Control de la gestió de purins, una qüestió de sostenibilitat

Després d'aprovar el 2019 el decret 53/2019 per garantir un sistema de gestió sostenible del purí en el sector porcí, aquest 2021 el Govern d'Aragó ha donat per finalitzades les moratòries concedides al sector per a la seva adaptació a la normativa europea. D'aquesta manera, s'han iniciat una sèrie de controls i inspeccions per assegurar que ramaders i agricultors implicats en tot el cicle del purí, des de la recollida en les granges, el transport, tractament i emmagatzematge, fins a la seva aplicació com a fertilitzant, compleixin la normativa vigent. Per a conèixer aquests canvis, parlem amb el director general de Qualitat i Seguretat Alimentària d'Aragó, Enrique Novales.

Enrique Novales, director general de Qualitat i Seguretat Alimentària de'Aragó. 

Aquest 2021 a Aragó acaben les moratòries per complir la normativa comunitària en matèria de gestió dels purins i la seva aplicació en els cultius. Quins són els canvis que han entrat en vigor i ha de complir el sector?
D'una banda, enguany entra en vigor definitivament el decret 53/2019, que estableix que tota explotació, tant les granges de porcí amb terres com les que no tenen, han de presentar un pla de gestió dels purins que generen, i indicar on i com gestionen el purí. És a dir, ens han de comunicar si fan autogestió, pel que hauran de dir quina quantitat de superfície estan utilitzant per a gestionar el purí o, si els gestiona el purí un centre gestor, indicar quin centre. D'altra banda, també s'han produït canvis en la normativa d'aplicació del purí al sòl. En aquest sentit, queda prohibida l'aplicació realitzada en plat o ventall, i ara ha de realitzar-se a través de tubs penjants.

Quines opcions de gestió es plantegen?
Bàsicament, hi ha dues opcions: l'autogestió, en la qual el ramader disposa de superfície suficient on gestionar i aplicar els purins que genera, i els centres gestors, que recullen els purins generats per les granges i s'ocupen de la seva gestió. En el sistema d'integració, que és el majoritari a Aragó, els centres gestors entenem que són l'opció més efectiva i econòmica. Per això, a Aragó s'ha apostat pels centres gestors i, actualment, hi ha al voltant de 32 centres gestors funcionant, i la idea és que la xifra augmenti. D'altra banda, també hi ha plantes de nitrificació que estan fent proves per baixar el nitrogen dels purins, però costen al voltant de 3-5 euros el metre cúbic, quan en una gestió agrícola correcta està al voltant de 2 euros el metre cúbic.Finalment, també tenim quatre plantes de tractament de purí, que es van construir en el seu moment per a cobrir la necessitat existent en zones d'alta concentració d'activitat ramadera. Dos estan en la zona de la Llitera, a Zaidín i Capella (Osca) i altres dues en Peñarroya de Tastavins i Valderrobres (Terol). Aquest és un altre sistema, relativament més car, però que cal aplicar en zones on no hi ha superfície agrícola si el sector vol ser sostenible.

Quins controls realitzarà l'administració?
Des de l'administració requerirem a tots els ramaders que fan autogestió que declarin com gestionen el purí, i requerirem la mateixa informació als centres gestors, per a saber d'on treuen el purí, on el gestionen, com, etc. Pel que fa a l'aplicació, es farà una campanya de control i inspeccions perquè totes les cubes que estiguin aplicant purí tinguin el sistema de tubs penjants i no de ventall.

"Els països que ens estan comprant el producte
volen que la producció sigui sostenible."

Es contemplen sancions?
Aragó, juntament amb Catalunya, som les dues comunitats que concentren el 50% de la producció porcina nacional, per tant, som dos territoris que podem tenir problemes de gestió dels purins. Amb això em refereixo al fet que, encara que es preveu l'aplicació de sancions, aquests primers anys ens toca afinar una mica el funcionament de la norma i la manera de controlar el seu compliment. No podem passar de 0 a 100, cal avançar gradualment. En canvi, en les inspeccions de les cubes sí que es preveu ja l'aplicació de sancions econòmiques en aquells casos en els quals no s'apliqui el purí mitjançant tubs penjants.

Ha suposat una gran inversió per al sector l'adaptació?
Realitzar el pla de tractament no comporta cap inversió. Realment, el que estem demanant és justificar la gestió del purí que ja s'hauria d'estar fent correctament. Una altra cosa és el referent als canvis en l'aplicació del purí, la qual cosa ha requerit una adaptació de les cubes i, per tant, un cost addicional durant l'últim any que, segons el sector, oscil·la entre els 15.000 i els 25.000 euros. En aquest sentit, en el seu moment, el ministeri d'Agricultura va oferir ajudes per a la modernització de la maquinària agrícola i, segons les dades que tenim, Aragó ha estat la comunitat autònoma que més s'ha beneficiat d'aquesta línia d'ajudes.

Quins beneficis aporten l'aplicació i control d'aquestes mesures?
El que es pretén amb el control de la gestió dels purins és una qüestió de sostenibilitat del sector. Evidentment, és fonamental i imprescindible complir amb la normativa europea, però, al seu torn, tenint en compte que el sector porcí espanyol està exportant el 50% del que produeix, és molt important que aquesta producció sigui sostenible. Si el sector no és sostenible, en qualsevol moment l'exportació es pot veure compromesa, perquè els països que ens estan comprant el producte volen que la producció sigui sostenible.

Davant aquesta nova realitat, el sector aragonès està ja adaptat a la nova normativa?
Jo crec que sí. Segur que com en tota adaptació a una nova normativa, sempre hi ha algun percentatge de ramaders que esperen a última hora a veure si la norma canvia o es retarda, però crec que aquest mes de febrer pràcticament totes les cubes que gestionen purí a Aragó ja treballen amb el sistema de tubs penjants.