Avantatges de l'alimentació del garrí amb lactoiniciadors en sec

Josep Rius. Departament Tècnic de Rotecna

L’objectiu d’aplicar tècniques de creep feeding (suplementar amb pinso l’alimentació dels garrins durant el període de lactació) és aconseguir que iniciïn el consum de pinso sòlid el més aviat possible. Amb això, aconseguirem garrins més homogenis, amb més pes i, el més important, una millor adaptació a la delicada fase del deslletament.

AVANTATGES DEL CREEP FEEDING

• Afavoreix l’adaptació dels garrins ja que, si han consumit pinso durant la lactació, es redueix el període de latència (temps que transcorre des del deslletament i la primera ingesta de pinso) i, en conseqüència, la pèrdua de pes postdeslletament, amb el que es prevenen situacions d’inapetència o anorèxia.
• Estimula la maduresa i la capacitat enzimàtica del tracte digestiu del garrí, la qual cosa evita diarrees i afavoreix la digestió del midó i la proteïna, així com l’adaptació a la transició d’una dieta líquida d’origen làctic a una dieta sòlida d’origen vegetal.
• Millora la productivitat dels garrins, ja que accelera el seu creixement i redueix l’heterogeneïtat durant la lactació i les primeres setmanes del postdeslletament.
• Disminueix la mortalitat dels garrins lactants.
• Supleix la caiguda de llet de la truja, al cobrir en part les necessitats de creixement del garrí, especialment en el cas dels més petits.
• Millora la  condició corporal de la truja al final de la lactació (especialment en deslletaments de 28 dies), augmentant el seu potencial de fertilitat.

CONSELLS DE MANEIG  

El més òptim seria oferir pinso ben aviat i que els garrins se’l mengessin. No obstant això, no és fàcil que aprenguin a menjar. Independentment de les característiques de cada granja, existeixen pautes que es poden aplicar de forma general:

• En primer lloc, oferir poc pinso (50 g / camada) i amb una freqüència de tres vegades al dia. Si se l’acaben, convé netejar el plat i oferir de nou. Si no se l’acaben abans del següent àpat, cal netejar el plat i reposar amb pinso nou. No convé posar pinso nou sobre del vell perquè pot estar brut i pot perdre palatabilitat i aroma.
• Posteriorment, augmentar la quantitat d’aliment oferta segons s’incrementi l’apetit dels garrins.
• És molt important que els plats siguin fàcils de transportar, posar i treure per tal de mantenir-los sempre secs i nets.
• Situar els plats allunyats dels focus de calor, de les cantonades i de la mare. Sempre que sigui possible, han d’estar lluny d’on defequen i orina la truja, per evitar la presència d’esquitxades i restes de deposicions incrustades a les potes dels garrins a l’interior del plat. Una bona ubicació és prop de la menjadora de la truja, per tal que els garrins puguin imitar el comportament de la seva mare a l’hora de menjar. També és interessant col·locar el plat prop d’un abeurador habilitat per als garrins.
• Oferir el pinso quan els garrins estan desperts per estimular la seva curiositat. És important que vegin l’operi manipulant el plat i posant menjar.
• El pinso s’ha de guardar tancat en un lloc fresc i sec per tal que conservi totes les seves propietats nutritives i organolèptiques.

Si es millora l'accés a l'aigua, augmenta el consum de pinso. Foto: Rotecna. 

CONSUM D’AIGUA DEL GARRÍ EN MATERNITAT

El contingut d’aigua d’un garrí en néixer És del 80% del seu pes corporal, aproximadament. La pèrdua de només el 10-15% de l’aigua li pot provocar la mort per deshidratació.

En néixer, el garrí ingereix aigua a través de la llet de la mare (la seva proporció d’aigua és d’un 80%). No obstant això, i com ja se sap, no tots els recent nascuts tenen les mateixes possibilitats de mamar i poder aconseguir la quantitat de llet necessària per al seu correcte desenvolupament. En aquests casos, el dèficit d’aigua redueix el seu apetit i influeix directament en el desenvolupament de malalties com diarrea, cistitis, edemes, etc. A més, a mesura que els garrins creixen i se’ls subministra lactoiniciadors, el consum d’aigua estimula la ingesta de pinso sec i, en conseqüència, la seva bona adaptació posterior al deslletament.

Existeixen estudis que demostren que, si es millora l’accés a l’aigua, augmenta el consum de pinso, i que la quantitat de pinso que consumeix el garrí està determinada per a quantitat d’aigua que ingereix.

COM SATISFER LES NECESSITATS HÍDRIQUES DEL GARRÍ?

• Tipus d’abeurador: els abeuradors de cassoleta són molt més efectius que els de tetina, ja que aquests últims són més difícils de trobar i accionar pels garrins.
• Localització de l’abeurador: prop de l’espai de confort dels garrins i prop del plat on se’ls subministra el pinso. Es recomana un flux d’aigua de 300ml/minut  i col·locar l’abeurador de cassoleta a una altura d’entre 5-8cm del terra.

QUÈ INFLUEIX EN EL CONSUM D’AIGUA?

• Temperatura ambient.
• Capacitat lletera de les truges.
• Temperatura i qualitat de l’aigua.
• Qualitat dels lactoiniciadors.
• Necessitat d’evaporització d’aigua dels pulmons (directament relacionada amb la temperatura de la sala).
• Nivell d’estrès dels garrins.
• Nombre d’abeuradors, posició i flux d’aigua.
• Estatus sanitari.

COM AUGMENTAR EL CONSUM D’AIGUA?

• Facilitar l’accés a l’aigua col·locant un plat supletori (com els del pinso) ple d’aigua des del dia del part.
• Millorar la palatabilitat de l’aigua.

MANEIG DE L’AIGUA

• Neteja diària (tantes vegades com sigui necessari)dels abeuradors de cassoleta i plats supletoris, i comprovació del seu correcte funcionament.
• Comprovació del flux d’aigua i adaptació del mateix a l’edat i necessitats dels garrins.
• Anàlisis periòdics de l’aigua.
• Es recomanen consums de 120/200 ml / dia / garrí.