Estratègies per al control del PRRS

El Síndrome Reproductiu i Respiratori Porcí (PRRS) és una de les malalties més desafiants per a la indústria porcina a nivell mundial. I és que, des de la seva aparició a finals dels anys 80, la variabilitat genètica del virus ha donat lloc a múltiples epidèmies causades per soques emergents i reemergents, la qual cosa ha complicat el seu control i eradicació. La seva capacitat de mutació i recombinació no només facilita la seva persistència en els sistemes productius, sinó que també li permet evadir la immunitat adquirida, ja sigui per vacunació o per infecció prèvia. Davant aquest panorama, els ramaders han d’estar preparats per afrontar l’evolució constant del PRRS amb estratègies que combinïn bioseguretat avançada, gestió sanitària eficient, monitoratge epidemiològic, investigació en noves vacunes i desenvolupament de models innovadors de gestió de la producció.

Evolució del PRRSV i impacte en la producció

Des de l'aparició dels primers brots, el PRRSV ha evolucionat significativament amb l’aparició de múltiples soques amb diferents nivells de virulència. Als anys 90, les variants VR-2385 i SDSU 73 van provocar els primers brots greus a Amèrica del Nord. Posteriorment, durant la dècada del 2000, van sorgir soques més patogèniques com JA142 i MN184. En els últims anys, variants com NADC30 i NADC34 han mostrat una gran distribució global, afectant granges a Europa, Amèrica i Àsia.

A Europa, la variant "Rosalía", detectada a Espanya el 2020, i la soca Lena a Bielorússia han demostrat una gran capacitat de disseminació. Aquestes soques han estat responsables de brots greus, caracteritzats per fracassos reproductius, pneumònia intersticial greu en garrins i una major excreció viral, facilitant així la propagació del virus dins de les granges.

Els efectes del PRRS en la producció porcina són devastadors. En truges gestants, la infecció provoca avortaments, parts prematurs i una reducció en la taxa de parts. En garrins i porcs en creixement, el virus compromet la funció immunitària, fent-los més susceptibles a infeccions secundàries, com la pneumònia bacteriana. Això es tradueix en un augment de la mortalitat, una menor guanyada de pes i una reducció en l’eficiència alimentària.

Atès que el PRRSV té la capacitat de persistir en l’organisme durant períodes prolongats i transmetre’s de manera subclínica, la seva eradicació en les granges infectades resulta difícil. Per això, és fonamental adoptar un enfocament integral basat en estratègies de control multidimensionals.

Estratègies clau per al control del PRRS

El control del PRRS requereix una combinació de mesures que redueixin la circulació del virus i minimitzin el seu impacte en la producció. Entre aquestes mesures destaquen:

1. Bioseguretat

La bioseguretat és la primera línia de defensa contra el PRRS. La transmissió del virus pot produir-se mitjançant el contacte directe entre animals infectats i susceptibles, però també a través de fòmits, aerosols i vectors mecànics. Per reduir la introducció i propagació del virus a les granges, és essencial implementar mesures estrictes de bioseguretat, com ara:

• Control d’accés i restricció del moviment d’animals, persones i vehicles.
• Implementació de filtres d’aire en granges situades en zones de gran densitat porcina.
• Protocols estrictes de neteja i desinfecció d’instal·lacions i equips.
• Gestió del flux d’animals dins de la granja per evitar el contacte entre grups d’edats diferents.
• Avaluació de riscos mitjançant metodologies quantitatives per mesurar l’efectivitat de les mesures de bioseguretat implementades.

2. Gestió sanitària i control epidemiològic

El monitoratge continu del PRRS en les granges és clau per detectar la presència del virus i evitar-ne la disseminació. Les estratègies inclouen:

• Diagnòstic precoç mitjançant PCR en temps real, ELISA i seqüenciació genètica per identificar les soques circulants.
• Estratègies de tancament i obertura de granges per reduir la transmissió del virus dins de la població porcina.
• Homogeneïtzació immunitària del ramat mitjançant exposicions controlades i estratègies de gestió de reemplaçaments.
• Coordinació entre productors i veterinaris per compartir informació epidemiològica i millorar la presa de decisions en la indústria.

3. Investigació en patogènesi i immunologia

El PRRS continua sent una malaltia difícil de controlar a causa de la complexitat de la resposta immunitària de l’hoste. Es requereix una major inversió en l’estudi de la patogènesi del virus i la seva persistència en els individus infectats per desenvolupar estratègies terapèutiques més eficaces.
A més, comprendre els factors que determinen l’aparició de soques virulentes permetrà anticipar-se a noves variants i dissenyar mesures de prevenció més eficients.

4. Desenvolupament de noves vacunes

Les vacunes actuals han mostrat una eficàcia variable a causa de la gran diversitat genètica del PRRSV. Tanmateix, els avenços en biotecnologia estan obrint noves possibilitats per millorar la immunització. Les línies de recerca més prometedores inclouen:

• Vacunes d’ARNm, que podrien oferir una protecció més específica i adaptable davant la variabilitat del virus.
• Edició genètica mitjançant CRISPR/Cas9, amb l’objectiu de desenvolupar porcs genèticament resistents al PRRS.
• Vacunes amb vectors virals que millorin la resposta immunitària sense risc de recombinació amb soques de camp.

La combinació d’aquestes estratègies permetrà avançar en la lluita contra el PRRS i millorar la protecció de les granges.

Perspectives futures

El PRRS és un problema global que requereix un enfocament col·laboratiu i multidisciplinari. L’evolució del virus continuarà representant un desafiament, però la implementació de mesures de bioseguretat avançades, la millora en el diagnòstic i el desenvolupament de vacunes innovadores permetran reduir el seu impacte en la producció porcina. La clau per a un control efectiu rau en la vigilància epidemiològica, la inversió en tecnologia i l’adopció de pràctiques de gestió més estrictes. La indústria ha de continuar explorant noves estratègies i reforçar la cooperació entre tots els actors del sector per minimitzar les pèrdues i avançar cap a un millor control de la malaltia en els pròxims anys.