Sistemes d'allotjament per millorar el benestar de les truges

El confort animal és un dels pilars bàsics de la producció ramadera per a garantir la seguretat i qualitat alimentàries.

Els nous sistemes d'allotjament de les truges en maternitat representen un gran desafiament per als productors espanyols pel que respecta al maneig durant el part.

Alguns països com Suïssa, Suècia i Noruega ja han prohibit les gàbies de maternitat. En uns altres, com el Regne Unit, el 50% de truges lactants romanen sense gàbia (free farrowing sows). A Dinamarca i Holanda, les granges utilitzen un sistema de confinament temporal de les gestants, mantenint-les en gàbies durant les primeres hores després del part (48-72 hores); transcorregut aquest període, les gàbies s'obren.

Lema de la granja Gerfam dels germans Rubirola i part de l'equip del projecte. Foto: RotecnaPress.

ANTICIPAR-SE ALS CANVIS

En el nostre entorn, l'interès pel benestar animal del grup FAWEC, un centre de recerca i educació en benestar animal vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), els va portar a realitzar proves amb places de maternitat lliures en una explotació de Riudellots de la Selva (Girona).

A pesar que, al principi, l'equip de recerca es va plantejar molts dubtes quant al tipus de materials i al maneig, el projecte està resultant un gran èxit. "La iniciativa sorgeix perquè volíem aconsellar als nostres ramaders, i anticipar-nos a desastres com els que vivim en l'adaptació de les gestacions a la normativa de benestar animal", va explicar Xavier Manteca, veterinari en la Universitat Autònoma de Barcelona i un dels fundadors del projecte. "D'altra banda, els consumidors cada vegada valoren més l'origen i la sostenibilitat dels productes, així com el respecte als animals i les cures que reben", va afegir.

Per a posar a prova la idea de trencar els esquemes tradicionals i substituir les gàbies convencionals de part per paridores lliures, amb la possibilitat de confinament temporal, els germans Rubirola es van sumar al projecte. A aquesta innovació també es van unir diverses empreses del sector porcí: Rotecna, que va proporcionar els seus sistemes d'alimentació, sòls i plaques de calefacció, L'Ekip, distribuïdora de Jyden, amb el muntatge de les places de paridora, i Agrener, que va aportar la ventilació.

Xavier Manteca, veterinari de la UAB i un dels fundadors del projecte. Foto: RotecnaPress.

El procés d'adaptació de la granja es va iniciar amb la reconstrucció d'una sala de maternitat amb un total de dotze places, sis per a cadascun dels dos models diferents de paridores lliures. Encara que els resultats productius d'aquesta granja són encara preliminars, divendres passat dia 10 de maig es va presentar aquest projecte, amb el lema "Granja innovadora en el benestar de les truges lactants". La Llotja de Contractació de Girona va acollir l'acte, durant el qual es van exposar tots els processos d'adaptació de la Granja, i que va finalitzar amb una degustació de productes procedents d'aquesta explotació.

A aquesta trobada professional, que va ser un gran èxit d'assistència i organització, van acudir més de 100 persones. En particular, es va fer referència als últims avanços en el projecte de FAWEC, amb l'objectiu d'inspirar tendències per a futures recerques.

Bartomeu Morera, Director Comercial de Rotecna, explica la seva experiència. Foto: RotecnaPress.

ALGUNES CONCLUSIONS PRELIMINARS

Les conclusions que s'han obtingut fins ara sobre el comportament dels animals gira entorn de la potenciació de les interaccions del garrí amb la mare i amb els seus germans/as de ventrada. "Tenint més espai, els garrins comencen a jugar i a establir les seves jerarquies pocs dies després d'haver nascut. Al deslletament, sofreixen menys lesions a causa de les agressions.", va exposar Déborah Temple, veterinària en la Universitat Autònoma de Barcelona i una de les fundadores del projecte. D'aquesta manera, segons va explicar l'experta en porcí, la recuperació de l'activitat de la truja després del part és molt més ràpida.

DIFERENTS MODELS DE PARIDORES

Els següents resultats estan relacionats amb el funcionament dels diferents models de paridores instal·lats. D'una banda, el model SWAP permet la separació de la zona de descans, la zona d'alimentació i de la zona de defecació, en funció de les necessitats de la truja. És un aspecte molt beneficiós des del punt de vista sanitari.

Aquest sistema està compost per un corral de 6 metres quadrats (3x2 m), i no permet mantenir a la truja tancada més de 3 dies, perquè arriba un punt en què els garrins creixen i, com la gàbia de la truja està contra la paret, no poden alletar-se des d'un dels costats.

A més, la plaça de maternitat funciona amb dues menjadores: la truja utilitza una menjadora un o dos dies abans del part i els tres dies següents (que és el temps que està tancada en la gàbia) i una segona menjadora quan està lliure. "En aquest sentit, el maneig és una mica més complex, ja que es triga entre 30 i 45 segons a tancar/obrir la gàbia", va afirmar Déborah.

Déborah Temple, veterinaria de la UAB i una de las fundadores del projecte. Foto: RotecnaPress

En canvi, en l'altre model, el JLF-15, es triga uns 15 segons a tancar a la truja. Es tracta d'un corral de 5,76 metres quadrats (2,4x2,4 m). En aquest cas, la truja té bastant espai, però no suficient per a diferenciar les zones funcionals. Aquest model disposa d'una menjadora i un dispensador de material manipulable, encara que l'accés a aquest és més restrictiu, per a evitar que la palla caigui a la fossa. "En tots dos casos vam poder comprovar que el material manipulable ajudava molt a combatre l'estrès de la truja, encara que quan canviem la palla per herba, observem una reducció molt significativa de la tensió de l'animal", va afirmar Pere Rubirola, un dels amos de la granja.

Seguint amb els resultats, el guany de pes mitjana diària (GMD) està sent molt satisfactòria. En el sistema SWAP, es va obtenir una mitjana de 233 g/dia, i en el JLF-15, 220 g/dia. Això, en comparació als sistemes convencionals, en els quals s'aconsegueix una mitjana de 207 g/dia, significa un augment en la prolongació dels episodis de lactació.

Així, mentre en les gàbies convencionals un episodi d'alletament dura uns 8-9 segons, en el sistema de maternitats lliures dura entre 10-11 segons, la qual cosa suposa un increment de l'alimentació dels garrins, que arriben amb més pes a la fase d'engreixament. "Encara que nosaltres treballem amb una genètica molt diferent, la Duroc, que no és tan prolífica com unes altres, ja estem notant beneficis en el creixement dels garrins" va afirmar Pere Rubirola.

En conclusió, totes les experiències demostren que el sistema de maternitats lliures funciona. "Encara que a vegades les primeres dotze hores prèvies al part solen ser conflictives, la truja manifesta un menor nivell d'estrès", va afegir Pere Rubirola, qui va posar en relleu l'evident benestar dels garrins.

Pere Rubirola, amo de l'explotació Gerfam Rubirola, a la presentació de Girona. Foto: RotecnaPress.

"Sis hores després del part, els garrins ja utilitzen els nius, que estan asseguts en dues plaques calefactores. La temperatura de cada placa es pot graduar de manera independent, la qual cosa permet controlar molt bé la temperatura del niu. Això va ser idea del meu germà Jordi, qui volia estimular als nounats perquè es quedessin en aquest lloc", va argumentar el ramader, i va afegir: "No hem de deixar que els garrins embrutin massa el niu, perquè si no es converteix en un niu de defecació i no en un dormitori. Els garrins han d'aprendre a estar nets i a no defecar en el niu".

El director comercial de Rotecna, Bartomeu Morera, va agrair l'esforç conjunt per a afrontar el repte de les maternitats. En aquesta línia, Ramon Peraire, representant de l'Ekip, també va manifestar la seva satisfacció amb els resultats obtinguts.

La sala de proves amb places de maternitats lliures. Foto: RotecnaPress.

 

Projecte finançat a través de l'operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Fons Europeu de Desenvolupament Rural.