Hauré de reduir el nombre d'animals a la meva granja d'engreix?

Óscar Toledano. Director comercial Rotecna.

El 7 de març del 2023 es va publicar el Reial decret 159/2023, pel qual s'estableixen disposicions per a l'aplicació a Espanya de la normativa de la Unió Europea sobre controls oficials en matèria de benestar animal, i es modifiquen diversos reials decrets, entre els quals el RD 1135/2002 relatiu a les normes mínimes per a la protecció dels porcs. Es tracta de la mateixa normativa que fa 21 anys va posar el sector en alerta, ja que, entre altres coses, ens obligava a mantenir en grups les truges gestants a partir de la quarta setmana de gestació i no deslletar els garrins abans dels 28 dies, tret que estigués en perill el benestar o salut dels garrins o de la seva mare.

Aquest mateix RD 1135/2002 reflectia que el tall de cues només s'havia d'executar quan existissin proves que s'havien produït lesions a les orelles o cues d'altres porcs, i que, abans de la seva execució, s'havien d'adoptar mesures per prevenir la caudofàgia, tenint en compte les condicions ambientals i la càrrega ramadera. Especialment des del 2008, la Unió Europea requereix que els estats membres vetllin perquè el tall de cues no es dugui a terme de forma rutinària, i el 2018 es va posar en marxa un pla d'acció per a la prevenció del tall de cues sistemàtic. D'altra banda, al RD 306/2020 d'ordenació de les granges porcines intensives, a banda de posar èmfasi en les MTD per a la reducció d'emissions i altres mesures, ja va establir l'obligatorietat que el titular de la granja disposi d'un pla de benestar animal.

Tot i això, per a l'administració aquestes mesures han estat insuficients de cara a abandonar la pràctica rutinària del tall de cues, per la qual cosa han cregut necessari establir normes en línia amb la recomanació esmentada, per assegurar una aplicació uniforme a Espanya de la normativa de la Unió Europea, cosa que s'aconsegueix per mitjà d'aquest Reial decret 159/2023, que s'ha d'aplicar a totes les noves granges construïdes després de la publicació i per a les existents a partir del 8 de març del 2025.

Entre moltes altres consideracions, en destaca una que afecta directament la rendibilitat de les granges d'engreix: la modificació de l'espai mínim lliure necessari per als animals de 85 a 130 kg.

A més, almenys el 2,5% de les places de la capacitat total de la granja s'ha de destinar a zones o espais específics i exclusius per a l'observació i l'aïllament dels animals que per raons sanitàries o de benestar animal hagin de ser apartats de la resta (lazaretto). En aquestes, la densitat màxima admesa serà del 75% respecte de la resta de places.

Així doncs, al típic corral d'engreix de 3 x 3 m² amb tremuja d'una boca, on queda una superfície lliure de 8,73 m² (una vegada descomptats separadors, tremuja i abeurador), podrem posar en el millor dels casos 12 animals fins als 110 kg (si ens permeten arrodonir 11,80-12), un 8% menys dels 13 que posen a 0,65 m²/animal. 9 animals si és un lazaretto (arrodonint 8,61-9).

En el cas dels corrals de 3,5 x 3,1 m² amb tremuja intermèdia de 10,49 m² de superfície lliure, passaríem als 14 animals per corral (arrodonint 14,18 a 14), un 13% menys dels 16 que es posen a 0,65 m2/animal, o un 7% menys que els 15 que es podrien posar a 0,70 m2/animal. 10 animals si és un lazaretto (arrodonint 10,35-10).

Pel que fa a les places destinades per a observació i aïllament d'animals, no queda clar si es pot assumir que aquests animals són sempre més petits, i molts no n'arriben ni als 85 kg de pes al moment que es buida la granja completament. En tot cas, això suposarà com a màxim un 1% de menys places, ja que un 2,5% de places haurien de tenir un 75% menys animals.

De la mateixa manera, se suposa que la densitat es pot complir a mesura que els animals arriben a un determinat pes, i que es tindran en compte els florejos (retirada parcial anticipada dels animals més grans), ja que, si és així, com en arribar a un pes mitjà de 105 kg el 15% dels animals ja sobrepassessin els 116 kg (assumint un coeficient de variació del 10%, com sol ser habitual a aquests pesos) aquests es podran treure i mai es requerirà una densitat mitjana de 1 m²/animal, encara que el pes de sacrifici mitjà superi els 110 kg.

Igualment, no ens expliquen si es podran descomptar les baixes previstes, que actualment són molt altes per temes sanitaris (el 70% de les places d'engreix a Espanya estan entre un 3,9% i un 8,4% de mortalitat, segons els dades de SIP Consultors de 2023). Això reduiria les necessitats d’espai per quan els animals tenen més pes.

Considerant tot això, moltes granges d'engreix perdran del 9 al 14% de les places, per la qual cosa, per mantenir la capacitat permesa per l'autorització ambiental i ramadera, s'hauran de fer ampliacions de les naus, sempre que es tingui edificabilitat i es puguin complir les limitacions de distàncies amb altres granges.

L'administració ha d'aclarir aquests i altres punts de la nova llei que afecten abeuradors, menjadores, mesures d'il·luminació, sorolls i gasos, etcètera. Però els ramaders d'engreix haurien d'anar posant-se en contacte amb els seus tècnics de confiança per anar estudiant el seu cas particular i anar demanant els permisos pertinents en cas de ser necessari, ja que el temps corre, i a Espanya hi ha uns 26 milions de places d’engreix, i fer aquestes reformes prendrà el seu temps i recursos, i a darrera hora no es podrà fer tot en temps i forma.

Esperem que, com en el cas de l'adaptació de les granges de mares a la gestació en grup i el deslletament a 28 dies de vida, aquesta nova normativa aporti un augment real del benestar dels animals, que, de ben segur, repercutirà en un augment de la productivitat que compensarà l'esforç que implicarà el seu compliment.