Sostenibilitat, clau de Grangènia per aconseguir la ISO 14001

Grangènia, un dels centres de producció referents del grup avilès Kerbest, va obtenir al juliol la certificació ISO 14001, sent la primera granja de les seves característiques a aconseguir aquesta distinció mediambiental, que és una mostra més del seu compromís per la sostenibilitat, el benestar animal i la bioseguretat en la producció porcina. Per conèixer com ha estat tot aquest procés, què implica i quins són els reptes de futur del grup Kerbest en aquesta línia de millora contínua, ens trobem amb Alberto Pascual, director executiu del grup, Pilar Fernández, directora de bioseguretat i medi ambient, i Álvaro García, director tècnic de desenvolupament.

Què suposa haver rebut la ISO en gestió ambiental?
AG (Álvaro García): És un reconeixement a l'esforç que s'ha fet en matèria de medi ambient, després d'anys de treball, especialment per part de la Pilar, gràcies a l'esforç del qual hem aconseguit enfortir un dels nostres pilars principals: la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient. Aquesta ISO reconeix que les coses s'estan fent bé i d'una manera diferencial dins del sector de la producció porcina.

AP (Alberto Pascual): D'una banda, hi ha un reconeixement a l'esforç i la dedicació dels darrers 5-6 anys, des que vam establir la nostra estratègia de sostenibilitat, però, sobretot, entenem que significa l'inici d'un camí cap al desenvolupament d’una nova dimensió de les nostres empreses, enfocades als criteris ESG, tan importants a l'hora de l'avaluació i la percepció de les institucions. No ens podem quedar al marge, i és una cosa molt necessària si volem que les nostres granges creixin com a empreses, cosa que, des d'aquesta part del sector venim reclamant des de fa molts anys. No volem rentar la cara al sector ni maquillar-lo, busquem professionalitzar-nos més per fer les coses tan bé com sigui possible. La veritat és que el procés per arribar fins aquí ha estat molt difícil. Vam estar dos anys sense poder certificar un sistema de gestió ambiental, perquè no hi havia cap certificadora que ho fes. Certificar una granja de 3.050 mares, en intensiu, amb purins, reixetes… era missió impossible, però, finalment, amb AENOR vam aconseguir que fos una cosa factible.

Heu estat un dels primers centres a aconseguir aquesta distinció. Era un dels objectius quan vau dissenyar Grangènia?
AP: D'alguna manera, quan es va fer Grangènia nosaltres sabíem que faríem alguna cosa diferent, per exemple, treballar amb maternitats lliures, amb les fosses registrables a mode de safates, buscant la conjunció de ventilacions forçades i naturals. Grangènia, per tant, ja va ser una granja que es va plantejar amb una mentalitat diferent, on reflectir el que de veritat volíem i que després vam aconseguir exposar amb Kerbest. A partir d’aquí, amb el temps hem anat identificant els punts diferenciadors de Kerbest, que els ha tingut des del principi, encara que potser no li sabíem posar nom.

PF (Pilar Fernández): Realment, Kerbest no ho buscàvem, el significat procedeix de la “millor cura” en anglès (care best), amb aquesta idea de buscar el millor per a l'animal, per al nostre entorn, per a la nostra regió, per als nostres pobles, en aquesta Espanya buidada tan especial. Volíem aconseguir aquesta sinergia entre ramaderia i un territori rural sostenible.

Quins requisits compleix Grangènia per rebre aquest reconeixement?
AP: És molt important la conscienciació i la implicació de tot l'equip, d'una banda, i, de l'altra, la digitalització i la protocol·lització de tots els processos de producció. Cal ser molt conscients del que aquesta certificació significa i del que suposa en una granja. La política de desenvolupament professional del nostre personal és bàsica, i està adreçada a la consecució de noves competències molt transversals, necessàries per assolir aquestes certificacions i complir amb els objectius que ens marquem. En aquest sentit, estem molt agraïts a tot el nostre equip, del que estem molt orgullosos i al que agraïm la seva dedicació i compromís. D'altra banda, com indicava, la digitalització de la granja i els seus processos és bàsica. Hem de generar traçabilitat en tots els nostres processos, no només en la gestió dels purins, i això ha estat possible gràcies als nostres departaments de R+D, digitalització i medi ambient. El treball ha estat ingent, i hem generat aplicacions, plataformes, protocols… Hi ha moltes dades que no es poden recollir manualment; per tant, treballem amb protocols, que queden recollits per escrit i faciliten el dia a dia. Per poder liderar diverses granges amb equips multidisciplinaris, necessitem disposar de les eines adequades, que ens permetran tenir constància de fins al darrer metre cúbic de purí que produïm a cadascun dels nostres centres de producció. Tota aquesta informació, totes aquestes dades, són les que ens han permès obtenir la ISO 14001.

Podeu enumerar accions concretes que heu impulsat per minimitzar l'impacte de la vostra activitat ramadera?
PF: Concretament, a Grangènia i a la resta de les nostres granges de producció de garrins implantem el Smartfert, que és el nostre desenvolupament per a una fertilització intel·ligent amb què optimitzem el transport dels nostres purins i personalitzem les dosis i la tipologia del purí depenent de les característiques del sòl, històric de produccions i cultiu a implantar i implantat; així, optimitzem l'ús agronòmic dels nostres purins gràcies al fet que n’extrèiem l'aigua ineficient, cosa que ens permet certificar reduccions d'emissions GEI equivalents a entre 600 i 1000 tones anuals de CO2. També ens marquem com a objectiu optimitzar la gestió de l’aigua. En aquest àmbit, som conscients que no podem reduir el consum d'aigua dels animals, però sí que podem reduir les pèrdues, l'aigua de rentat, etcètera. En aquest aspecte vam començar a crear nous protocols de treball, a idear com podíem millorar els processos de rentat, preparar les sales… per reduir la despesa d'aigua entre un 10 i un 15% i, al final, vam aconseguir una disminució del 25% . Vam fer-ho millorant la gestió de treball de neteja, amb la compra d'un robot i amb la formació de l'equip de la granja, els quals, ells mateixos, aportaven millores per estalviar. D'altra banda, i a partir del debat sobre el consum d'aigua, va sorgir la idea de recollir l'aigua de pluja i utilitzar-la per rentar-la, i així ho fem.

Imatge aèria de Grangènia. Foto: Kerbest.

Quins sistemes de control i verificació d'aquestes mesures apliquen perquè pugueu obtenir la certificació?
AG: El més important és tenir controlades totes les dades i poder compartir-les amb les certificadores. L'auditor extern el que fa és certificar i verificar totes les dades que nosaltres facilitem i tot ha de quadrar, és a dir, ha de ser comprovable, quantificable i mesurable. A partir d´aquí, l´objectiu és mantenir el sistema i millorar les dades.

Totes les granges poden treballar per assolir aquesta certificació?
AG: No cal dissenyar una granja nova amb la ment posada a reduir les emissions. Qualsevol granja es pot reinventar i aconseguir una certificació mediambiental, el que cal fer és donar-li un enfocament diferent del que s'està fent. Ara certificarem tots els nostres centres i els dels nostres clients; per tant, no estem parlant duna cosa només per a granges noves. No és una condició indispensable.

Considereu que el sector està preparat per fer aquest pas?
AP: El sector està cada cop més preparat, i cada vegada hi ha més eines per facilitar les coses; més tecnologia, més sensors que et permeten monitoritzar les dades… De totes maneres, hem de ser conscients que estem en un sector al qual costa el canvi, però que, quan s'hi posa, no escatima esforços i fa les coses molt bé. Així doncs, crec que, amb tota seguretat, el sector porcí incorporarà aquests canvis i els potenciarà, però tot requereix el seu temps i el seu camí. Al principi el canvi costa, però el que s'està veient és que amb aquests canvis s'estalvia temps, som més eficients i que, a més, proporcionen un estalvi econòmic.

Quines millores evidencia el ramader amb la incorporació d'aquests processos a la seva granja?
PF: Més comoditat de treball i més eficiència. Per exemple, mai no ens havíem fixat tant en el consum de llum com ara. Aplicant certes mesures, aconseguim millores d'eficiència, i això sovint implica també un estalvi econòmic i, evidentment, de temps. La digitalització et dóna tot això; és un impacte real, només cal creure i voler canviar.

Aquestes certificacions de sostenibilitat poden millorar la imatge que la societat té del sector?
AP: Sense adonar-te vas millorant a nivell productiu i d'imatge. La feina ben feta després té el seu reflex, i és el que es transmet. Arriba molt més allò que fem que allò que puguem dir. Al final, la gent, la societat, percebrà el canvi. El que fa aquesta certificació és que et permet aconseguir fàcilment aquest tipus d'etiquetes que garanteixen una producció més sostenible perquè ja ho tens tot certificat. Tot i que això ja és més un tema de les comercialitzadores.

Complir tots aquests requisits implica una gran inversió?
AP: Evidentment res no és gratuït, i hi ha un cost econòmic, de temps, de conscienciació i de compromís. Tot i això, la inversió més important és la intangible: el temps i la professionalització que has de tenir, la formació dins del sector, que l'equip estigui conscienciat i hi vulgui participar… La resta és el que vulguis invertir per complir els objectius que et marquis , encara que també hi ha objectius que no costen diners.

AG: Diríem que has d'invertir per fer les coses d'una altra manera, però el millor és que totes aquestes inversions tenen un retorn que, a més, es veu en poc temps, et fa sostenible i garanteix el futur de l'activitat.

Quins reptes us plantegeu per ser més sostenibles i eficients?
AP: Si ens centrem en matèria de sostenibilitat ambiental, els objectius següents estan molt identificats amb l'eficiència energètica i l'optimització de nutrients en la fertilització orgànica, actuant també en el conjunt de processos de tots els nostres centres, de manera que la implantació de aquesta certificació ambiental i altres, com la certificació de la Petjada de Carboni, que també hem vist materialitzada les últimes setmanes, suposin una realitat estandarditzada que se sumi al nostre model by Kerbest. Per últim, per a Kerbest la generació de coneixement també és un objectiu, prioritari, on s'emmarca la Càtedra en Sostenibilitat Agroambiental de la Fundació Kerbest amb la Universitat Catòlica d'Àvila. Ens anirem marcant objectius. On tindrem el sostre? Doncs ara per ara no ho veiem.