Peste Porcina Africana: Estratègies de bioseguretat i control del porc senglar

El porc senglar s’ha convertit en un element clau en la transmissió de malalties que amenacen la sanitat dels porcs a Europa, especialment de la pesta porcina africana (PPA). La seva expansió i comportament augmenten el risc de contacte amb porcs domèstics, fet que preocupa el sector. Mario Sebastián Pardo, expert de l’Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC), ens explica com les poblacions de porcs senglars influeixen en l'epidemiologia de la PPA i ens parla del treball que duen a terme, amb tecnologia avançada, per controlar-les.

Mario Sebastián Pardo, de l'Institut de Recerca en Recursos Cinegètics Foto: M.S.

Quines característiques fan del porc senglar un vector clau en la transmissió de malalties com la PPA al porc domèstic?
Podríem diferenciar tres característiques principals. La primera és que el porc senglar és la mateixa espècie que el porc domèstic, Sus scrofa. Per tant, un agent patogen que infecta un dels dos es pot transmetre a l’altre sense problemes. Un segon factor important és que el porc senglar està àmpliament distribuït a Europa, fins i tot en entorns urbanitzats, i, per tant, és altament probable que interaccioni amb els humans o amb el bestiar. El tercer factor és que el porc senglar té una gran capacitat de reproducció; les femelles poden reproduir-se fins i tot abans del primer any, fet que incrementa la seva capacitat d’expansió i creixement.

Quin impacte té l’expansió dels porcs senglars sobre el risc de transmissió de malalties com la PPA?
Fins ara, la PPA s’ha transmès principalment per dues vies. D’una banda, s’han generat focus a llarga distància a través de la introducció de materials contaminats en productes carnis o altres elements com pinsos. D’altra banda, a curta distància, i de manera molt més difusa, s’ha transmès a través de les poblacions de porcs senglars, com en el cas de l’entrada del virus a Alemanya des de Polònia. Alguns casos s’han pogut controlar gràcies a una actuació ràpida per aïllar el brot, com va passar a la República Txeca el 2017 o a Bèlgica el 2018, però els que han entrat a través dels porcs senglars encara no s’han pogut eradicar en cap país. Per tant, el porc senglar és la via d’entrada de la PPA més difícil de controlar.

Per què és tan important entendre els patrons espacials i temporals de les poblacions de porcs senglars?
Normalment, en els programes de monitoratge de fauna haurien d’incloure’s dos aspectes: l’estat sanitari de les poblacions i els seus paràmetres demogràfics. Així podríem conèixer amb més exactitud la quantitat d’animals infectats en relació amb el total de la població. Això ens permetria conèixer les conseqüències reals de les mesures de gestió i, sobretot, l’impacte real de la malaltia sobre les poblacions. En cas contrari, només tindríem una petita part del que està passant.

Des de l’IREC, quines eines tecnològiques utilitzen per monitorar la interacció entre fauna salvatge i bestiar porcí, i quines dades clau han obtingut?
L’IREC fa temps que treballa en l’estudi de les poblacions de porcs senglars i ha emprat una àmplia varietat d’eines. Potser la menys "tecnològica" són els qüestionaris, que és el que més he fet, però que ens permeten identificar els punts de risc per a la interacció. En altres treballs s’ha utilitzat el fototrampeig, una tecnologia que consisteix en la col·locació d’una càmera que s’activa quan l’animal passa per davant, i permet determinar l’ús que fan els animals dels recursos. També s’han utilitzat sistemes de telemetria, com collars GPS o sensors de proximitat, que han permès veure la freqüència d’ús de determinats punts de risc o fins i tot quantificar les interaccions entre espècies. Finalment, també hem treballat amb l’ús de drons per veure l’abundància de diferents reservoris i poder modelar el risc de transmissió de patògens.

Quines dades els ha permès obtenir l’ús d’aquestes tecnologies?
Tradicionalment, on més hem treballat ha estat a la zona sud peninsular, i el que hem pogut comprovar és que les interaccions indirectes en ambients ramaders extensius són les més rellevants per a la transmissió de patògens, almenys en ambients mediterranis de la devesa. També hem determinat que l’abundància d’hostes és un factor de risc per a la interacció entre fauna salvatge i bestiar. Així mateix, ens ha permès identificar els elements clau per millorar la bioseguretat de les granges.

Quins són els principals desafiaments a l’hora de treballar amb aquestes tecnologies?
Distingiria entre els reptes del treball de camp i els reptes en el processament de dades. Pel que fa al treball de camp, les condicions meteorològiques i ambientals de determinats llocs, com el relleu i l’accessibilitat, dificulten força la col·locació de les càmeres. Un altre hàndicap és el robatori d’aquestes, ja que de moment hem registrat un 10% de càmeres robades respecte a les instal·lades. No obstant això, les principals dificultats es troben en el processament i anàlisi de les fotos. En cada punt es col·loquen unes 40 càmeres que generen desenes de milers d’imatges, que cal emmagatzemar i classificar. Ara comptem amb diverses eines d’intel·ligència artificial que ens ajuden a fer una preclassificació de les fotos i altres tecnologies per calcular la densitat de porcs senglars.

Després de realitzar auditories i estudis de camp en granges porcines, quins han estat els principals punts de risc identificats per a la bioseguretat externa?
Les auditories de bioseguretat les duem a terme en tres fases. La primera consisteix en la recollida d’informació a través del personal de la integradora o del veterinari responsable. Després, visitem la granja per fer una entrevista als treballadors o al responsable i recórrer la zona buscant indicis de fauna salvatge o identificant punts de risc. Finalment, es caracteritzen aquests punts de risc i es proposen mesures correctores, com ara ancorar la part inferior del tancat a una solera de formigó.
A les diferents granges intensives on hem fet aquestes auditories, hem identificat cinc punts de risc principals: el tancat perimetral, les basses de purins, les basses d’aigua, els sitges d’emmagatzematge del pinso i els contenidors de cadàvers. A més, cal prestar atenció a si a prop de la granja hi ha algun element, com basses d’aigua, parcs forestals o camps de cultiu, que puguin actuar com a atractors de fauna. Finalment, la bioseguretat en les activitats del personal de les explotacions és essencial.

La ràpida detecció i eliminació de cadàvers és essencial per evitar la transmissió del virus als porcs domèstics. Foto: M.S.

Tenint en compte aquests punts crítics, quines mesures de bioseguretat externa considera prioritàries per prevenir el contacte entre porcs senglars i porcs domèstics?
Totes les mesures que puguem prendre són importants, ja que el porc senglar pot contaminar l’entorn de les granges. Per tant, qualsevol mesura que eviti l’entrada de patògens a la granja és fonamental. No obstant això, des del nostre punt de vista, el tancat perimetral, que en definitiva és el que impedeix l’entrada dels porcs senglars a la granja, és el punt al qual hauríem de prestar més atenció. Tant el de la granja en si com el de les basses de purins i d’aigua són crucials per evitar que el porc senglar se senti atret per la granja o hi pugui accedir. Perquè el tancat sigui més segur, hauria d’estar enterrat o reforçat a la part inferior.
El personal també és un element crític i ha de respectar estrictament la separació entre zona neta i bruta, i evitar la introducció de productes d’origen porcí. Aquestes mesures haurien d’anar acompanyades d’un control efectiu de les poblacions de porcs senglars a l’entorn.

Quines estratègies addicionals es podrien implementar per reduir el risc de transmissió de la PPA a través dels porcs senglars?
Per prevenir l’entrada de la PPA cal treballar en diversos pilars i mantenir-los en el temps: monitoratge de les poblacions de porcs senglars, control rutinari de les poblacions (en absència de PPA) i una actuació ràpida en cas de brot.
Per als primers punts, és necessari combinar models d’abundància basats en dades cinegètiques amb punts de fototrampeig i un seguiment sanitari sistemàtic i harmonitzat entre diferents comunitats autònomes i països. A més, cal fomentar que el col·lectiu de caçadors o, si no n’hi ha, altres professionals puguin realitzar un control efectiu de les poblacions mitjançant diferents mètodes. Per a l’últim punt, és imprescindible elaborar i actualitzar protocols d’actuació, promovent la coordinació entre les diferents administracions i fent simulacres freqüents per assegurar-ne l’eficàcia. En aquests protocols es poden incloure noves tecnologies, com l’ús de drons per censar els animals presents en una zona, augmentar l’eficàcia de la caça i, en cas de brot, localitzar i retirar al més aviat possible els cadàvers de porcs senglars infectats.

Des de l’IREC es va impulsar el projecte FAUNET per monitorar les poblacions de porcs senglars. Ens pot explicar en què consisteix?
El projecte està finançat per la Subdirecció General de Produccions Ramaderes i Cinegètiques del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, i busca determinar de manera fiable les densitats de porcs senglars en zones representatives de la península mitjançant el fototrampeig. Això permet calibrar models basats en dades cinegètiques recollides a tot el país per obtenir estimacions de densitat fiables a nivell nacional i fer una anàlisi de riscos adequada per prevenir l’entrada de la PPA.
El projecte es va iniciar el 2023 i ja ha obtingut dades de densitat de porcs senglars en 17 punts representatius de la península Ibèrica. A més, s’està desenvolupant un protocol per determinar la densitat de porcs senglars mitjançant drons i intel·ligència artificial.

Finalment, quins beneficis espera que aporti aquest projecte al sector porcí?
A partir de les densitats calculades amb fototrampeig, es podrà obtenir informació a nivell nacional que permetrà identificar zones on el risc d’interacció entre porcs senglars i porcs domèstics és elevat. Això permetrà centrar les mesures preventives i de monitoratge en aquestes zones per gestionar més eficientment els recursos. A més, disposarem d’eines per a una resposta ràpida en cas de brot de PPA en porcs senglars, fet que permetrà eliminar al més aviat possible la població infectada i reduir el risc de transmissió del virus fora del brot inicial. Aquest punt és fonamental per garantir que el nostre mercat d’exportació es pugui reobrir un cop es controlin possibles brots de PPA.