PRRS Rosalia. Evolució, impacte i situació actual

El 2020 es van detectar els primers casos del PRRS Rosalía a Catalunya. Es tracta d'una soca altament virulenta i de ràpida disseminació que, fins ara, era desconeguda per al sector porcí espanyol. Després de tres anys convivint amb el virus, i tot i que encara és present a moltes granges espanyoles, el sector ha anat aprenent a tractar amb ell i a aplicar les mesures per intentar protegir les seves granges i animals. Jordi Baliellas, veterinari del GSP Lleida (Grup de Sanejament Porcí), analitza l'evolució del PRRS Rosalía a Espanya.

Jordi Baliellas, veterinari del GSP Lleida. Foto: Jordi Baliellas.

Quina ha estat l'evolució del PRRS els darrers anys?
Estem recopilant dades de casuística de PRRS des del 2016-2017, a partir d'un conveni que vam signar entre GSP i Interporc. L'evolució aquests anys, si ens basem en la incidència de brots de PRRS en granges de producció per any, indica que en el període 2016-2019 hi va haver una evolució lenta i gradual de casos, però positiva globalment. El punt d'inflexió va arribar el 2020 amb la tipificació a Espanya de la soca Rosalía i la S10 com a soques virulents: la millora que estàvem registrant els últims cinc anys es va truncar amb l'aparició d'aquestes soques.

Com es va detectar la soca Rosalía, que ha afectat i està afectant tantes granges?
Es va detectar al nord-est de Catalunya a principis del 2020 en unes granges de mares. Quan es van fer les primeres seqüenciacions es va determinar que la soca era diferent de tot l'històric que teníem registrat a Espanya de soques de PRRS i, en comparar-la amb altres bases de dades europees, es va veure que era filogenèticament propera a soques italianes. A més, es donava la coincidència que la zona on es van detectar els primers casos de Rosalía en granges de mares estava propera a granges d'engreixos amb garrins importats d'Itàlia. Per tant, a nivell epidemiològic semblava probable que el seu origen a Espanya fos degut a l'entrada de garrins amb aquesta soca.

Quina ha estat la seva evolució en els darrers tres anys?
L'efecte que té la Rosalía és el d'una taca d'oli: és a dir, quan arriba a una zona per primera vegada, la probabilitat que es dissemini altres granges és molt alta, especialment en zones d'alta densitat. En canvi, a zones de baixa densitat la disseminació és més lenta. Per aquesta raó, aquesta soca s'ha detectat a pràcticament la majoria de comunitats d'Espanya. D'altra banda, a causa de les característiques del virus, amb una taxa de mutació alta i una capacitat de recombinar amb altres soques, la tendència en aquests tres anys ha estat que han anat apareixent noves variants, com hem viscut de prop amb la COVID- 19, encara que el virus del PRRS és molt pitjor, ja que és un dels virus tipificats amb una taxa de mutació més gran a nivell mundial, i això genera l'existència de moltes soques i moltes variants. Gràcies a això i com a norma general, les noves soques es van atenuant i perdent virulència, per la qual cosa les noves variants que han anat sorgint a altres parts del territori espanyol, en general ja no tenen la virulència que vam patir a Catalunya i Aragó al principi .

Així doncs, quina és la situació actual?
Ara tenim una situació de relativa estabilitat pel que fa a l'aparició de casos nous en granja, encara que sí que hi ha granges que s'infecten amb noves variants. D'altra banda, la situació més crítica és a la fase 2, a les transicions, perquè la forma endèmica o crònica de la síndrome és la que, amb el temps, genera més problemes. A més, s'hi afegeix que estem en una època de desmedicalització i el PRRS predisposa a la presència d'infeccions bacterianes.

Quins símptomes ens indiquen que podem tenir casos de PRRS?
Una de les característiques d'aquestes soques d'alta virulència com la Rosalia és que afecten pràcticament igual els animals adults i els garrins. A partir d'aquí, un dels símptomes més freqüents a granges infectades és que les truges deixen de menjar a causa de la febre, la inflamació i el malestar que els provoca el virus. Davant d'aquest indici, si controlem la temperatura, veurem que els animals estan amb febre superior als 41 graus. Passats uns dies, altres dels símptomes que observem en les truges es manifesten a nivell reproductiu, i provoquen la mort fetal i avortaments. A més, com que és una soca que genera inflamació, especialment pulmonar, tenim més casos de pneumònia i mortalitat en truges, problemes de producció de llet en les maternitats i major mortalitat de garrins lactants i en la transició.

El PRRS en truges provoca la mort fetal i abortaments. Foto: J. Baliellas.

Quin és l'impacte econòmic i productiu de la soca Rosalia?
Evidentment hi ha efectes sobre la productivitat. Amb la Rosalía, a les granges de mares es triga uns sis mesos a recuperar els resultats de productivitat numèrica. Amb això vull dir que, si tenim pèrdues productives més grans i el temps d'estabilització de la situació també és més gran, les pèrdues econòmiques són més elevades. El cost que genera un brot de PRRS Rosalía en un any a una granja pot multiplicar per tres i fins i tot per quatre o per cinc els efectes econòmics que fa uns anys generaven els brots comuns de PRRS.

Quines mesures de prevenció hi ha per evitar l’entrada del virus?
La primera mesura, i la més important, és la bioseguretat externa. Normalment, quan ens entra el PRRS a una granja és per una fallada relacionada amb la bioseguretat. Això seria a nivell de granja. Tot i això, atès que a Espanya tenim una estructura de gestió de moltes granges a través d'integració o cooperatives, també podem parlar d'una bioseguretat d'empresa, pel que fa a la logística, moviment d'animals, transport, estatus sanitari de cada granja , descàrrega de pinso, visites del personal, manteniment, etcètera. Finalment parlaríem d'una bioseguretat de país. En aquest cas, si estem parlant de soques d'alta virulència importades d'altres països, hauria d'existir una conscienciació col·lectiva respecte a tot el que comprem fora, que cada cop és més, sobretot pel que fa a la importació de garrins: com no disposem d'una norma de control de malalties no oficials, els garrins virèmics a PRRS poden entrar legalment. Per aquest motiu, creiem que hi hauria d'haver més conscienciació del sector i, atès el risc existent, la voluntat d'exigir als nostres proveïdors de garrins que els animals no siguin virèmics.

Un cop tenim el PRRS a la granja, com hem d'actuar?
El principal problema pel que fa al control del PRRS és que no hi ha una eina única i exclusiva que funcioni en totes les situacions. És a dir, són moltes les accions i les tecles que cal tocar per intentar arribar a l'èxit, com ara la vacunació per augmentar la immunitat, el sistema de maneig en bandes i intentar no entrar animals de reposició per reduir els riscos de reinfecció i allargar la presència del virus a la granja. A més, tenim totes les mesures de bioseguretat interna que puguem aplicar a les diferents fases en granja per evitar la disseminació entre lots i animals i, finalment, cal tenir en compte que, ja que es tracta d'una malaltia immunodepressora, cal millorar tots els aspectes relatius al maneig, al confort dels animals i actuar sobre les infeccions bacterianes secundàries.

Quins són els reptes de futur per combatre el cep Rosalía?
Crec que el primer repte és evitar que apareguin o s'importin noves soques, especialment mitjançant el bon maneig. Cal tenir en compte que, de les tres soques tipificades d'alta virulència a Espanya, dos han estat probablement importades per l'entrada de garrins. El segon repte seria la millora de la bioseguretat a nivell de país, perquè hem vist que quan ha entrat la soca Rosalía en zones d'alta densitat, ha estat molt difícil impedir-ne la disseminació. Al final, si a les granges tenim una bona bioseguretat, tindrem una bona biocontenció. Finalment, en l'àmbit científic hi ha molt coneixement, però això no és suficient, per la qual cosa un altre dels grans reptes seria definir tècniques de diagnòstic a nivell de camp per poder determinar, per exemple, si un animal o grup d'animals està suficientment protegit des d'un punt de vista immunitari per no infectar-se.