Claus de l'alimentació de les truges en gestació

Josep Rius. Tècnic de Rotecna. 

La incorporació de les tecnologies d'alimentació de precisió aplicada a les granges de porcí és un fet consumat. Els seus avantatges són evidents, però no deixa de ser una eina que cal saber utilitzar perquè el seu destinatari final, el bestiar, rebi els seus beneficis en forma d'una millora en la seva alimentació. Les virtuts d’una bona aplicació dels sistemes electrònics d'alimentació són beneficioses tant per al ramader com per al bestiar que està a la seva cura. Ara bé, tots dos destinataris han de beneficiar-se per igual de les seves capacitats i no oblidar que l'alimentació electrònica ofereix la possibilitat d'alimentar de forma completament individualitzada i automatitzada a cadascun dels animals de la granja, la qual cosa obre una finestra de noves oportunitats d'alimentació per als grangers que implementen per primera vegada un sistema d'aquest tipus.

L'alimentació electrònica és un mitjà per a oferir aliment gràcies al qual el responsable de l'alimentació de les truges gestants disposa d'un conjunt d'opcions per a configurar una estratègia d'acord amb les necessitats dels seus animals. Ara bé: Com sabem que una truja gestant està rebent la ració correcta? La resposta està condicionada per l'objectiu de pes i condició corporal al part que tinguem fixat. És fàcil fixar l'objectiu, però no ho és tant arribar a ell sense passar-se o quedar-se curt. Amb freqüència, no disposem de punts de referència, o no sabem els quilos de pes i reserves que han perdut les truges durant la lactació, i això dificulta encara més el poder aconseguir-ho. És complicat aconseguir un objectiu si no sabem amb què comptem quan comencem.

Característiques de les truges

Les línies de truges actuals estan genèticament seleccionades per a la producció de magre, velocitat de creixement, eficiència alimentària, major prolificitat i increment de la seva capacitat de producció de llet. Com a contrapartida, disminueix la capacitat d'ingesta voluntària en lactació, s'incrementa el guany de pes en la fase de creixement i, per tant, el pes corporal en els següents cicles. Per tot això, és important controlar les condicions en què la truja jove ingressa al cicle reproductiu i productiu, mantenir un creixement moderat al llarg dels dos o tres primers cicles productius i gestionar adequadament la variació de reserves corporals al llarg dels successius cicles.

Davant d’aquest tipus de truja es fa encara més necessari conèixer de la forma més objectiva possible l'evolució creixent i decreixent de les reserves corporals al llarg de la gestació i la lactació, respectivament. Per a això existeixen diferents sistemes de control de la condició corporal, com poden ser: el visual, el puntuat (la típica escala del 1-5 o del 1-4), pesant els animals, mitjançant un mesurador de greix dorsal o amb una cinta mètrica per a mesurar la longitud de flanc a flanc, entre altres.

Inconvenients d'una condició corporal excessiva

• Major quantitat de garrins morts.
• Menor producció de calostre i llet.
• Augment del percentatge de descarti (locomoció).
• Augment del percentatge de mortalitat dels garrins.
• Sota pes al deslletament i interval deslleti-zel llarg.

Inconvenients d'una condició corporal baixa

• Menor taxa de parts, més avortaments i disminució del nombre de garrins.
• Sota pes al naixement i major percentatge de nascuts morts.
• Menor producció de calostre i llet.
• Augment del percentatge de descarti (lesions en l'espatlla, falta de prenyat, repeticions, locomoció).

Com dissenyar un pla d'alimentació per a les truges gestants?

Per dissenyar una estratègia d'alimentació que ens permeti recuperar i preparar a les truges per al següent part cal analitzar múltiples factors i interrelacionar-los entre si, per obtenir una aproximació, el més ajustada possible, a les necessitats nutricionals reals dels animals. D'una forma simplificada, cal realitzar:

1. Caracterització productiva de la granja.
2. Caracterització del creixement de les truges.
3. Ajust de la corba als requeriments.
4. Corbes de gestació per a recuperació de condició corporal.

Cal establir la quantitat de pinso de cada corba. Foto: Rotecna.

Una vegada realitzada la caracterització dels resultats productius i de creixement en funció de la genètica de la granja, ja podem ajustar la corba als requeriments d'energia, proteïna, minerals i vitamines, etcètera, i generar les diferents corbes tenint en compte la condició corporal i pes de les truges. Després, a l'inici de la gestació, només cal seleccionar les truges per a cadascuna de les corbes i establir uns punts de control al llarg de la gestació en els quals s'avaluï si la recuperació, creixement i reposició es correspon al que s'espera o desitja. Al seu torn, és necessari tenir en compte les recomanacions del proveïdor de genètica de la granja (sempre adaptades a la seva caracterització), perquè inicialment ofereixen una guia o classificació de la condició corporal (normalment expressada en mm de greix dorsal a P2) i la millor manera de recuperar i preparar als seus animals. No obstant això, com les característiques de cada granja són pròpies i singulars, és aconsellable que cadascuna (o cada grup de granges d'una mateixa empresa amb particularitats similars) tingui una estratègia d'alimentació adaptada a la mateixa en funció de l'experiència, proves i anàlisis de resultats que vagi realitzant amb el temps.

Seguint aquest model d'alimentació, simularem un exemple (amb quantitats de pinso totalment inventades) de com haurien de realitzar-se les corbes (Taula 1 i Gràfic 1).

Taula 1: Exemple de com s'haurien de realitzar les corbes. 

Gràfic 1: Exemple de corbes configurades amb el Dositronic G. 

En primer lloc, dividirem la gestació en els típics 3 períodes:

1. (0-28 dies) Recuperació: És fonamental recuperar la condició física després de la pèrdua de pes produïda en la unitat de part, ja que un balanç energètic negatiu disminueix la supervivència embrionària i augmenta el risc d'avortament.
2. (29-84 dies) Manteniment: Una vegada recuperada, la truja ha de créixer moderadament o mantenir-se.
3. (85-108 dies) Creixement: S'incrementen les necessitats nutricionals de les truges pel seu desenvolupament mamari i de la ventrada.

En segon lloc, fixarem les quantitats d'aliment tenint en compte el pes i el greix dorsal per a cadascun dels períodes de la gestació. L'objectiu a part és de 16-18 mm de greix dorsal.

Com bé sabem, existeixen diferents mètodes de control de la condició corporal més subjectius o intuïtius com el visual o el puntuat, fàcils d'aplicar, però menys precisos i efectius. Si s'usen, també seria important combinar la percepció visual o de puntuació amb, almenys, la grandària o cicle de la truja per a tenir-lo en compte en el moment de crear i assignar les corbes d'alimentació (Taula 2).

Taula 2: Comparació de sistemes de control de la condició corporal. 

Com aplicar el pla d'alimentació amb Dositronic G?

Una vegada establertes les quantitats de pinso de cadascuna de les corbes, cal decidir com i quan les apliquem. El sistema d'alimentació electrònica Dositronic G pot utilitzar-se en gestacions amb:

• Truges post-inseminades que seran traslladades a corrals de gestació en grup on haurà de triar-se la corba adaptada al seu pes i condició corporal.
• Truges amb 28-35 dies post-inseminació que seran traslladades a corrals de gestació en grup procedents del cobriment control, on haurà de triar-se la corba adaptada al seu pes i condició corporal. En aquest punt, en funció del nivell de recuperació aconseguit, tindrem l'opció d'aplicar una condició (*) -augment o disminució d'aliment progressiu durant els dies establerts sobre la corba associada a la truja a la qual se li aplica la condició- o la corba que creguem que s'adapta millor a cadascuna de les truges.

(*) Les condicions poden estar preconfigurades o crear-se de nou en funció de la necessitat del moment. Per exemple, en el moment d'entrar una truja al sistema Dositronic G apliquem una corba que, per dies de gestació (33), ja està en període de manteniment, però la truja no està tot el recuperada que haguéssim desitjat. S'aplica una condició amb un increment progressiu de 15 dies fins a arribar al 20% més de la quantitat de pinso assignada en la corba i un descens de 5 dies.

En tots dos casos, es recomanen controls periòdics de la condició corporal per a avaluar si s'aconsegueixen els objectius prefixats. El control de l'estat corporal abans del part és l'imprescindible per a comprovar si l'estratègia de l'alimentació triada per a cada truja durant la gestació va ser la correcta.

Conclusions

Hem inclòs dos sistemes de control de condició corporal perquè, d'una banda, és important tenir en compte que la quantitat d'energia necessària per al manteniment augmentarà amb l'increment de pes de la truja i, per una altra, el greix dorsal és un indicador de les reserves amb què compta l'animal. Són els dos elements que acostumen a perdre o mobilitzar durant la lactància i, per tant, és lògic que siguin els que tinguem en compte per a saber des d'on partim per a recuperar i preparar a les truges de la forma més eficaç possible (Gràfic 2).

Gràfic 2: Diferències entre els requeriments d'energia al llarg de la gestació d'una truja jove i una adulta.

Alguns estudis científics suggereixen que aquest mètode, comparat amb uns altres sense control de condició corporal objectius o estimació de pes, suposa un estalvi en costos d'alimentació. Així mateix, les repercussions d'aconseguir una uniformitat de la condició corporal al part comporten, en primer terme, disposar de truges amb més capacitat per a aconseguir nivells alts d'ingesta de pinso i producció de llet en lactació i, en conseqüència, més garrins i pes al deslletament. En segon terme, aconseguirem truges amb menor mobilització de reserves durant la lactació, menys dies per entrar en zel una vegada deslletades i, en conseqüència, més prolificitat i pes dels garrins al naixement del següent part.

Aplicar aquest sistema d'alimentació, que té com a principal objectiu l'efectivitat i que classifica la condició física de cada truja per a alimentar-la en conseqüència, resulta poc viable en granges d'una certa grandària amb sistemes no electrònics. Aquesta és una dels grans avantatges dels sistemes electrònics: la facilitat de maneig per a aplicar una alimentació “a la carta” i tenir la seguretat que cada truja rebrà l'aliment que li correspon de manera precisa.