Com podem mesurar i certificar el benestar animal a les granges?

Des del 2018, les granges de porcí poden aconseguir la certificació Welfair® de Benestar Animal, un segell que verifica que els animals d'aquestes granges tenen un nivell de benestar animal superior al mínim legal europeu, un dels més exigents del món. Cada cop són més les granges que obtenen aquesta certificació, ja que és important per als seus clients, i, en un futur, segurament per al consumidor final. Per conèixer més sobre les tendències en benestar i la certificació Welfair®, parlem amb Lluís Vegas, auditor líder Welfair®.

En els darrers anys, el benestar animal ha esdevingut un dels pilars bàsics de la producció porcina. Què va provocar aquest canvi?
Les grans distribuïdores van percebre que el consumidor volia saber més sobre com es crien els animals i en quines condicions, per poder triar entre animals criats amb més o menys estatus de benestar animal i disposar d'una certificació que el verifiqui. Aquests van ser els inicis, però amb els anys s'ha anat evolucionant i els requeriments cada cop són més exigents.

Quins aspectes defineixen el benestar animal?
Actualment, el nivell de benestar animal es basa en l’observació de quatre principis: una bona alimentació, un bon allotjament, una bona salut i un comportament apropiat per a cada espècie.

Quadre general dels principis i criteris dels protocols Welfair Quality®.

Quin canvi en matèria de benestar animal ha suposat un abans i un després per al sector porcí?
Si parlem d'instal·lacions, el canvi que ha tingut més incidència els darrers anys a les granges porcines ha estat la necessitat d'instal·lar més punts d'aigua per millorar l'alimentació dels animals, evitar que tinguin set perllongada i així reduir l'estrès. A través de la certificació Welfair® es demana, per obtenir una bona puntuació en el principi de bona alimentació, que les instal·lacions tinguin una ràtio de deu porcs per abeurador com a màxim per evitar la competència pel recurs i, com a mínim, dos abeuradors per corral, perquè quan només hi ha un abeurador i es produeix una avaria o un abeurador es contamina per femta, els animals es queden sense aigua durant un període de temps. En canvi, si hi ha un punt d’aigua alternatiu es millora el benestar dels animals. D'altra banda, també hem avançat cap a la utilització de més material d'enriquiment, que permet als animals expressar el comportament natural de furgar i buscar aliments. En aquest sentit, avaluant el temps d'ús, s'ha demostrat que els materials orgànics, la palla, els pèl·lets de palla, fustes toves, etcètera, són alguns dels materials d'enriquiment més adequats, ja que són comestibles, es deformen, canvien d'olor… per tant estimulen més el porc a expressar el seu comportament natural. A l'extrem del que és òptim, estaria l'ús de llits de palla, encara que és més difícil d'aplicar. Pel que fa a l'ús d'aquest material, a les granges de porcs s'ha millorat molt. Per exemple, hem aconseguit que les truges que romanen temporalment en gàbies, tant en gestació com en maternitat, també disposin de material d'enriquiment, i això ha reduït la prevalença d'estereotípies en aquestes fases.

Quins beneficis aporta l’aplicació de totes aquestes mesures de benestar animal a nivell productiu?
El benefici principal d'aquestes mesures és que, en reduir els factors d'estrès sobre els animals, aconseguim incrementar el benestar i minimitzar les pèrdues productives de les granges. Tot i això, els animals tenen un límit genètic, és a dir, arribarà un moment en què els costos que invertim a millorar el benestar dels animals ja no tindran un retorn productiu. Per això, en un futur el consumidor haurà de conèixer els sobrecostos si escull productes etiquetats amb exigències de benestar més elevades. Precisament, el projecte europeu de Welfair Quality®, a més d'avaluar el benestar dels animals de producció, es va crear per concretar el concepte de la granja a taula, que permet, amb l'ús de certificacions, detallar i justificar el preu de la carn si s’incrementa i, així protegir els ramaders que estan aplicant uns estàndards majors en benestar.

És un handicap el cost en recursos i de personal en benestar animal?
En benestar animal sempre hi ha una inversió econòmica per part del ramader, no només pel material que cal, sinó també de temps i mà d'obra. Per exemple, es necessita personal que verifiqui diàriament que els animals disposen de material d'enriquiment. Tot i això, crec que els ramaders saben que el futur va en aquesta línia i, encara que requereix de temps i esforç, tots sabem cap on hem d'anar, i així ho està fent el sector.

Quins són alguns dels aspectes que cal millorar en les diferents fases productives en matèria de benestar animal?
Si comencem per maternitat, tenim la iniciativa legislativa popular sobre el final de l'era de les gàbies, i encara que crèiem que aquest any la Unió Europea legislaria en aquest sentit, sembla que, a causa de la inflació, el tema s'ha aturat. Tot i així, anem cap a treballar en cubrició i solta de les truges, reduint les gàbies al mínim de temps possible, només per al maneig d'inseminació. En lactació, a parideres s'establiran de no confinament o confinament mínim, on la truja es pugui moure, girar… i estigui tancada el mínim temps imprescindible. La Unió Europea sap que, si aplica ara aquesta legislació augmentaran els costos i molts ramaders no ho podran assumir, de manera que serà una evolució progressiva. Pel que fa a les transicions i l'engreix, les mesures de benestar també s'incrementaran. Ara les granges de nova construcció ja s'han d'adaptar a la nova normativa quant a densitats, espais de les menjadores, nombre de abeuradors…, i l'any que ve aquesta normativa ja s'aplicarà a les granges existents. Actualment, la norma diu que en transició cal tenir un punt d'alimentació cada quinze animals, però cal definir que és un punt d'alimentació, ja que hi ha tremuges de cinc boques, que se suposa que són cinc punts d'alimentació, però n'hi ha altres sistemes en què no queda tan clar, com en menjadores d'una sola boca on poden menjar tres garrins. Finalment, en gestació continuarem eliminant progressivament les gàbies, augmentant la superfície de descans dels animals i la utilització de material d'enriquiment.

Com comentava, per certificar l'aplicació de mesures de benestar animal a les granges hi ha segells i certificacions. Què suposa tenir aquests distintius?
Les entitats certificadores verifiquen que una granja té un nivell de benestar animal superior al mínim legal, que a Europa ja és el més exigent del món, i seguim en procés de millora. Les certificacions Welfair® en benestar animal en porcí van començar el 2018, i el que s'ha fet és, en períodes de tres anys, ser cada cop més exigents, mantenir criteris científics i anar augmentant la puntuació que es requereix a les granges per, en el nostre cas, rebre el certificat Welfair®. Al principi es demanava una puntuació mínima, que a més va possibilitar que les empreses es poguessin adaptar de mica en mica, més endavant es van exigir de 55 punts, per la qual cosa moltes granges han hagut de fer millores per mantenir aquest certificat. En un futur, el següent pas a nivell de valoració suposarà tornar a duplicar la puntuació exigida i per això es treballa per millorar en criteris concrets. Per exemple, s'ha d'exigir un mínim d'expressió de comportament exploratori i penalitzar el percentatge de mortalitat, etcètera.

Lluís Vegas durant una auditoria a una granja porcina. Foto: Ll. Vegas.

Com funcionen aquestes certificacions?
Normalment és el propietari de la granja o empresa integradora qui sol·licita que la granja disposi d'una certificació de benestar animal. Per tant, des de la granja es posen en contacte amb una de les més de 20 entitats certificadores que poden emetre certificats Welfair® per fer-ne una auditoria. A partir d'aquí, la certificació es pot fer de forma individual, en una sola granja, que ha de renovar anualment el certificat, o de manera grupal, on el que es fa és, anualment, una auditoria a un grup representatiu del nombre total de granges de l’empresa. En aquest cas, l’empresa ha de disposar d’un sistema global de gestió, segons el qual també han de realitzar auditories internes a partir d’un check-list de prerequisits i una sèrie de mesures obligatòries del protocol, i enviar els resultats a l’entitat de certificació. A més, també se'ls audita anualment aquest sistema global de gestió. Si a l'auditoria hi ha una no conformitat en prerequisits o en no obtenció de la puntuació, tenen 30 dies per corregir-ho i s'apliquen mesures de revisió i seguiment addicionals, com ara les auditories no anunciades que incorporem aquest any.

Quins aspectes es tenen en compte en una auditoria per concedir una certificació de benestar animal?
L’auditoria té dues parts molt diferenciades. D'una banda, la valoració del benestar animal de la granja, basada en el protocol de Welfair Quality®, on analitzem una sèrie de mesures basades en l'observació de l'animal que donaran un valor numèric a 12 criteris, i aquests 12 criteris en donaran un valor numèric als quatre principis que comentàvem abans: bona alimentació, bon allotjament, bona salut i un comportament apropiat per a cada espècie. A partir d'aquí, per exemple, al principi de bona alimentació valorem absència de gana i absència de set. En absència de gana mirem la condició corporal dels animals, cosa que ens indica si estan menjant tot el que necessiten, i en absència de set, mirem el nombre de abeuradors, la proporció d'animals per abeurador i la neteja d'aquests. En bon allotjament valorem el confort al descans, la facilitat de moviment i el confort tèrmic. Tot plegat és una part de l'auditoria. D'altra banda, fem un check-list de prerequisits d'uns 40-50 punts on es valoren els aspectes de la legislació i d'altres de bioseguretat i higiene. Una auditoria a una granja d'engreix ens pot portar entre 4 i 5 hores, i en una granja de mares entre 5 i 6 hores.

Quin és el futur de les certificacions? Serà imprescindible disposar-ne?
Hi ha espècies en què aquestes certificacions ja són gairebé imprescindibles, com les gallines ponedores o boví de llet, perquè el consumidor ho demana. Crec que el consumidor també voldrà poder decidir la carn que compra en funció de la informació a l'etiquetatge sobre en quines condicions s'ha produït aquesta carn.