Així és com es fan les coses a les nostres granges

Óscar Toledano. Director comercial Rotecna

Cada dia veiem atacs contra el sector porcí a mitjans i xarxes, però no hauríem de permetre que es generi l'opinió pública que no tenim els mitjans ni la voluntat per produir carn de gran qualitat, amb alt benestar animal i d'una manera completament sostenible, perquè no és així.

És vital que donem a conèixer la nostra versió, som moltíssims els que ens esforcem cada dia i contribuïm a que es facin les coses tan bé com sigui possible i que el sector no deixi de millorar. Per això, hauríem d'explicar què fem i l'impacte que té, ja que coneixem de primera mà com funciona la producció porcina.

Hauríem de contribuir que no es demonitzi el sector porcí per tenir un gran impacte negatiu sobre el canvi climàtic, ja que no és així.

Segons el sistema espanyol d'inventari d'emissions, les derivades de la producció porcina només representen el 2% de les emissions totals de GEH del país (tot i ser el tercer productor mundial i que el sector representa gairebé el 2% del PIB nacional total i el 15% del PIB industrial). D'altra banda, un sol vol d'anada i tornada de Roma a Brussel·les emet per passatger més gasos amb efecte d'hivernacle que la producció de la carn consumida per una persona en un any. També cal fer entendre que part de l'alimentació dels nostres animals es basa en subproductes de la indústria alimentària i parts de plantes que no són digeribles per als humans.

En tot cas, hem fet importants progressos en la reducció total d'emissions i l'ús d'aigua per quilogram de carn produït. Disposem de mitjans per continuar fent-ho i continuem treballant en el desenvolupament de noves tècniques per anar encara més enllà.

Hauríem de contribuir que no es demonitzi els purins per ser necessàriament substàncies contaminants, perquè no és així.

Valoritzar els purins com a adob redueix la dependència dels fertilitzants de síntesi química i d'origen extractiu (la generació i transport dels quals requereixen ingents quantitats d'energia) i el seu ús millora l'estructura del sòl, ja que incrementa la seva capacitat de fixació de carboni. Això representa una contribució significativa a la lluita contra el canvi climàtic. A més, tenim els coneixements i la tecnologia per fer-ho a un cost menor del que suposa l'ús d'altres fertilitzants, de manera que es poden aportar ingressos extra als ramaders, estalvi de costos als agricultors i eliminar el risc de contaminar els aqüífers.

Hauríem de contribuir que no es demonitzi la ramaderia intensiva perquè és pitjor que l'extensiva i/o ecològica, perquè no és així.

La modernització, l'automatització i la introducció de tecnologia han permès una millora significativa de les condicions de treball i de vida dels ramaders i els animals i, amb això, un augment de la salut, el benestar animal i la productivitat per unitat de recurs utilitzat, per la qual cosa la producció intensiva pot ser tan sostenible o més que l'extensiva. Òbviament, implica la necessitat d'una quantitat mínima d'animals per garantir els ingressos necessaris per poder tenir prou mà d'obra per assegurar unes condicions laborals dignes i generar ingressos suficients que ens permetin abordar les inversions necessàries en tecnologia i instal·lacions. Tot i així, la gran majoria de granges espanyoles segueixen sent propietat de particulars o part de cooperatives o empreses familiars molt arrelades als seus territoris.

El terme macrogranja s'utilitza despectivament, encara que en cap cas la mida d'una granja implica menys benestar animal o més impacte ambiental. Pel que fa al benestar animal, no està influït pel nombre total d'animals, sinó per les condicions del seu entorn, i l'eficiència productiva i el maneig d'emissions i purins són més eficients si es disposa dels mitjans tècnics adequats, que requereixen un volum mínim a gestionar per fer les inversions necessàries. A més, a Espanya la mida màxima d'una granja està limitada per llei, seguint criteris mediambientals i sanitaris.

Imatge d'una granja amb garrins deslletats. Foto: Rotecna.

Hauríem de contribuir que no es demonitzi els ramaders per maltractar els seus animals, perquè no és així.

La Unió Europea té una de les legislacions de benestar més exigents, que, com que està basada en evidències científiques, ens ha portat a aconseguir un dels nivells de productivitat més alts del món. A més, s'ha començat a treballar en una nova legislació que minimitzi el temps que els animals romanen dins d'una gàbia, però molts ramaders ja en limiten l'ús a breus períodes quan és necessari per preservar el benestar dels garrins nadons o els treballadors, i aconsegueixen resultats productius similars que amb altres sistemes.

Hauríem de contribuir que no es demonitzi la carn de porc com un producte de baixa qualitat, perjudicial per a la salut i que conté restes d'antibiòtics, perquè no és així.

A Espanya la carn es produeix complint els estàndards sanitaris més alts, sense promotors de creixement i amb l'ús d'antibiòtics només permès sota prescripció i supervisió veterinària amb l'objectiu de curar els animals malalts, complint escrupolosament els seus períodes d'eliminació del cos dels animals i estrictes controls a l'escorxador.

Espanya és un dels principals exportadors de carn de porc del món, tot i tenir un cost de producció superior al d'altres països, en part gràcies al reconeixement internacional de la qualitat dels nostres productes. A més, la proteïna animal és la de més valor biològic i la més eficient des del punt de vista nutricional, i el seu consum és essencial per tenir una dieta sana i equilibrada sense necessitat de recórrer a complements de síntesi industrial.

Hauríem de contribuir que no es demonitzi el sector per ser incompatible amb altres activitats com el turisme i contribuir a l'abandonament del món rural, perquè no és així.

No cal que hi hagi incompatibilitats entre la ramaderia porcina i altres activitats en el mateix entorn, i és un fet la importància econòmica i social del sector, especialment en zones amb greus problemes de despoblació, on exerceix un paper vital, generant llocs de treball de qualitat que ajuden a retenir el talent jove i fomentar la feina femenina.

Si realment volem contribuir a la lluita contra el canvi climàtic, garantir la sostenibilitat del nostre model alimentari i lluitar contra la despoblació del medi rural, la solució no és aturar la modernització del sector no permetent la construcció de granges, ni reduir la cabana i dependre de la importació d'aliments de països on no es produeixen amb l'eficiència i els estàndards de benestar animal i de seguretat alimentària amb què ho fem aquí. El que cal fer és recolzar que es mantingui la millora contínua del sector, tot fomentant la modernització, automatització i digitalització de les nostres granges.

No hauríem de prendre decisions basades en emocions, sinó en la ciència. Que una persona deixi de consumir carn amb prou feines té impacte en la reducció total d'empremta hídrica o de carboni; en canvi, cadascú de nosaltres, els professionals que formem part del sector, amb la nostra feina i dedicació, contribuïm que es faci cada dia més amb menys i som els veritables defensors del medi ambient, ja que el nostre impacte resulta determinant per garantir el futur i sostenibilitat del nostre planeta.