Blog

Blog


Quins beneficis ens aporta tenir les truges gestants en grup?

Quins beneficis ens aporta tenir les truges gestants en grup?

17 de setembre de 19 - Noticies

Oscar Toledano. Coordinador de Marketing a Rotecna.

Quan l'any 2001 es va aprovar una nova normativa de benestar animal per als estats membres de la Unió Europea, aplicable a les granges noves a partir de 2005 i a totes les existents a partir de 2013, els afectats ens afanyem a informar-nos sobre aquest tema.

Entre altres coses, ens deien que les truges gestants havien d'estar confinades en grups des de la quarta setmana després de la inseminació, fins a la setmana anterior al part.

Molts sostenien que la nova llei comportaria un augment dels costos de producció que derivaria en una pèrdua significativa de competitivitat per als productors de porcí de la UE. Després de més de cinc anys d'aplicació generalitzada, s'ha demostrat que no ha estat així; de fet, la productivitat ha augmentat de forma significativa amb la qual cosa s'han reduït els costos. Com s'ha aconseguit?

Semblava que mantenir les truges en grup incrementaria les agressions entre animals i el nombre d'avortaments, la qual cosa provocaria que el nombre de parts fos menor i disminuiria la productivitat mitjana de les truges.

1a LLIÇÓ

Amb un adequat disseny i disponibilitat d'espai en els corrals, les truges no produeixen menys, sinó tot el contrari, produeixen més. El major benestar dels animals i la seva millor forma física han portat a un increment de la prolificidad sense disminuir la fertilitat en el part, amb la conseqüent reducció del cost de producció per garrí deslletat.

És important definir adequadament les zones de descans, brutícia i alimentació, perquè els animals disposin d'espai suficient. L'amplitud mínima estipulada per la legislació sembla ser suficient (1,64 m2 per truja primerenca i 2,25 m2 per truja multípara (amb un 10% més per a grups de menys de sis animals i un 10% menys per a grups de més de 40).

A més, els grups estàtics (formats per animals del mateix lot) són més fàcils de gestionar que els dinàmics (formats per animals de diferents lots d'inseminació), ja que permeten grups més petits formats amb animals de grandària i paritat similar. Els grups dinàmics funcionen bé si són prou grans com per a la jerarquia no estigui excessivament marcada i es puguin fer canvis d'animals sense problemes, seguint un correcte protocol.

Semblava que alimentar a les truges en grup augmentaria la competència pel menjar i comportaria una alimentació irregular, no ajustada a les necessitats individuals de cada animal. Això comportaria menor grandària al naixement dels garrins de les truges subalimentades, així com problemes en maternitat. Al seu torn, hi hauria un increment general de l'aliment dispensat, a causa del major consum energètic, la sobrealimentació i l'augment del desaprofitament per excés de competència en menjar

2a LLIÇÓ

Amb els sistemes d'alimentació i maneig adequats, es pot aconseguir que les truges mengin tranquil·lament sense competir. Els consums totals són similars als sistemes de confinament individual, i qualsevol augment de consum es veu compensat amb escreix per l'increment quantitatiu de la producció.

En sistemes d'alimentació simultanis, és important alimentar a les truges diverses vegades al dia, amb l'objectiu de no dispensar quantitats tan grans que provoquin que, a causa de la diferent velocitat d'ingesta, les que ja han acabat molestin les que encara estan menjant.

És important disposar una separació entre els llocs d'alimentació, com a mínim per a cap i espatlles. Els sistemes de descàrrega lenta poden comportar problemes d'ajust de la velocitat correcta, ja que els animals que mengen de pressa es posen nerviosos si l'aliment els baixa massa lent, i poden molestar els altres animals del grup.

Els sistemes d'alimentació simultanis només permeten alimentar amb la mateixa quantitat de pinso a cada animal del corral, per la qual cosa és important que estiguin agrupats segons el seu requeriment d'aliment i la seva grandària, motiu pel qual els grups no poden ser molt grans.

Els sistemes d'alimentació individual mitjançant el reconeixement amb xip electrònic són els únics que ens permeten ajustar l'alimentació a cada individu i ens permeten fer grups grans d'animals, maximitzar els resultats productius i el control individual, i minimitzar el desaprofitament. Aquests sistemes precisen que els animals siguin entrenats per a usar-los.

Semblava que la decisió l'havien pres de forma arbitrària polítics moguts per una opinió pública que desconeix la realitat del sector, i sense tenir en compte les necessitats d'aquest. Però la Comissió Europea va redactar la nova directiva després de múltiples consultes a diferents organitzacions involucrades en el sector, tant públiques com privades, i recolzant-se en resultats d'experiments realitzats per diferents grups de recerca.

És important que tots treballem conjuntament perquè això segueixi així, i que les decisions es prenguin amb una base científica i en benefici de tots, tant consumidors com productors i animals.

3a LECCIÓN

Un problema és sempre una oportunitat de millorar. Desgraciadament, en poques ocasions s'evoluciona sense l'aparició d'una força externa que provoqui el canvi.

Es tendeix a sobrevalorar la posició en la qual s'està perquè sortir de la zona de confort resulta incòmode, però aquesta és la forma de créixer.

De fet, una de les raons per les quals la porcicultura europea ha arribat a nivells tan alts de productivitat i sostenibilitat és per la cerca de solucions a problemes com l'escassetat de mà d'obra, la falta de terres, l'elevat preu de les matèries primeres, els alts costos energètics, la major concentració de població, l'exigència per part dels consumidors locals d'altíssims estàndards sanitaris i de seguretat alimentària, etc. Això ens ha convertit en un model a seguir per a qualsevol que vulgui emprendre un model de producció porcina sostenible i d'alt rendiment.

Comparteix a les xarxes