Blog

Blog


Identifiquen gens que protegeixen el porc de patologies respiratòries

Identifiquen gens que protegeixen el porc de patologies respiratòries

15 de octubre de 24 - Noticies

El projecte nacional de recerca Resilmarker, dut a terme pels professors de la Universitat de Lleida Lorenzo Fraile i Romi Pena, ha permès identificar algunes variants genètiques que podrien tenir un efecte protector davant del complex respiratori porcí (PRDC), una síndrome que redueix el rendiment dels porcs alhora que incrementa els costos de producció a causa de l'increment de problemes respiratoris durant la fase de cria, l'increment en la taxa de mortalitat així com dels costos del tractament. Parlem amb Lorenzo Fraile, un dels responsables del projecte, que ens explica com s'ha desenvolupat la investigació.

lorenzo fraile
Lorenzo Fraile, professor de la Universitat de Lleida. Foto: Lorenzo Fraile.

Com neix el projecte nacional de recerca Resilmarker?
El projecte de recerca Resilmarker va néixer fa dos anys com a continuació del projecte ResilQ. Des del començament, tots dos projectes han intentat abordar el coneixement dels marcadors genètics que poden estar associats a la resiliència a les malalties. Així doncs, el que nosaltres hem fet fins ara en tots dos projectes és identificar animals resilients a determinades malalties.

Quines malalties són el focus principal d’aquest projecte?
A ResilQ estudiem més el PRRSV (virus de la síndrome respiratòria reproductiva porcina), mentre que a Resilmarker hem ampliat la investigació, i també ens hem centrat en tots els patògens del complex respiratori porcí: PRRSV i bacteris com Actinobacillus Pleuropneumoniae i Streptococcus Suis. És a dir, hem estudiat marcadors que no només confereixen resistència al PRRS, sinó que també confereixen resistència al que s'anomenen coinfeccions víriques i bacterianes. En tots dos projectes hem estudiat marcadors genètics, i hem intentat esbrinar quines diferències hi ha a la genètica dels animals que són resilients i susceptibles a les malalties.

Com s'ha desenvolupat el projecte?
El projecte està definit en dues parts. D'una banda, hi ha la part de camp, que és de la que jo m'ocupo. Aquesta part és l'inici del projecte i consisteix a identificar animals, seleccionar les granges, prendre les mostres, etc. Si escollim malament els animals, difícilment en podrem treure conclusions. Concretament, hem analitzat un miler danimals dengreix de 10 granges. D'altra banda, la doctora Romi Pena és la responsable de la part de laboratori i, amb el suport de dos tècnics, ha treballat per identificar els marcadors genètics associats a la resiliència a les malalties.

Com funciona el procés didentificació genètica?
Es fa de dues maneres. La primera, que és per on comencem, és comprovar si marcadors descrits per altres investigadors també funcionaven en el nostre cas; és a dir, veure si aquests al·lels o variants genètiques es donaven més als animals resilients. Després, el segon que hem fet és la seqüenciació completa del genoma dels animals que teníem molt ben identificats. Hem seqüenciat tot el genoma de l'animal i mitjançant estudis d'associació genètica massiva mirem com els al·lels es corresponen amb la resiliència a les malalties. Ara estem a la fase d'identificar nous marcadors, i això només es pot fer a base de seqüenciar completament el genoma dels animals. Per entendre-ho millor, en humans, per exemple, vam veure que dins una mateixa família el COVID-19 afectava de manera diferent cada persona. En medicina també s'han identificat variants genètiques que expliquen per què unes persones pateixen aquest virus de manera més greu que d'altres.

Quins reptes han trobat al camí?
Teníem dos grans reptes. En primer lloc, identificar correctament els animals, cosa que era un punt crític i un gran desafiament, i que crec que hem fet bé. En aquest punt vull fer esment que hem tingut el suport de diferents empreses de producció que ens han facilitat els seus casos clínics. La seva col·laboració ha estat essencial. En segon lloc, teníem el repte que tota la feina de laboratori funcionés, perquè la seqüenciació completa del genoma, encara que en medicina humana està molt consolidada, en porcí és un camp en desenvolupament. Per sort tota la part de laboratori ens ha funcionat molt bé.

Quins són els criteris genètics que indiquen més resiliència a les malalties en els porcs?
Són el que anomenem marcadors. Nosaltres sabem que al cromosoma 4 del porc hi ha un gen que s'anomena GPB5. És una proteïna que té unes funcions biològiques però que, depenent de la variant que tingui l'animal, és més resilient o menys. Per exemple, si el teu pare et transfereix l'al·lel A i la teva mare l'A, ets més susceptible; si et transfereixen l'A i el G, ets més resilient. Això és el que hem treballat i el que hem caracteritzat.

Quins beneficis creu que pot aportar aquest projecte a la producció porcina espanyola?
Sabem que les malalties que treballem comporten un increment del cost de producció, encara que és molt complicat determinar de quant pot ser exactament aquest increment, ja que és una cosa que depèn molt de cada granja i de les circumstàncies. Nosaltres coneixem, per la nostra col·laboració amb empreses especialitzades en costos de producció, que un quadre greu de complex respiratori porcí pot arribar a incrementar el cost de producció fins a 10 euros per porc. És a dir, un porc afectat greument per un complex respiratori porcí pot costar fins a 10 euros més que un porc no afectat de manera greu. Nosaltres calculem que aquestes variants permeten millorar la resposta que, fent una estimació, podria ser del 50%, cosa que suposaria un benefici de fins a cinc euros per porc. Això pot semblar poc, però si produeixes milions danimals té un enorme impacte.

Quin impacte creu que tindrà en termes de benestar animal?
Els animals més resilients són animals que passen millor les malalties. A més, amb el projecte Resilmarker aconseguim que aquests animals puguin tenir un menor consum d'antibiòtics per tractar infeccions bacterianes molt freqüents al camp, ja que el més freqüent és patir coinfeccions viricobacterianes. Per tant, té unes grans implicacions en el benestar animal, a més d'un gran impacte econòmic, com hem comentat prèviament.

Quins són els passos següents del projecte Resilmarker?
Recentment, hem rebut el premi al millor pòster del 27è Congrés Mundial de la Societat Internacional Veterinària Porcina i el 15è Simposi Europeu de Gestió Sanitària Porcina (https://www.ipvs2024.com/) per aquest treball de recerca. Ara volem continuar amb aquesta línia de recerca, i sol·licitarem un nou projecte amb el qual volem continuar avançant en la recerca, afinar encara més el que hem fet fins ara. El nostre objectiu és trobar altres variants i definir el que seria un bon panell de marcadors que permetin caracteritzar bé un animal resilient al complex respiratori porcí. Un altre pas, que ja és una realitat, són els acords que tenim amb empreses de producció que estan implementant el nostre coneixement al camp. És a dir, hi ha empreses que han optat per aquesta línia per millorar la salut a les seves granges. Tu pots vacunar, pots fer un bon maneig dels animals, però una estratègia que fins ara ningú no s'havia plantejat és treballar en resiliència com una estratègia per al control de les malalties. Això és una cosa que fem des del 2012 i, després de dotze anys de recerca, crec que tenim un gran coneixement, i ara volem que el nostre projecte tingui una aplicació pràctica.

Comparteix a les xarxes