Blog

Blog


El sector porcí espanyol, líder europeu el 2024

El sector porcí espanyol, líder europeu el 2024

14 de gener de 25 - Noticies

El sector porcí espanyol va tancar l’any 2024 consolidant la seva posició de lideratge tant a nivell europeu com mundial, malgrat alguns reptes en producció i exportacions. Espanya compta amb un cens de 34,4 milions de porcs, el que la converteix en el país de la Unió Europea amb el cens més gran, amb una tendència alcista en els darrers anys, tot i que a nivell productiu és el segon país per darrere d’Alemanya. A nivell mundial, Espanya ocupa la tercera posició com a major productor de carn de porc, darrere de la Xina i els Estats Units.

Producció

En termes de producció, el 2024 ha mostrat un lleuger increment en els sacrificis i la producció total en tones. Segons el MAPA, durant el primer semestre es van sacrificar aproximadament 30 milions de porcs, el que va representar una producció de 2,8 milions de tones, un augment del 0,68% respecte a l’any anterior. Catalunya lidera els sacrificis, amb el 41,6% del total nacional, seguida d’Aragó (20,7%) i Castella i Lleó (11,8%). A nivell europeu, Espanya va representar el 24% de la producció comunitària entre gener i juliol del 2024, consolidant el seu lideratge sobre països com Alemanya, França i Dinamarca.

A Catalunya, la producció de carn en canal va créixer un 2%, assolint un rendiment mitjà de 90 kg per unitat. Aquest increment, tot i que modest, reflecteix l’estabilitat del sector a la regió, que segueix sent clau per a la indústria porcina espanyola.

Evolució de les exportacions

Entre gener i setembre de 2024, les exportacions del sector porcí espanyol van disminuir un 0,9% en volum i un 1,9% en valor respecte al mateix període de 2023, amb un preu mitjà de 3,21 €/kg. Malgrat aquesta dada, des del 2020 Espanya és el primer exportador de carn de porc i derivats porcins de la Unió Europea. Catalunya va representar el 49% de les exportacions, tot i que va reduir el seu volum un 8,1% i el seu valor un 7,8%, mentre que Aragó va destacar amb un increment del 15% en volum i un 11% en valor.

En els darrers anys, les exportacions a la UE han crescut lleugerament, mentre que les extracomunitàries han disminuït. La Xina segueix sent el principal client, amb el 19,5% del volum exportat i el 12,7% del valor, tot i que les exportacions a aquest país van baixar un 4%. Altres mercats clau inclouen França, Itàlia, Japó, Filipines i Portugal, que en conjunt absorbeixen més del 50% del total exportat.

Impacte de les noves normatives en el sector

Les normatives implementades el 2024 han suposat reptes per als ramaders. D’una banda, al mes de març del 2025 entrarà en vigor el compliment del Reial decret 159/20238 de mesures de benestar animal. En el cas del sector porcí, això suposa la modificació d’algunes condicions a les granges i la gestió dels animals, principalment incrementant els valors de superfície de terra lliure disponible, i incorporant altres mesures com: destinar un 2,5% de la superfície a zones d’observació i aïllament, instal·lar aparells de mesura i registre de determinats gasos, establir noves condicions respecte a l’alimentació, l’aigua, els menjadors, les condicions ambientals, i garantir la disponibilitat de material manipulable. Moltes d’aquestes mesures impliquen majors despeses i un augment de la gestió administrativa, per la qual cosa des d’Unió de Pagesos s’ha sol·licitat tant a l’administració autonòmica com a l’estatal una moratòria i mesures de flexibilització d’aquest decret per realitzar l’adaptació de manera progressiva i poder mantenir la capacitat productiva actual.

D’altra banda, aquest any s’ha publicat la Directiva (UE) 2024/17859, que modifica la Directiva 2010/75/UE sobre emissions industrials i control integrat de la contaminació. Entre altres disposicions, la reducció dels llindars d’UGM (Unitats de Bestiar Major) d’aplicació suposa que granges més petites quedaran incloses en les exigències d’aquesta directiva, el que podria comprometre la seva viabilitat a causa dels elevats costos de gestió i burocràcia que comporta. La Comissió publicarà, abans de l’1 de setembre de 2026, un acte d’execució amb les condicions uniformes per a les normes de funcionament, i els Estats membres aplicaran les disposicions de la Directiva en un període posterior de 4 a 6 anys, depenent de les UGM de cada granja, és a dir, entre el 2030 i el 2032.

Reptes sanitaris: la pesta porcina africana

La pesta porcina africana, malaltia que es transmet principalment a través dels senglars, continua sent una amenaça a Europa a causa de factors com la densitat de senglars i el transport d’animals. Això exigeix estrictes mesures de bioseguretat a les granges, els transports i una vigilància constant per detectar possibles brots de manera primerenca.

A Espanya, no s’han detectat casos el 2024, però l’evolució a Europa genera preocupació, especialment a Alemanya, on a l’estiu es van registrar diversos focus en porcs domèstics i senglars, fins i tot en zones prèviament lliures de la malaltia. Alemanya, igual que altres països com Polònia i Dinamarca, ha adoptat mesures com la instal·lació de tanques a les zones infectades per contenir la propagació.

Des del 2014, Polònia, Romania i Hongria són els països més afectats a la UE, amb brots tant en porcs domèstics com en senglars. El 2024, el problema persisteix a Europa de l’Est, amb focus reportats a països com Bòsnia-Hercegovina, Sèrbia i Ucraïna. A Àsia i Oceania, la malaltia s’ha estès des de la seva aparició a la Xina el 2018, mentres que a Amèrica, el virus va reapareixer el 2021 a la República Dominicana i Haití, marcant el seu retorn al continent després de dècades.

La PPA té greus implicacions per al comerç internacional, ja que alguns països no reconeixen la regionalització de les zones lliures de la malaltia, restringint les importacions de carn de porc. Això afecta especialment a països com Espanya, un dels principals exportadors de carn de porc. Per aquest motiu, organitzacions com Unió de Pagesos insisteixen en la necessitat que la Unió Europea i el Govern espanyol treballin en acords bilaterals perquè tercers països reconeguin aquestes zones lliures de la malaltia i es minimitzin les restriccions comercials.

Font: Unió de Pagesos. 

Comparteix a les xarxes