Efectes de la freqüència de subministrament de pinso en truges

Albert Pijuan. Veterinari i ramader

En aquest estudi es va plantejar la hipòtesi que la freqüència d'administració del pinso i el sistema d'allotjament en maternitat presenten un efecte marcat sobre el consum de pinso durant la lactació i, en conseqüència, sobre la condició corporal (CC) de la truja i el guany de pes de la ventrada des del naixement al deslletament durant l'estiu. Per definició, és un treball experimental que pretén determinar quin nombre de preses de pinso al dia i quin sistema d'allotjament en maternitat comporta uns resultats productius millors.

OBJECTIU

L'objectiu principal és determinar quina freqüència d'administració del pinso (3 preses/dia vs. 5 preses/dia) i quin sistema d'allotjament (gàbia vs. lliure) en maternitat comporta un consum més alt de pinso durant la lactació, una pèrdua menor de CC per part de les truges, un millor IDC (Interval Deslletament-Cubrició) i un major pes de la ventrada al deslletament.

INTRODUCCIÓ

L'estudi experimental es va realitzar a la granja de truges reproductores Torre del Cardener, situada al municipi de Clariana de Cardener (Solsonès, Lleida) durant el període comprès entre juliol i agost de 2022. La temperatura mitjana diària exterior durant l'estudi va oscil·lar entre 19,5ºC i 28,0ºC, mentre que la mitjana de la humitat relativa exterior era d’entre el 37% i el 84%. És una granja comercial de 1.600 mares i amb 4.500 places de transició.

Per fer el treball, es van utilitzar 88 truges híbrides F1 procedents d'un encreuament de genètica materna Landrace (♀) amb Large-White (♂), inseminades amb semen Duroc DanBred. Es van estudiar dos lots consecutius de truges (procedents de dues bandes de producció setmanals: banda 1, n= 45; banda 2, n= 43). S'hi van incloure un total de 88 truges, 15 d'elles nul·lípares. Les truges es van dividir a l'atzar en quatre tractaments diferents dins la mateixa sala, seguint un disseny 2x2 factorial, mitjançant el qual es va analitzar l'efecte del nombre de preses de pinso al dia (3 vs. 5) i del sistema d'allotjament en maternitat (lliure vs. gàbia) (Taula 1).

Taula 1. Nombre de preses de pinso al dia i tipus d’allotjament en maternitat.

L'estudi es va centrar en el període comprès dels 110 dies de gestació de les truges fins al deslletament. Es va dur a terme una lactació llarga, ja que el deslletament es va realitzar a les 4 setmanes postpart (lactació mitjana de 26,3 ± 0,49 dies). Posteriorment també es va valorar l'IDC.

Actualment, la granja disposa d'un total de 364 places de parideres, 112 de les quals són parideres lliures JLF15 de Skiold (2,5 x 2,4 m; 6m2). A les sales de maternitat, les truges van estar en allotjaments individuals adaptats al benestar animal des d'una setmana abans del part fins al deslletament. Totes les truges de l'estudi van estar engabiades fins al tercer dia postpart, i només a les que es van incloure en el tractament “lliure” se'ls va obrir la paridera des del tercer dia postpart fins al deslletament.

La granja disposa del sistema d'alimentació automàtica Dositronic M de Rotecna a totes les places de parideres. El Dositronic M és un sistema electrònic d'alimentació per a truges lactants que permet aplicar estratègies alimentàries de manera automàtica. Permet aplicar corbes d'alimentació i assignar-les a cada animal individualment, dividint la ració diària en diverses preses. Disposa d'un sensor, que la truja ha d'accionar perquè se li dispensi la ració. Un sistema de llums LED permet saber en qualsevol moment i de forma instantània com està menjant la truja i el nivell d'alimentació que se li està aplicant, cosa que permet reduir o augmentar el nivell d'alimentació prement un sol botó al mateix aparell. També es disposa de vàlvules constants d'aigua VRH-3D (Rotecna) a totes les places.

L’Albert fent un control de les corbes d'alimentació. Foto: Rotecna.

METODOLOGIA

Mitjançant el programa informàtic del Dositronic M es van definir dues corbes d'alimentació diferents, una per a les truges nul·lípares i una altra per a les multípares.

La corba d'alimentació que es va definir per a les truges multípares oferia 3 kg/dia al prepart i 2 kg/dia el dia del part. Es va establir un augment de 0,5 kg/dia des del primer dia postpart fins al dia 15 de lactació. A partir del dia 15 i fins al dia del deslletament, s'oferia un màxim de 8,4 kg/dia. A partir del dia 15 de lactació, a les truges que presentaven un consum entre el 95-100% de la ració oferta durant 2 dies consecutius, se'ls incrementava 1 nivell del Dositronic M (6% de la ració diària); per tant, se'ls oferia un màxim de 9 kg/dia.

La corba d'alimentació que es va definir per a les truges nul·lípares presentava com a única diferència que, a partir del dia 15 de lactació i fins al dia del deslletament, s'oferien com a màxim 7,4 kg/dia, a causa de la seva menor capacitat de consum de pinso. A més, també es va poder determinar el nombre de preses de pinso diàries i el seu horari (Taula 2).

Taula 2. Quantitat de pinso a partir del dia 15 de lactació. Les truges que no consumien la quantitat ofertada durant 2 dies se'ls reduïa 1 nivell del Dositronic (-6%).

El pinso lactant que es va subministrar va ser el mateix per a totes les truges de l'estudi des que van entrar a les sales de maternitat fins que es van deslletar.

RESULTATS

Consum de pinso i eficàcia alimentària per part de les truges lactants

El consum total de pinso per part de les truges, durant tota la lactació, es va veure influenciat pel nombre de preses diàries de pinso, sent inferior a les truges alimentades amb 5 preses/dia respecte a les alimentades amb 3 preses/dia (118 ,3 ± 4,9 kg vs 128,2 ± 4,9 kg, P < 0,05), mentre que el sistema d'allotjament en maternitat (gàbia vs. lliure) no va afectar significativament el consum total de pinso (P > 0,05). El consum mitjà de pinso no va diferir de manera significativa en cap de les dues variables d’estudi (P > 0,05).

L'eficàcia alimentària per garrí produït (kg pinso cerra/kg garrí produït) va ser estadísticament molt similar entre les truges alimentades amb diferents preses al dia (P > 0,05) i entre les truges allotjades en diferents sistemes (P > 0,05) (Taula 3).

Taula 3. Eficàcia alimentària. // *EEM = error estàndard de mesura. // *NS = no significatiu.

En el gràfic següent, es representa el consum mitjà diari (CMD) per part de les truges lactants, distribuït per setmanes, en funció del nombre de preses de pinso al dia (3 vs. 5). S'observa clarament que les truges alimentades amb 3 preses/dia van presentar un consum mitjà de pinso superior des de la primera setmana postpart respecte de les alimentades amb 5 preses/dia. Es considera rellevant destacar que les truges alimentades amb 5 preses/dia van mantenir el mateix consum mitjà de pinso durant la darrera setmana de lactació en comparació amb la setmana anterior i, en canvi, el consum mitjà de pinso per part de les truges alimentades amb 3 preses/dia va disminuir lleugerament (Gràfic 1).

Gràfic 1. Consum mitjà diari (CMD) per part de les truges lactants.

Pel que fa a la distribució setmanal del consum mitjà diari de pinso (CMD) en funció del sistema d'allotjament en maternitat (lliure vs. gàbia), inicialment, durant la primera setmana postpart, el consum mitjà de pinso va ser pràcticament igual entre els dos sistemes d’allotjament en maternitat. S'observa que, a partir de la segona setmana postpart, les truges engabiades comencen a presentar un consum més elevat respecte de les allotjades en sistemes de paridera lliure.

Condició corporal (CC) i interval deslletament-cobriment (IDC)

La freqüència d’administració del pinso i el sistema d’allotjament en maternitat no van influir en la pèrdua de gruix muscular durant la lactació (P > 0,05). La pèrdua de gruix de greix dorsal va ser estadísticament similar entre les truges alimentades amb diferents preses/dia (P > 0,05). En canvi, sí que va diferir significativament entre els dos tipus de sistema d'allotjament, i va ser inferior a les truges engabiades respecte a les allotjades en paridora lliure (-4,4 ± 0,4 mm vs. -5,6 ± 0,4 mm; P < 0,05).

L'IDC no va diferir de manera significativa entre les truges alimentades amb diferents preses/dia (P>0,05). En canvi, sí que ho va fer, encara que mínimament, entre els diferents sistemes d'allotjament, ja que les truges allotjades a paridera lliure van presentar un IDC superior al de les truges allotjades en gàbia (6,1 ± 0,4 dies vs. 4,6 (± 0,4 dies; P < 0,05). Finalment, la freqüència d'administració del pinso i el sistema d'allotjament en maternitat no van influir en el percentatge d'anestres per part de les truges (P > 0,05) (Taula 4).

Taula 4. Eficàcia alimentària. // *EEM = error estàndard de mesura. // *NS = no significatiu.

Paràmetres relacionats amb els resultats productius dels garrins

El pes total de la ventrada post-adopció no va diferir de manera significativa entre el nombre de preses diàries (20,7 ± 0,3 kg vs. 20,5 ± 0,3 kg; P > 0,05) ni entre el sistema d'allotjament en maternitat (21,0 ± 0,3 kg vs. 20,3 ± 0,3 kg; P > 0,05). El pes mitjà de la ventrada post-adopció tampoc no va diferir entre el nombre de preses diàries ni entre el sistema d'allotjament en maternitat (1,4 ± 0,0 kg; P > 0,05).

Pel que fa al percentatge de pèrdues, no va mostrar diferències estadísticament significatives entre el nombre de preses diàries (15,1 ± 1,8 % vs. 15,7 ± 1,8 %; P > 0,05) ni entre el sistema d'allotjament en maternitat (16,9 ± 1,8 % vs. 14,1 ± 1,8 %; P > 0,05). La freqüència d'administració del pinso i el sistema d'allotjament en maternitat no van afectar el guany mitjà diari (GMD) produït (0,2 ± 0,0 kg/dia; P > 0,05). El pes total i el pes mitjà de la ventrada produït tampoc no van diferir significativament (Taula 5).

Taula 5. *Pèrdues (inclou totes les baixes i tots els garrins retirats durant la lactació). // *GMD = guany mitjà diari produït.

El percentatge de supervivència dels garrins és molt similar entre les truges alimentades amb diferents preses de pinso al dia. Pel que fa al sistema d'allotjament, cal recordar que totes les truges de l'estudi van estar engabiades fins al tercer dia postpart, i només a les que es van incloure en el tractament “lliure” se'ls va obrir la paridera des del tercer dia postpart fins al deslletament . Tot i així, el percentatge de supervivència dels garrins no es veu afectat de forma negativa, a partir del dia 4 de lactació, a les truges lliures.

Consum de pinso anual i paràmetres relacionats amb l'índex de conversió

En el següent gràfic, es representa l'índex de conversió (kg pinso truja/garrí deslletat) segons el nombre de preses de pinso al dia (3 vs. 5) i el cicle reproductiu de les truges (primer vs. segon-tercer vs. ≥ quart), que va ser l'única variable que es va veure afectada per la interacció entre els tractaments i el cicle productiu de les truges. L'índex de conversió de les truges de primer, segon i tercer cicle no va diferir estadísticament en funció del nombre de preses de pinso diàries. En canvi, el nombre de preses de pinso al dia sí que va afectar de manera significativa a les truges de quart cicle o més. Com es pot observar, a les truges més velles l'administració del pinso en 3 preses al dia és força menys eficaç que si es fa en 5 preses (Gràfic 2).

Gràfic 2. Índex de conversió, segons el nombre de preses de pinso.

CONCLUSIONS

A nivell global, cal indicar que el consum mitjà de pinso durant la lactació no va superar els 5 kg/dia en cap dels diferents grups. Hi ha una probabilitat elevada que l'estrès tèrmic sigui el principal causant d'aquesta baixa ingesta per part de les truges lactants. És molt important tenir en compte que l'estudi es va fer durant els mesos més calorosos de l'any i, per tant, seria interessant repetir-ho en una època més freda.

Inicialment, es va plantejar la hipòtesi que les truges alimentades amb 5 preses/dia presentarien un major consum de pinso a la lactació i, per tant, una menor pèrdua de CC i un menor IDC respecte a les truges alimentades amb 3 preses/dia . Després de realitzar l'anàlisi estadística, es pot afirmar que la freqüència d'administració del pinso sí que ha afectat significativament el consum total per part de les truges lactants, encara que el resultat no ha estat l'esperat. Les truges alimentades amb 3 preses/dia presenten un consum total més gran de pinso respecte a les alimentades amb 5 preses/dia (128,2 ± 4,9 kg vs. 118,3 ± 4,9 kg; P < 0,05) . Tot i això, la pèrdua de gruix de greix dorsal i, en conseqüència, l'IDC no van diferir significativament. Pel que fa als paràmetres productius de la ventrada, inicialment es va plantejar la hipòtesi que les truges alimentades amb 5 preses/dia presentarien un major consum de pinso en lactació i, per tant, presentarien també un pes més gran de la ventrada al deslletament respecte a les alimentades amb 3 preses/dia. Després de fer l'estudi, els resultats mostren que el pes total i mig de la ventrada al deslletament no difereix significativament.

Imatge d'una truja en una maternitat lliure. Foto: Rotecna.

Finalment, respecte al sistema d'allotjament en maternitat, aquest ha influït en la pèrdua d'espessor de greix dorsal de les truges lactants i en el seu posterior IDC, sent superior en les truges allotjades a paridora lliure, segurament pel fet que aquestes disposaven de 6m2 d’espai durant tota la lactació. En canvi, no ha afectat els paràmetres següents: consum total i mitjà, eficàcia alimentària (kg pinso cerra/kg garrí produït), pèrdua de gruix muscular, percentatge d'anestres i resultats productius de la ventrada.

És fonamental destacar que el sistema d'allotjament no ha influït en el percentatge de supervivència dels garrins, per la qual cosa es pot afirmar que el fet de tenir les truges lliures durant la lactació no influeix negativament sobre la taxa de mortalitat dels garrins.