçada mínima de 10 a 15 cm de purí per poder evacuar-lo per gravetat a través de canonades, podem fer servir sòls parcialment enreixillats, safates col·lectores sota les reixetes o fossats en V per aconseguir aquesta alçada amb menor volum, o fins i tot ajudar-nos amb equips d'aspiració per depressió. Alternativament, podem implementar sistemes de separació in situ, deixant drenar l'orina i aigua de forma constant, i, mitjançant sistemes d'arrovaderes, arrossegar sovint els excrements sòlids fora de la nau. També es poden fer servir sistemes d'arrossegament amb aigua, però no són recomanables si és un factor limitant; a més, aquests sistemes incrementen el volum de purí produït i el cost del seu maneig posterior, encara que s'ha de considerar que la dilució del purí redueix el seu nivell de producció de males olors.
• La major àrea de contacte del purí amb l'aire i els corrents sobre aquesta superfície fomenten la producció d'olors, per la qual cosa hem de minimitzar-les: d'una banda, podem fer servir fossats parcialment enreixillats o fossats en V i, de l'altra, reduir el flux i velocitat de l'aire a la superfície del purí utilitzant sistemes de ventilació apropiats.
• Les temperatures elevades acceleren l'activitat microbiana i la volatilització de compostos pudents, per la qual cosa cal evitar temperatures altes, motiu pel qual és important disposar d'un bon sistema de control ambiental. Es poden instal·lar sistemes de refrigeració dels purins a la fossa, aprofitant la calor captada en altres parts de la instal·lació.
• Utilitzar mètodes d'aireig del purí de les fosses per fomentar les condicions aeròbies al seu interior que afavoreixen l'activitat de bacteris que, durant la descomposició de la matèria orgànica, no produeixen olors tan fortes com els bacteris anaerobis.
• Afegir additius químics o biològics al purí a la fossa perquè redueixin o neutralitzin la formació de compostos olorosos, el fluïdifiquin (facilitant la seva extracció), que inhibeixen l'acció de la ureasa (enzim causant de la degradació de la urea i posterior emissió d'amoníac ), o que ho acidifiquin (inhibint la producció d'amoníac i l'acció de microorganismes i processos que generen gasos pudents). Hi ha una àmplia oferta d'additius de múltiples tipus, per tant, la seva utilització és una opció sempre que tinguin un mecanisme d'acció justificat i demostrat.
• Augmentar l'alçada i la velocitat de la sortida de l'aire extret de les naus per millorar-ne la dissipació.
• Col·locar barreres externes a les naus, que creïn turbulències al flux de sortida de l'aire.
• Forçar i centralitzar la sortida d'aire de les naus i fer-ho passar per un depurador que mitjançant un filtre humit (químic o biològic) capturi l'amoníac i altres partícules. Posteriorment, es fa passar un biofiltre amb un material orgànic humit, on es degraden de forma biològica totes les substàncies volàtils que generen mala olor.

Separador sòlid-líquid de Tecnapur en funcionament. Foto: Rotecna.

L'emmagatzematge és la fase on tenim la immensa majoria del volum de purins a les nostres granges, i durant un major període de temps, i, en conseqüència, una major producció de males olors, per la qual cosa aplicar les tècniques apropiades de mitigació en aquesta fase té una gran repercussió. Les principals mesures que podem prendre són les següents:

• Reduir el temps de permanència i volum de purins emmagatzemats al mínim imprescindible, aplicant-los al camp com més aviat millor. Per això, és important disposar de cultius a fertilitzar amb diferents finestres temporals de demanda de nutrients. Una alternativa és tractar-los com més aviat millor, ja sigui a la pròpia granja o enviant-ho a una planta de tractament centralitzada.
• Minimitzar l'agitació del purí al mínim, ja que en fer-ho s'alliberen de forma abrupta els gasos retinguts i augmenta la producció d'olors.
• La separació de la fase líquida i sòlida del purí. D'una banda, la reducció de la matèria orgànica de la fase liquida disminuirà el substrat per a l'activitat microbiana, cosa que minimitzarà la producció de compostos volàtils; de l'altra, ens permet compostar la part sòlida, minimitzant la formació de compostos pudents en promoure la descomposició aeròbica.
• La reducció del pH, afegint àcid per inhibir la producció d'amoníac, l'acció de microorganismes i els processos que generen gasos pudents. Aquest procediment és especialment eficaç si s'aplica a la fase líquida del purí una vegada separada, ja que, com més matèria orgànica, més quantitat d'àcid es requereix, pel seu efecte tampó sobre aquest.
• L'ús de cobertes, ja sigui fomentant la formació d'una crosta natural (la bassa s'haurà d'omplir i buidar pel fons), amb elements flotants o amb una coberta total, que pot ser flexible o rígida.
• L'ús d'una coberta total permetrà fomentar la digestió anaeròbia i la recol·lecció i aprofitament del biogàs produït, però també reduirà significativament la producció de sulfur d'hidrogen i àcids grassos volàtils.

Finalment, en l'aplicació del purí, especialment si no està tractat, es poden generar alts nivells de volatilització i males olors si no s'utilitzen les tècniques adequades:

• Evitar l'aplicació en condicions climàtiques adverses, temperatures altes, forts vents…
• No utilitzeu mètodes d'aplicació que fomentin l'agitació dels purins, com la distribució en ventall: s'han de distribuir el més a prop del terra possible i minimitzar el temps d'incorporació dels purins al terra, si és possible injectant-los directament. La separació del purí millora la infiltració de la fase sòlida resultant, cosa que és molt important quan s'apliquen purins sobre cultius ja nascuts o pastures.
• Sempre que sigui possible, cal aplicar els purins diluïts en aigua per fertirrigació, per tal de minimitzar la volatilització dels elements pudents.

Implementar aquestes tècniques pot ajudar a reduir la producció d'olors, millorar la percepció de les nostres granges i evitar conflictes que posin en perill el desenvolupament de la nostra activitat i el futur del sector.