D. García: “El porc és l’animal d’investigació amb més expectatives”

De la combinació entre Lleida, un territori que concentra més de la meitat del cens porcí català, i la demanda d’unes instal·lacions especialitzades en investigació, sorgeix el CREBA (Centre d’Investigació Experimental Biomèdica Aplicada), una institució innovadora que realitza les seves investigacions amb porcs per les seves semblances amb els humans, i ofereix formació especialitzada i continua a professionals sanitaris. En aquesta entrevista, Dolores García, responsable veterinària del CREBA, ens explica el seu funcionament.

Quin és l’origen del CREBA?

El CREBA va néixer impulsat per la Diputació de Lleida amb l’ànim de crear un nucli tecnològic en investigació biomèdica en un entorn amb una producció porcina molt sòlida, i per l’IRB Lleida, l’únic institut català d’investigació biomèdica for de Barcelona, acreditat per l’Institut de Salut Carlos III. Això li atorgar una verificació de qualitat i producció científica. En aquest context, es va decidir unir dos potencials i crear un centre d’investigació biomèdica que tingués el suport del porcí.

Per què el porc?

Per les seves semblances amb els humans: similituds anatòmiques, histològiques i fins i tot de comportament. De fet, el porc es postula com l’animal d’investigació amb més expectatives. Històricament, els animals d’investigació han estat els rosegadors, pel seu baix cost i fàcil manipulació, però en determinades malalties ja no es poden obtenir més resultats d’ells. En aquest punt és on apareix la utilitat del porc, perquè pateix les malalties de manera similar a nosaltres.

Quines són les seves similituds?

El cervell, per exemple. El nostre té circumvolucions i el dels rosegadors, amb el qual es fan bon part dels estudis de neurociència, és llis. En canvi, el dels porcs també té circumvolucions, encara que no tan pronunciades com les nostres. D’altra banda, la pell és idèntica, quan s’observa al microscopi no es pot distingir des d’un punt de vista histològic, i els ulls són iguals, encara que els porcs són miops. El fetge també és igual i el cor és semblant, tot i que té una vascularització diferent.

D’esquerra a dreta: Dolores García, responsable veterinària del CREBA; Marta Farré, administrativa, i Alba Boldó, tècnica. Foto: Rotecna.

Hi ha algun centre igual o similar al CREBA a Espanya?

La peculiaritat d’aquest centre és que neix per donar servei a qualsevol investigador. La majoria de centres de referència compten amb el seu propi anamilari perquè els seus cirurgians realitzin proves i els residents practiquin. El CREBA, tot i la seva estreta relació amb l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, no és l’animalari de l’hospital, sinó un centre especial. El primer i únic centre que va aparèixer a Espanya amb unes característiques similars va ser el Centre de Cirurgia de Mínima Invasió Jesús Usón, a Càceres, als anys 90.

Una de les principals línies d’acció del CREBA és la formació. Que ofereixen?

La nostra principal activitat és la formació d’especialistes en noves tècniques. Oferim reciclatge formatiu als professionals: per exemple, realitzem formació a nefròlegs perquè puguin realitzar una biòpsia renal o una diàlisi peritoneal, tècniques de bisturí i agulla per a cirurgians, etc. La majoria de professionals que formem són cirurgians, ja que és l’especialitat sobre la qual investiguen i apareixen noves tècniques.

Pel que fa a la investigació, l’altra gran línia del centre, quina és la vostra activitat?

Fem investigació biomèdica amb l’objectiu de trobar solució a problemes que puguin trobar-se en la salut humana. Per fer-ho utilitzem porcs de granja que siguin petits i els puguem moure amb facilitat. Per això és molt important treballar amb “minipigs”, uns porcs nans que només assoleixen els 45kg de pes. El problema d’aquests porcs és el seu pes, ja que un “minipig” val entre 600 i 1.000 euros.

Quin és el procés per sol·licitar la realització d’un projecte al CREBA?

El primer pas és adreçar-se a nosaltres i enviar-nos una proposta. Quan la rebem, valorem si resulta viable desenvolupar-la a les nostres instal·lacions. Si ho és, la traslladem al nostre comitè de recerca i ètica i d’allà a la CEA (Comissió d’Experimentació Animal de la Generalitat), qui ha de donar el permís definitiu per començar el projecte. En paral·lel, enviem un pressupost al sol·licitant amb els costos de realització del projecte. Generalment, els sol·licitants acostumen a ser metges, tot i que també han vingut biòlegs.

Sala de formació quirúrgica del CREBA. Foto: Rotecna.

Amb quines instal·lacions compta el CREBA?

A la part baixa tenim la zona de corrals, amb capacitat per a 40 garrins, i un pati que ens comunica amb el CEP (Centre d’Estudis Porcins de Torrelameu), que és el nostre proveïdor d’animals amb el qual compartim instal·lacions com la cambra frigorífica o la fossa de purins. A la part superior del centre hi ha dues zones: la de les aules de formació, i en paral·lel i ben separat, el passadís dels quiròfans, al qual s’accedeix a través d’un vestuari. En total tenim quatre quiròfans totalment equipats: tres individuals, i un de formació amb cinc taules.

Qui treballa al centre?

Som quatre persones, tres vinculades directament a cuidar dels animals, i una administrativa. A més, externament, comptem amb el suport dels cirurgians de l’Hospital Arnau de Vilanova, que són els metges del CREBA. Pel que fa a la cura dels animals, jo soc la responsable de veterinària assignada al centre, amb la doble vessant d’investigadora i supervisora del benestar animal; després tenim una segona veterinària i una tècnica en Ramaderia i Assistència en Sanitat Animal.

Com es finança l’activitat del CREBA?

Per una part, cada projecte té el seu pressupost per realitzar-se i, per una altra, nosaltres formem part de l’IRB Lleida, per la qual cosa ens nodrim d’ell. No obstant això, gràcies als projectes i als cursos de formació, cada vegada som més autosuficients.

Quin és ara el repte del CREBA?

El nostre objectiu és oferir un servei millor que el de la competència i no baixar el nivell.