M. A. Higuera: "Depèn de nosaltres evitar que la PPA entri a Espanya"

El passat 8 de novembre, Miguel Ángel Higuera, director d’ANPROGAPOR, va ser escollit president del grup de treball de Salut i Benestar Animal del Copa-Cogeca a Brussel·les. Amb aquest càrrec, que ocuparà durant dos anys, Higuera representa no només als ramaders espanyols, sinó també a la resta de ramaders dels 28 estats membres. En aquesta entrevista parlem amb Miguel Ángel Higuera sobre el seu nou càrrec i analitzem el sector porcí espanyol.

Què representa el càrrec de president del grup de treball de Salut i Benestar Animal del Copa-Cogeca?
El Copa-Cogeca és la unió de dues organitzacions que representen, per una banda, a tots els productors d’animals i plantes europeus, i per una altra, a totes les cooperatives europees. A partir d’aquí, a nivell estructural, les seves accions estan subdividides en grups de treball, un dels quals representa els interessos de tots els països de la Unió Europea en matèria de salut i benestar animal. Aquest és el grup del qual ostentem la representació de tots els productors europeus, el què fa que es tracti d’un càrrec molt rellevant.

Com va rebre el nomenament?
Molt positivament i amb molt orgull. En ser un càrrec d’elecció, significa que els companys d’altres països han confiat en el meu treball perquè els representi en la secretaria del Copa-Cogeca i davant la Comissió Europea i el Parlament en tot allò que estigui relacionat amb el benestar i la salut animal.

Quines són les seves funcions?
El dia a dia el porta un secretari, que és qui treballa al Copa-Cogeca. La meva tasca és organitzar els aspectes relacionats amb la ramaderia en matèria de malalties de control oficial, a més d’alguna més específica que hi hagi per espècie ramadera i que resulti d’especial interès. Treballem juntament amb la Comissió Europea, el Parlament i l’OIE (Organització Mundial de Sanitat Animal), que són els tres estaments amb què mantenim un estret vincle i reunions constants. Per una altra part, en matèria de benestar animal, actualment la CE està establint una nova estratègia que, segons sembla, ens portarà a treballar durant els pròxims dos anys en una modificació de la normativa general de benestar animal, que data de l’any 1998.

Quins reptes s’ha marcat per la seva presidència?
Des del punt de vista de la sanitat animal, ajudar a la CE en la implementació del 100% del reglament europeu de sanitat animal que es va aprovar l’any 2016 i que té quatre anys de moratòria per dur a terme tots els actes delegats i actes d’implementació, amb la qual cosa estem en plena voràgine. També tenim el tema de les resistències als antibiòtics i les malalties de declaració obligatòria, on algunes de les prioritats són la pesta porcina africana (PPA), la influència aviar d’alta patogenicitat i els tubercles en boví; finalment, encara en matèria de benestar animal, tenim el repte de la bioseguretat. En aquest sentit, estem fent campanyes en diversos països per incrementar els requisits mínims de bioseguretat de forma general i horitzontal en tots els estats membres, amb l’objectiu d’augmentar la protecció de les granges i els animals. Per un altre costat, des del punt de vista del benestar animal, continuarem amb la correcta aplicació a tots els estats membre de les normatives existents tant a nivell de granja com en el transport i en el sacrifici, i ens assegurarem que tothom apliqui les mateixes mesures. També continuarem formant part de la plataforma europea de benestar animal, on també seré el representant dels productors i on es seguirà treballant en temes relacionats amb el transport, la durada dels trajectes i els viatges a alta temperatura. En porcí, tractarem temes importants com el tall de cues i la castració, i en boví de llet, boví de carn i conills es debatrà la necessitat de tenir una normativa específica i individual per a cadascuna d’aquestes espècies. Finalment, estem desenvolupant el tema dels etiquetatges de benestar animal amb l’objectiu de fusionar els diferents etiquetats de cada país i disposar d’una etiqueta única d’àmbit europeu.

Creu que és beneficiós per al sector porcí espanyol comptar amb un representant nacional en aquest grup de treball?
Sens dubte. El que Espanya necessita no és només assistir a aquestes reunions, sinó tenir veu i vot per ajudar a què el nostre sector tingui un futur millor. Tot es cou a Brussel·les, i com més veus tinguem allà, millor.

Com a director d’ANPROGAPOR, com veu el sector porcí espanyol?
A nivell econòmic i de mercat, molt bé. A nivell de riscos, estem en un moment molt preocupant, perquè, encara que l’expansió de la PPA s’està desenvolupant lentament per Europa, és fulminant en altres zones, especialment a Àsia. Estem veient com el país que s’infecta de PPA té problemes seriosos per contenir-la i també per estar al mercat. Per tant, mirem les perspectives de mercat amb optimisme perquè som un gran productor, gran exportador i tenim marge per treballar, però a la vegada, amb una mica de temor, ja que en qualsevol moment tot pot canviar. Per això, el missatge principal que volem transmetre és la necessitat de treballar per la protecció sanitària i, a partir d’aquí, intentar ser més competitius en el mercat. Un altre aspecte que hem de treballar és el tema de les emissions i el medi ambient. Aquest és un dels aspectes més socials que hem d’abordar. Hem de seguir treballant en la línia actual, reduir les emissions del sector amb l’objectiu de seguir creixent i ser un sector punter.

És la PPA una amenaça que ens ha de preocupar?
És un problema real. El gran inconvenient de la PPA és que no només es transmet per animal viu malalt, sinó que també es transmet per productes. Per això, una part de les estratègies de prevenció i de control correspon al ramader, sobretot en allò referent al moviment d’animals. Però existeixen altres àmbits on tenim poques possibilitats d’interactuar i necessitem tercers, com les administracions, perquè realitzin un bon control de les mercaderies il·legals, especialment de productes que vinguin de països positius i inclús de turistes que puguin cometre la bogeria de portar algun producte carni infectat de PPA. El nostre missatge és que no hem d’abaixar la guàrdia en cap moment, perquè l’amenaça és real i depèn de nosaltres evitar que la PPA entri a Espanya.

En aquest sentit, estem vivint en una espècie de bombolla amb les exportacions a Xina? Pot ser perillós?
Pot ser-ho des del punt de vista dels mercats (també en el sector porcí), ja que no tenen subvencions ni ajudes, i depenen de l’oferta i la demanda. Ara mateix hi ha una forta demanda per part de Xina, que paga més pels productes i, per tant, com a bon comerciant, es ven a qui millor et paga. Òbviament, Xina està modificant el mercat a nivell internacional, està generant una oferta molt forta, perquè té molta demanda de carn i té diners suficients per pagar-la; això provoca que pugin els preus, i aquesta és la causa de què molts exportadors busquin aquells preus més alts. Quin és el principal problema de tot això a Espanya? Doncs el grau de compromís que estem adquirint, ja que l’any passat el 25% de totes les nostres exportacions va anar cap a Xina. Això és un grau de compromís molt important perquè entenem que, encara que no sigui d’avui per demà, Xina reprendrà la seva producció i deixarà de ser un client. Tenim un nivell de compromís molt alt amb només un país i això suposa un risc.