J. Esquerda: “Les MTD sempre són tècnica i econòmicament viables”

Un dels grans reptes del sector porcí és optimitzar la gestió dels purins i reivindicar-se com a sector sostenible i respectuós amb el medi ambient. Una mala gestió de les dejeccions ramaderes pot comportar efectes adversos sobre el medi ambient i, en darrer terme, sobre les persones. Per això, és imprescindible conèixer, analitzar i valorar les millores tècniques disponibles (MTD) per al sector, per tal de complir els objectius d'emissions establerts per les normatives europees. Per analitzar quin és l'impacte dels purins sobre el medi ambient i les eines de què disposa el sector per minimitzar-lo, parlem amb Juanjo Esquerda, tècnic de la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

Quina és aproximadament la quantitat de producció de purins a les granges porcines catalanes?
A Catalunya, que és el nostre àmbit d'actuació, es produeixen uns 12.000.000 m3 de purins a l'any, i podem dir que la cabanya ramadera porcina catalana suposa aproximadament el 23% de la producció porcina espanyola, per això ens podem fer una idea de la importància que adquireix la gestió correcta de les dejeccions ramaderes.

Què s'ha fet els darrers anys per reduir la quantitat de purins que es produeix?
Certament, la quantitat de purins per plaça ha anat disminuint progressivament en els darrers anys. Aquest fet es deu a diverses raons, com són la millora en l'alimentació porcina, la utilització d'abeuradors més eficaços, l'optimització de la neteja dels corrals i la millora en el disseny d'aquests. Actualment, per exemple, a Catalunya la pràctica totalitat de les granges porcines utilitza tècniques d'alimentació multifase, subministrant pinsos amb baix contingut de proteïna bruta i que tenen en compte les necessitats nutricionals específiques dels animals segons la seva edat. Amb això s'aconsegueix que aquests assimilin millor el menjar, millorin els índexs de conversió, disminueixin el volum dels purins produïts i que l'excreta de nitrogen per plaça i any es minimitzi considerablement, reduint així les necessitats de gestió dels purins mitjançant la seva aplicació a terres de cultiu o mitjançant processos de tractament.

Tot i aquests avenços, la gestió dels purins continua sent un dels grans reptes de futur del sector. Per què?
El sector porcí, com qualsevol sector econòmic, ha d'unir competitivitat i sostenibilitat, i tots dos conceptes han d'anar de la mà. A l'Europa del segle XXI no es concep la viabilitat d'un negoci que no vetlli per la sostenibilitat ambiental. Una part crucial de la sostenibilitat d'una granja ramadera passa necessàriament per una gestió adequada dels purins, valorant-los i entenent-los com a recurs que, ben utilitzat, pot aportar valor econòmic al seu entorn. Per exemple, els purins són un fertilitzant excel·lent si s'apliquen amb la dosi i en el moment adequat que necessita un cultiu, reduint al màxim les emissions mitjançant tècniques respectuoses, que permeten disminuir i fins i tot eliminar la necessitat de l'ús de fertilitzants químics, amb el consegüent estalvi econòmic per als agricultors i ambiental per a la societat.

Aplicació localitzada de purins mitjançant tubs penjants. Foto: DACC. Generalitat de Catalunya.

Què cal tenir en compte per gestionar els purins?
La gestió correcta dels purins ha d'abastar totes les fases del procés. Aquesta gestió comença amb la utilització de tècniques que en minimitzin la producció en granja, com són les millores de l'alimentació dels porcs o l'ús d'abeuradors que redueixin les pèrdues d'aigua. La fase següent és el seu emmagatzematge, que adquireix una importància transcendental per disminuir la contaminació per nitrats de les masses d’aigua i la reducció de les emissions atmosfèriques. I, finalment, és molt important la seva correcta valorització com a adob agrícola. Cal no oblidar que en tot aquest procés es generen altres oportunitats, com pot ser la producció de biogàs i el seu ús a les pròpies instal·lacions ramaderes, per exemple, per escalfar les instal·lacions, amb el consegüent estalvi econòmic per al ramader. A més, el tractament de les dejeccions ramaderes també permet la fabricació de productes fertilitzants amb valor comercial, que poden suposar un ingrés addicional per a la granja.

Quins efectes ambientals té una mala gestió dels purins?
Sens dubte, una mala gestió de les dejeccions ramaderes pot comportar efectes adversos sobre el medi ambient i, en darrer terme, sobre les persones. Quan parlem de mala gestió, ens referim, per exemple, a què es pugui donar durant la fase d'emmagatzematge de les dejeccions ramaderes. Disposar d'unes bones instal·lacions per emmagatzemar el purí és fonamental per a la correcta gestió. Les seves dimensions han de ser les adequades per poder emmagatzemar el purí durant els períodes de temps en què no pot ser utilitzat com a adob als cultius. Així mateix, és molt important que els sistemes d'emmagatzematge estiguin construïts amb materials impermeables per evitar que els purins puguin contaminar el subsòl i les masses d'aigua subjacents. Un altre tipus de contaminació és l'emissió de gasos contaminants a l'atmosfera, com ara l'amoníac (NH3) i els gasos d'efecte hivernacle (GEI). Les emissions d'amoníac (NH₃) suposen un problema mediambiental greu, perquè l'amoníac pot formar partícules PM2,5 que, si s'inhalen, poden afectar el sistema respiratori i cardiovascular. Segons l'Inventari Nacional de Contaminants Atmosfèrics, el sector agrari espanyol (agricultura i ramaderia) genera el 96% de les emissions d'amoníac, un 79% de les quals correspon a la ramaderia.

Amb la finalitat de minimitzar l'impacte ambiental dels purins, s'han implementat millores tècniques disponibles. Quins MTD ofereixen millors resultats?
Una tècnica disponible millor (MTD) sol estar formada per diverses tècniques que persegueixen un mateix objectiu, i cada tècnica té una capacitat de reducció de la contaminació diferent. En el cas de l'amoníac, aquestes tècniques redueixen la seva emissió respecte a un valor de referència, que ve donat per la situació més desfavorable, és a dir, aquella que emet més amoníac a l'atmosfera. Per a les naus de porcs, la situació més desfavorable es dóna quan la nau té el terra amb engraellat total, fosses en forma d'U i el purí es manté a les fosses al llarg de tot el cicle productiu. En el cas de les basses, el valor de referència es dóna en una bassa oberta i sense crosta natural. L'elecció d'una tècnica o d'una altra dependrà, en primer lloc, del percentatge de reducció d'amoníac que el ramader estigui obligat a assolir respecte del valor de la tècnica de referència. Per exemple, els dipòsits de purins nous han de reduir les emissions d'amoníac en un 80% respecte a la tècnica de referència, i a la Guia de les Millors Tècniques Disponibles publicada pel MAPAMA el 2017, s'explica que les tècniques que arriben a una reducció del 80% són les cobertes rígides i les flexibles. No obstant això, si tinguéssim un dipòsit existent la reducció d'amoníac exigible del qual fos del 40%, podríem utilitzar també peces geomètriques flotants, que arriben a una reducció del 60%. En definitiva, l'elecció de cada tècnica estarà sempre condicionada pel nivell de reducció d'emissions a assolir, i per altres factors tècnics i/o econòmics, i no cal oblidar que el percentatge de reducció ve establert a la normativa.

La tècnica de crosta natural no tenen cap cost associat. Foto: Rotecna.

Actualment, la majoria de les granges estan aplicant MTD. Quines són les que s'instal·len més?
A l'interior de les naus, probablement la tècnica que més s'estigui utilitzant sigui la construcció de fosses en forma de V amb el buidatge pel fons de la fossa cap a un col·lector, que recull el purí i el porta a una bassa o dipòsit. A aquesta tècnica se'l reconeix una reducció del 65% de l'amoníac respecte al valor de referència. La filosofia per reduir l'amoníac a l'interior de les naus és acumular molt poca quantitat de purins a les fosses i buidar-lo amb molta freqüència cap a les basses i dipòsits, que tindrien les seves pròpies mesures per reduir les emissions com, per exemple, les cobertes. A l'emmagatzematge exterior, si estem parlant de dipòsits nous als quals se'ls exigeix ​​una reducció del 80% de les emissions d'amoníac, segons sigui el dipòsit que es vulgui construir s'utilitzaran cobertes rígides o flexibles. A les granges ramaderes existents que només estiguin obligades a reduir un 40% les emissions d'amoníac de les basses i dipòsits exteriors, els serviria la tècnica de crosta natural, que no té cap cost associat. De tota manera, una recomanació seria que es construïssin cada cop més dipòsits i menys basses, ja que els dipòsits són més fàcils de cobrir i permeten una millor gestió de les emissions.

Les MTD suposen una inversió viable per als ramaders?
En general sí, encara que hi ha factors que poden influir en el cost econòmic, com ara la disponibilitat de materials o les dificultats per implantar una MTD a granja. Les MTD es consideren la millor alternativa per dur a terme una activitat de manera respectuosa amb el medi ambient i són, per definició, tècnicament i econòmicament viables. És a dir, podem tenir una tècnica fantàstica que ens permeti reduir molt la contaminació, però si no és econòmicament viable, no es considerarà una MTD. Això no vol dir que la implantació d'una MTD hagi de ser necessàriament barata, però cal tenir en compte que són tècniques validades i aprovades per organismes europeus oficials que n'han comprovat la viabilitat tècnica i econòmica. I, finalment, també considerar que els requisits per reduir les emissions són més grans en instal·lacions noves que en les existents.

Quins són els objectius quant a la reducció d'emissions que han de complir les granges de porcí?
Els objectius de reducció de les emissions d'amoníac a les granges porcines espanyoles estan establerts al Reial Decret 306/2020, d'ordenació porcina. Per a les granges (o naus) noves, cal utilitzar tècniques que redueixin, almenys, un 60% les emissions d'amoníac respecte a la tècnica de referència (emparellat total, fosses en U i manteniment del purí durant tot el cicle productiu en les fosses de les instal·lacions). En el cas de l'emmagatzematge exterior del purí, cal adoptar tècniques per reduir un 80% les emissions d'amoníac respecte a la tècnica de referència (basses obertes i sense crosta natural). Per a les granges existents amb capacitat productiva superior a 120 UGM (equivalents a 1.000 porcs d'engreix), s'estableix l'obligació de buidar les fosses de purins almenys una vegada al mes, i adoptar addicionalment altres tècniques com són l'increment de la freqüència de buidat de les fosses de purins almenys dues vegades a la setmana, amb l'objecte de reduir un mínim del 30% les emissions de gasos contaminants respecte de la tècnica de referència, o bé cobrir les basses de purins a les zones on no es formi de manera espontània una crosta que cobreixi totalment la superfície, amb tècniques que redueixin les emissions de gasos contaminants almenys un 40% respecte a la referència d'una bassa oberta i sense crosta.

El sector està en condicions de complir aquests objectius?
Espanya ha adquirit compromisos internacionals per a la lluita contra el canvi climàtic, com són la Convenció Marc de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) i l'Acord de París, el Conveni de Ginebra o Convenció de l'Aire sobre Contaminació Transfronterera a gran distància, el Protocol de Göteborg relatiu a l'acidificació, eutrofització i ozó troposfèric, etc. Així mateix, hi ha directives europees que obliguen Espanya a reduir aquesta contaminació. En aquest sentit, les granges més grans que disposen d'autorització ambiental integrada tenien de termini fins al 21 de febrer de 2021 per adoptar mesures i implantar les MTD. Per a la resta de les granges, les mesures per reduir les emissions d'amoníac van entrar en vigor l'1 de gener del 2023, per la qual cosa la majoria de les granges han anat implementant les MTD, i l'Administració ha de vetllar perquè sigui així. Tot i això, un repte que té el sector ramader intensiu espanyol és buscar les millors MTD que s'adaptin a les condicions de la ramaderia espanyola. Cal tenir en compte que la reducció d'emissions i el desenvolupament de tècniques per reduir-les han estat temes liderats pels països del nord. Això suposa que algunes MTD són de molt difícil aplicació a les nostres granges, ja que les condicions de disseny de les naus o, simplement, les condicions ambientals són molt diferents de les d'aquests països.