D. Babot: "Podem fer moltes coses per reduir les nostres emissions"

El canvi climàtic és una obvietat que afecta al conjunt de la societat i a tots els sectors econòmics. Cadascú de nosaltres pot posar el seu granet de sorra per reduir l'impacte ambiental. No obstant això, és cert que hi ha certs sectors l'activitat dels quals genera un major impacte i han de dedicar un major esforç a minimitzar-la. En aquest sentit, el sector porcí treballa des de fa anys per reduir les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle amb bons resultats, la qual cosa el porta a ser un sector cada vegada més eficient i sostenible. En aquesta línia, al novembre de 2020 es va publicar la 'Guia per a la minimització d'emissions de gasos en granges porcines', fruit de la col·laboració entre Interporc, la Universitat de Lleida (UdL), la Universitat Politècnica de València (UPV), el CEP de Lleida (Centre d'Estudis Porcins) i el projecte PECT (Projecte d'Especialització i Competitivitat Territorial) del porcí lleidatà. Daniel Babot, catedràtic de la UdL i investigador del CEP, és un dels autors de la guia.

El 2020 es va presentar la 'Guia per minimitzar les emissions de gasos en granges porcines'. Com va sorgir la iniciativa de crear aquesta guia?
La recerca en granges porcines ha evolucionat amb el temps; durant uns anys hem treballat molt en tot el tema de la productivitat per produir més i millor, i ara portem uns anys treballant en temes de sostenibilitat, on un dels factors a tenir en compte són les emissions amb efectes ambientals. En aquest sentit, el porc té un pes important per les emissions d'amoníac. Així, la guia sorgeix com un mitjà per aportar coneixement i suport al sector en un dels reptes que creiem que caldrà afrontar en les pròximes dècades, ja que avancem cap a models de producció de mínim impacte (aigua, carboni, nitrogen...). Davant d'aquest escenari, vam decidir fer una guia amb el suport d'Interporc i l'aportació econòmica del projecte PECT (Projecte d'Especialització i Competitivitat Territorial) de Lleida, que desenvolupem des de fa 4 anys al Centre d'Estudis Porcins (CEP). 

Quina és la situació actual de les emissions de gasos en granges porcines? 
Ara mateix és difícil donar una xifra concreta, perquè un dels handicaps als quals ens enfrontem és que no tenim un volum ben quantificat d'emissions reals de les granges. Actualment les emissions són comptabilitzades per un sistema d'inventari, que són fórmules de càlcul teòric que tenen en compte el nombre de caps de bestiar i l'eficiència teòrica d'aquestes. Però no tenim les emissions reals, així que hem hagut de començar per aquí, per veure com podem quantificar realment quant emetem, amb el problema que hi ha moltes variants en funció de diversos factors: gestió de purins, ventilació, tipus d'animals, instal·lacions, ubicació de la granja, etc. D'altra banda, per fer les mesures necessites sensors eficients i a un cost assequible. 

"Un dels hàndicaps amb el qual ens trobem és que no
tenim ben quantificat el volum d'emissions reals de les granges".

Amb aquests handicaps, com han fet l'estudi per a la redacció de la guia?
En els primers estudis hem treballat amb un model amb ventilació forçada per simular condicions de camp, i des de fa un any treballem en un projecte per fer mesures en granges amb ventilació natural, ja que les condicions són totalment diferents i els resultats també ho seran.

Quines pràctiques contemplades per la guia influeixen en la quantitat d'emissions que genera una granja?
En primer lloc, podríem parlar d'una bona regulació de la ventilació i de l'optimització de les ventilacions mínimes d'hivern i les màximes d’estiu, ja que el factor de flux de ventilació és un factor associat al nivell d'emissions; és a dir, més ventilació equival a més emissions. D'altra banda, parlaríem de la gestió dels purins, com treure'ls més sovint del pou sense generar turbulència (sistemes d'evacuació de gravetat) o tenir menys superfície de fossa a les granges. També es poden tenir en compte les condicions d'habitatge dels animals, com ara mantenir els porcs més nets i secs per evitar zones d'humitat, l'ús de reixetes menys poroses (plàstic), que retenen menys humitat, i l'extensió de zones cegues per reduir la superfície d'emissió, i aspectes com l'alimentació: utilitzant pinso amb baixa proteïna tindrem poc excedent proteic en la dieta. , menys nitrogen en els purins i, per tant, menys emissió. Totes aquestes són estratègies que ajuden a reduir les emissions de gasos.

Daniel Babot, catedràtic de la Universitat de Lleida i investigador del CEP. Foto: Daniel Babot.

Tot això són pràctiques a aplicar dins de la granja, però també es contemplen mesures per aplicar en la gestió dels purins. Podries esmentar alguna?
En aquest sentit, hi ha tècniques que s'han estudiat menys, però que poden resultar efectives, com l'ús d'alguns additius per a purins que retenen el nitrogen, tot i que els costos solen ser un problema. D'altra banda, tindríem l'aplicació de purins en els camps com a fertilitzants, en el marc d'un model d'economia circular, sempre que tinguem sòl, i els diferents sistemes de tractament de purins.

El sector està fent les coses bé?
Crec que, en general, el sector porcí fa les coses molt bé, així que un dels objectius que perseguim amb aquesta guia és transmetre i demostrar que som molt eficients i arribem a molt bones conversions de pinso perquè tenim bona salut, gestionem bé els porcs, optimitzem el pinso, reduïm l'ús de l'aigua (entre un 15 i un 30% menys), que implica menys volum de purins i l'emissió de menys nitrogen), etc. Això s'ha de comunicar, i s'ha de deixar clar que el porc es produeix de la manera més eficient possible. D'altra banda, tenim com a repte demostrar la gran aportació que la tecnologia pot representar per al nostre sector: en equipament, en climatització... Si ho apliquem bé, produirem de manera més eficient i sostenible, la qual cosa ens dóna un potencial molt gran com a sector. 

Quins objectius espereu assolir amb la publicació de la guia?
Tenim dos objectius principals. En primer lloc, continuar conscienciant el sector porcí que les emissions de gasos són un tema que no s'ha de descuidar. D'altra banda, encara que no es vegin els gasos, s'ha de demostrar que es poden quantificar, que el ramader pot instal·lar sensors a la seva granja, a un cost raonable, per tal de tenir una estimació dels gasos que genera i, per tant, treballar per reduir-los. Els nostres estudis s'han centrat en aquesta línia, per demostrar que podem aconseguir reduccions d'entre el 15-30% de les emissions d'amoníac en els propers anys només quantificant i marcant millores en les condicions de producció. A les granges podem fer moltes coses, i coses molt assequibles, per reduir les nostres emissions.

Imatge de la ‘Guia per a la minimització de les emissions de gasos en les granges porcines'. Foto: Daniel Babot.

Hi ha actualment un marc legal per regular aquestes emissions?
Hi ha aspectes com la gestió dels purins on ha arribat la llei, però el tema de les emissions encara està en discussió global, tot i que és evident que s'han de reduir i combatre el canvi climàtic. No obstant això, encara no hi ha directrius concretes, tot i que crec que d'aquí a uns deu anys arribaran. El primer pas, però, serà poder quantificar quines són les emissions reals.

Sabeu si hi ha agricultors que estan implementant aquesta guia?
La nostra intenció no era només publicar la guia, sinó que teníem la intenció de realitzar tallers amb ramaders, que ara comencem a fer 'online' a causa de la COVID-19. D'altra banda, sé que hi ha algunes empreses que han començat a instal·lar sensors de gas amb la voluntat de començar a recopilar dades. No obstant això, hem de seguir treballant i fent més difusió, i estem en aquesta línia de treball.

Treballar per minimitzar les emissions és una gran inversió?
Per quantificar les emissions en una granja de porcs que disposa d'un sistema de ventilació amb el qual pots controlar més o menys la direcció de l'aire (que és bàsic) només has d'instal·lar dos o tres sensors d'amoníac per saber on som i aplicar millores correctores, de manera que els costos no són elevats. Una altra cosa és plantejar-se implementar una estratègia més ambiciosa, com canviar l'estructura de les fosses de purí, que implicaria una gran inversió. En aquest sentit, el que hem de fer és valorar cada cas i veure què es pot fer a les granges existents i què es pot fer en granges de nova construcció, on crec que el sector ha de tenir en compte certes millores bàsiques.