Mèxic concentra la seva producció porcina en grans indústries

El sector porcí mexicà  es caracteritza per una competència molt concentrada, amb poques empreses grans que agrupen les diferents unitats de negoci i que solen integrar tot el sistema productiu, des de la cria fins a la distribució de les carns i els seus derivats. Les granges grans, que són les que poden importar animals des de l’estranger, suporten quasi la meitat de la producció local. No obstant això, encara que el sector porcí representà un 21,71% de la indústria càrnica mexicana, no és suficient per cobrir la demanda nacional per l’elevat consum d’aquest aliment, i això obliga la indústria a recórrer a la importació.

Producció

El gran consum de carn de porc a Mèxic ha contribuït a l’augment de la seva producció. L’any 2017, la producció d’aquesta carn va ser la que més va créixer al país, tant en tones produïdes (4,8%) com en valor (9,3%, el què va suposar un total de 3.242 milions de dòlars).

Encara que la porcicultura es pràctica a tot el país, existeixen tres zones on es localitza quasi el 50% del total de la producció nacional de carn de porc: Jalisco, amb 301,15 kt (quilotones), Sonora (261,76 kt) i Puebla (165,56 kt). La darrera, i la zona de Yucatán, estan liderant l’auge de la producció nacional, i experimentant les taxes més grans de creixement: 35,5% i 32,1% respectivament. Yucatán, degut a la seva bioseguretat natural com a península i a les estrictes mesures de bioseguretat aplicades, s’ha mantingut lliure de diarrea epidèmica porcina, i en els darrers cinc anys, ha presentat un creixement important en la producció de porcs.

Pel que fa a les granges, a Mèxic poden diferenciar-se fins a tres tipus. En primer lloc, es troben les granges amb sistemes a petita escala o rural, és a dir, granges amb menys de 50 reproductores i menys de 200 animals, que acostumen a trobar-se en patis de zones urbanes, i són explotacions de tipus familiar, sense accés a tecnologia i sense condicions sanitàries adequades. Es calcula que aquest tipus de granges representa el 22,06% de la producció de carn de porc del país. En segon lloc, estan les granges amb sistemes semitecnificats, que compten amb recursos econòmics limitats i no poden desenvolupar sistemes intensius i tecnològics, pel que els seus nivells de bioseguretat són variables. Actualment, suposen el 28,11% de la producció nacional. Per últim, estan les granges amb sistemes tecnificats on s’utilitzen avenços tecnològics en aspectes de maneig i sanitari, com el control estricte dels animals i personal. Aquestes granges solen pertànyer a grans corporacions i allotgen el 49,82% de l’inventari nacional de porcs, i el 75% de la producció.

Consum

La carn de porc ha esdevingut un dels aliments més consumits entre la població mexicana en els darrers anys. Després del pollastre, és l’aliment més consumit i representa el 26,31% del consum total de carn nacional, i constitueix l’ingredient principal de molts plats.

Aquestes xifres han convertit Mèxic en el vuitè país pel que fa a consum de carn de porc a nivell mundial, amb 12 quilos per càpita l’any 2017, el què es tradueix en uns 2,1 milions de tones de carn / any. Del total d’aquesta xifra, un 72% prové de la producció nacional, mentre que la resta depèn de les importacions.

Mercat de la carn

Diverses deficiències en la producció local i l’elevat consum de carn de porc han fet que les importacions d’aquest producte hagin experimentat un gran auge en els darrers cinc anys, fins a arribar als 1.405 milions de dòlars l’any 2017.

Mèxic compta amb una llarga trajectòria com a país importador, i és el sisè país del món que més carn de porc adquireix de l’estranger. Gràcies a la importació, el mercat porcí de Mèxic pot cobrir gran part de les necessitats de la població i de la indústria alimentària.

La carn de porc procedent d’Espanya també té una presència important al país centreamericà, ja que, l’any 2017, Mèxic va arribar a importar des del nostre país fins a 200.000 quilos de carn en canal i peces per processar per un valor de 630.000 dòlars. Aquest fet ha situat Espanya com el tercer proveïdor de carn porcina al país, per darrere d’Estats Units i Canadà.

Les importacions de carn de porc es destinen especialment a la indústria alimentària, on les processadores de carn la transformen abans de distribuir-la al consumidor final. A més de les importacions de carn, Mèxic també importa més animals vius que abans. Els programes de millora genètica són cada cop més importants per la indústria porcina, ja que els principals productors busquen formes de desenvolupar millors línies genètiques, com la Duroc, en resposta als desafiaments de producció destinats a millorar la productivitat, la qualitat de la carn i el creixement i temperament dels porcs.

Futur

El creixement del PIB Mexicà, el desenvolupament de canals de distribució moderns i la possible eliminació dels aranzels fan de Mèxic un país atractiu per als productes espanyols. D’altra banda, es preveu que factors com l’augment de la renda per càpita i l’encariment de carn de boví continuen afavorint el creixement de la importació de carn de porc, fins i tot a un ritme més accelerat que el del creixement de la producció local.