El sector porcí avança cap a alternatives a la castració quirúrgica

A Espanya més del 80% de porcs que es crien són sencers (sense castrar); a Regne Unit un 98% i a Irlanda el 100%

Encara que a Espanya el 80% dels porcs es crien sencers, la castració quirúrgica és una pràctica rutinària i molt estesa en certs països europeus, com Alemanya, Dinamarca, França o Itàlia. Es tracta d'un procediment dolorós i estressant per a l'animal, que li provoca problemes d'hipersensibilitat a llarg termini. Encara que la seva eliminació no està exempta de polèmica, les pressions del mercat de la carn i la voluntat del sector cap a una producció més ètica i sostenible fan preveure la seva reducció en un futur pròxim. Déborah Temple, investigadora de la Facultat de Veterinària de la UAB en temes de comportament i benestar animal, analitza amb nosaltres el panorama actual de la castració quirúrgica a Europa i quina és la tendència del sector respecte a aquesta pràctica.

Déborah Temple, investigadora de la Facultat de Veterinària de la UAB en temes de comportament i benestar animal, analitza amb nosaltres el panorama actual de la castració quirúrgica a Europa i quina és la tendència del sector respecte a aquesta pràctica.

- En què consisteix la castració quirúrgica de porcs?

Aquesta ha estat, durant anys, una pràctica habitual en països de la Unió Europea, també a Espanya, que es realitza amb l'objectiu de reduir l'olor sexual de la carn de porcs mascles. Segons la legislació europea, la castració quirúrgica sense anestèsia ni analgèsia pot realitzar-se fins als 7 dies d'edat de l'animal. Es tracta d'una pràctica que realitza manualment el ramader o operari de l'explotació, que realitza una incisió en l'escrot de l'animal i extreu el cordó espermàtic.

- Quins beneficis justifiquen la castració quirúrgica?

Principalment, com hem indicat, evitar l'olor sexual de la carn als països en què els porcs se sacrifiquen amb un pes elevat, quan l'animal ja ha arribat a la seva maduresa sexual i, a través de la testosterona, secreta una substància que es queda en la carn i genera una olor desagradable, al qual es calcula que més del 30% de la població és sensible. D'altra banda, en els sistemes de producció intensius, a llarg termini la castració prevé alguns problemes de benestar animal, com són les baralles entre animals i les muntes.

- Quina és la situació actual de la castració de porcs?

Les xifres varien en funció de cada país. No obstant això, segons un estudi realitzat en 2015, es calcula que a Europa el 65% dels porcs són castrats quirúrgicament. En l'altre extrem es troben països com Espanya, Regne Unit i Irlanda, en els quals els percentatges de castració quirúrgica són molt baixos, perquè s'ha optat per criar porcs sencers. Així, a Espanya més del 80% de porcs que es crien són sencers, sense castrar; a Regne Unit un 98% i a Irlanda el 100%.

- Cap a quina direcció avança la normativa europea en aquest àmbit?

La legislació europea actual, que és la que està vigent des de 2008, contempla que la castració quirúrgica pot dur-se a terme sense anestèsia ni analgèsia fins als 7 dies d'edat de l'animal. No obstant això, en 2010 es va signar una declaració, que no és una normativa, en la qual el sector es comprometia a eliminar la castració quirúrgica i optar per alternatives menys doloroses per als animals. Segons aquesta declaració, entre 2012 i 2018 s'hauria d'haver eliminat la castració quirúrgica en tota Europa, però no ha estat així, si bé és cert que, a escala estatal, ja hi ha països en els quals s'estan produint canvis. En aquest sentit, a Holanda la producció de porcs sencers ha aconseguit el 70%; a Bèlgica en el 15% dels porcs es pràctica la inmunocastració; a Alemanya, l'any vinent serà obligatori utilitzar anestèsia en totes les castracions quirúrgiques... D'altra banda, cada vegada hi ha més pressió dins del mercat de la carn en contra de la castració quirúrgica, amb grans cadenes de distribució que, dins d'un temps, no acceptaran carn de porc castrat quirúrgicament.

- Quines alternatives a la castració quirúrgica es proposen?

Actualment són dos: la cria de porcs sencers i la inmunocastració. En el primer cas, es cria als animals sense castrar-los i, en el segon, s'utilitza un tractament que funciona com una vacuna, inhibint la funció dels testicles, amb el que el porc desenvolupa uns testicles molt petits i no produeix suficient testosterona perquè la carn tingui olor sexual. És un tipus de vacuna que s'injecta com a mínim dues vegades al llarg de la vida del porc.

- En termes de benestar animal, quins beneficis aporta suprimir la castració quirúrgica?

El porc és un animal amb un sistema nerviós totalment madur en néixer i, per tant, sensible al dolor. A partir d'aquí, s'ha comprovat que la castració sense anestèsia o analgèsia és dolorosa en el moment de la realització, però també en els dies posteriors a la castració, a més de comportar problemes d'hipersensibilitat en el porc a llarg termini, pel que eliminar-la implica evitar aquest sofriment a l'animal. D'altra banda, en l'àmbit social, aquesta qüestió ha cridat molt l'atenció dels consumidors, que veuen la castració quirúrgica com una pràctica inacceptable des d'un punt de vista ètic.

- Productivament, el ramader quins beneficis obté de no castrar quirúrgicament als porcs?

La producció de porcs sencers té molts avantatges des del punt de vista productiu i sobre la qualitat de la carn. Encara que és cert que, a llarg termini, aquest tipus de producció pot generar altres problemes de benestar animal, com a ferides derivades de baralles entre animals i muntes. Per això, ara s'estan estudiant estratègies per a poder criar mascles sencers i que la seva producció sigui sostenible, tant pel que fa als problemes de benestar com a l'olor sexual en la carn. D'altra banda, quant a la producció de porcs inmunocastrats, fins al moment tot el que s'ha estudiat i realitzat demostra que és rendible, perquè el porc creix com un animal sencer gairebé fins al final de l'engreixament. No obstant això, alguns mercats mostren certes reticències a promoure la carn d'aquests animals. No obstant això, cal dir que aquest producte funciona molt bé i s'ha demostrat que, evidentment, no queda cap residu d'ell en la carn. Crec que es necessita una mica més de temps i donar a conèixer més la inmunocastración, per exemple aquí a Espanya.

- Econòmicament, és més car produir porcs sencers o inmunocastrats que castrats quirúrgicament?

No, al contrari. Criar un porc sencer és més barat que criar a un castrat, perquè creix millor, més ràpid i la seva carn és de major qualitat. No obstant això, el problema és que no es pot evitar l'olor sexual de la carn al final de l'engreixament i apareixen problemes de muntes i lesions en les canals degudes a baralles, que poden provocar que algun escorxador no les accepti. Per tant, és aquí on ens trobem amb un problema i un cost econòmic.

- Davant aquest escenari, quin és el futur de la castració quirúrgica, amb els seus pros i les seves contres?

Crec que, al final, més per pressions del mercat que per la mateixa legislació europea, el sector porcí espanyol i europeu avançaran cap a la reducció de la castració quirúrgica sense anestèsia i analgèsia, per la qual cosa aquells productors que vulguin seguir el ritme del sector i del mercat hauran d'optar per una de les alternatives existents: la cria de porcs sencers o la inmunocastració. A Espanya, com he comentat, més del 80% dels porcs ja es crien sencers, i algunes granges han començat a aplicar la inmunocastració. Encara que al principi es genera una càrrega extra de maneig, perquè cal vacunar als porcs dues vegades, els resultats estan sent bons.