Dinamarca, principal productor i exportador de garrins europeu

Gràcies a l’augment efectiu de la grandària de les granges i a la tendència cap a una producció més tecnificada, Dinamarca s’ha perfilat com el principal productor i exportador de garrins europeu, i un dels països amb un major cens de porcs. En aquest país, la població de porcs superar amb escreix la població humana amb 12,3 milions de porcs, enfront dels 5,8 milions de persones, segons dades de l’any 2017.

Estructura del sector

Igual que a molts països europeus, la indústria porcina danesa ha experimentat una ampla transformació en passar de petites granges familiars a grans granges professionals. L’augment de la mecanització i l’especialització ha ajudat que es consolidin, i el nombre d’animals que hi ha en aquestes no ha fet més que créixer. Tot això ha permès als ramaders danesos millorar la seva eficiència en costes, quelcom essencial per mantenir de forma competitiva els seus resultats.

A Dinamarca hi ha al voltant de 4.000 granges porcines, encara que el 1992 l quantitat era de 57.000. El nombre de porcs és quasi el mateix, però la grandària de les granges és molt diferent. Actualment, el 90% del cens porcí danès es troba en granges amb més de 2.000 animals. D’altra banda, l’estructura de les granges també ha viscut canvis considerables en les darreres tres dècades. La majoria de granges acostumaven a funcionar com unitats de producció integrades, on els porcs es criaven en la mateixa unitat des del naixement fins al sacrifici. Les granges actuals, en canvi, compten amb estructures més especialitzades. Només un terç d’elles funcionen com granges integrades i la resta es divideixen segons les fases productives.

Aquesta evolució és el resultat d’una estricta legislació ambiental que regula l’assignació d’animals per hectàrea, i de la necessitat que els agricultors s’especialitzin en la producció de truges, garrins deslletats o porcs en creixement, per augmentar l’eficàcia.

Producció i exportació de garrins

Des de fa més de 100 anys, la producció de porcs i de carn porcina ha estat una font d’ingressos important per l’economia danesa. Aproximadament el 90% de la producció s’exporta a més de 120 mercats de tot el món. Donada la seva elevada quota d’exportació, la indústria depèn de l’accés a un gran nombre de mercats en el món. És per aquesta raó que el sector porcí danès ha de millorar contínuament els estàndards de salut animal i innocuïtat alimentària, i mantenir-los en un alt nivell.

Entre 2007 i 2008, coincidint amb la crisi financera, el cens porcí danès es va desplomar. Així doncs, dels 14 milions de porcs censats l’any 2007 es va passar a 12,2 milions el 2008. Des d’aleshores, el nombre de porcs s’ha mantingut entre els 12 i 13 milions, assolint el pic màxim el juliol de 2018, quan el vens va arribar fins als 12,9 milions de porcs.

Actualment, Dinamarca produeix uns 32 milions de garrins a l’any, 13,5 milions dels quals són venuts vius a la Unió Europea per al seu posterior engreix, sent Alemanya i Polònia els principals destins. La resta són sacrificats al país. Això representa quasi el doble de la quantitat de garrins que ven Canadà a Estats Units anualment.

Corral de porcs de deslletament. Foto: Grup SKIOLD.

L’exportació de porcs en creixement va començar l’any 2004, i la demanda de garrins danesos deslletats ha augmentat cada any, limitant així els nivells de producció nacional. No obstant això, sembla que la major producció de garrins ha recolzat el creixement en el mercat d’exportació.

Les línies genètiques més utilitzades en la producció de porcs a Dinamarca són Landrace, Yorkshire i Duroc, sent les dues primeres les més emprades en les línies mare, pel seu bon comportament maternal, i la darrera en les línies mascle, pel seu bon rendiment en la carn i la seva eficiència alimentària. Així doncs, amb freqüència, les truges són el resultat de la combinació entre Landrace i Yorkshire, el què permet aconseguir entre 35 garrins deslletats per mare i any en els millors productors, i 26 en els ramats de menor producció.

Deguts als elevats costos de producció respecte d’altres productors europeus, els ramaders de porcí danesos es veuen obligats a limitar aquests costos tant com sigui possible, estimulant així el desenvolupament de noves tecnologies, com, per exemple, sistemes d’allotjament amb tècniques d’estalvi energètic. Per tant, per sobreviure en el mercat europeu, els productors de porc danesos han de millorar contínuament l’eficiència mitjançant la gestió, l’aplicació de noves tecnologies i l’adaptació a nous tipus de producció especialitzada.

Mesures enfront de la PPA

Enfront de l’amenaça a Europa, el Ministeri de Medi Ambient i Alimentació de Dinamarca va instal·lar l’any 2019 quasi 70 quilòmetres de tanques al llarg de la frontera entre Dinamarca i Alemanya amb el fi d’evitar l’entrada de la pesta porcina africana (PPA) a través del moviment de senglars. A més de la construcció de la tanca, les autoritats han intensificat la caça de senglars, han decidit imposar sancions més grans en el cas de no netejar o desinfectar adequadament els vehicles de transport d’animals i han col·locat senyals informatius en les àrees de descans de les autopistes avisant de l’obligació de no deixar restes de menjar en l’entorn natural, per tal d’evitar l’entrada de la PPA.

Futur

És molt probable que, en el futur, el sector porcí danès estigui organitzat en grans seus productives amb un alt grau d’implementació tecnològica, tant en allò relacionat amb la gestió com amb la minimització de l’impacte ambiental. Aquesta necessitat de comptar amb tecnologies que ajudin a reduir les emissions d’olors i amoníac suposarà un nínxol específic de negoci a Dinamarca.

Sobre aquesta qüestió, està en marxa una nova legislació que es centrarà en la regulació de la producció animal basant-se en la quantitat d’amoníac que s’emet i no en el nombre d’animals allotjats en una instal·lació, que és el mètode utilitzar en l’actualitat. Amb aquesta llei s’espera estimular encara més l’àrea de negoci en tecnologia mediambiental.