PRRS, la malaltia amb més cost econòmic per a les granges

La síndrome reproductiva i respiratòria porcina (PRRS) és la malaltia potencialment devastadora amb més impacte econòmic que existeix avui dia en la indústria porcina. Els problemes més importants es produeixen en les truges gestants i en els garrins lactants, i incrementen la mortalitat perinatal. Per a conèixer una mica més les característiques d'aquesta patologia, parlem amb Enric Marco, veterinari de Marco Vetgrup.

Què és la malaltia respiratòria porcina?
És una de les malalties més greus que patim en el sector porcí, perquè genera moltes pèrdues i no disposem de solucions eficaces contra ell, cosa que sí que succeeix amb altres afeccions. A més, el que caracteritza a aquesta malaltia és el complex que resulta controlar-la.

Quines són les malalties respiratòries que més es reporten en les truges?
La primera és el PRRS. Després, les malalties que apareixen en un segon lloc per la seva freqüència d'incidència són diferents d'aquest trastorn, ja que són de tipus reproductiu.

En quin moment es va diagnosticar aquesta malaltia i quant fa que existeix?
El primer cas que es va donar a Espanya va ser l'any 1991, en una granja pròxima a un poble d'Osca, encara que, des d'un punt de vista clínic, no sabíem quin era l'agent etiològic causant.

Quins tipus de virus existeixen?
La causa del PRRS és un virus del gènere Artevirus, que té predilecció per les cèl·lules immunitàries i causa la mort dels macròfags alveolars. Aquest virus es classifica en dos tipus: el cep nord-americà (tipus 2) i el cep europeu (tipus 1). Cada brot té un cep diferent i es van desenvolupant ceps nous, ja que el virus posseeix una alta capacitat de propagació.

Quins són els símptomes i com afecta als animals?
Els símptomes són molt variables, depenent del tipus de virus i del cep afectat. Normalment, la gran part d'afectació és de caràcter reproductiu, que és un dels primers símptomes que es poden detectar. Les truges sofreixen avortaments, perquè perden el fetus durant la segona meitat de l'embaràs, gairebé al final de la gestació. Els garrins poden aparèixer morts o es poden produir parts prematurs, en els quals el garrí neix feble i sofreix una taxa de mortalitat elevada una vegada passa a l'estació. El PRRS afecta a la part de transició i a la d'esquer, perquè la malaltia és entèrica i perdura en els animals afectats. Per tant, en la granja existeix un quadre infecciós complicat que pot ser comú, perquè augmenten les malalties infeccioses que abans estaven sota control. Això vol dir que el virus roman en la granja.

El garrí neix feble i sofreix una taxa de mortalitat elevada. Foto: Enric Marco.

Quins grups són més vulnerables?
Normalment, els animals més afectats formen part dels porcs que estan en la primera fase de transició, amb un pes que oscil·la entre els 7 i els 20 kg. Aquesta és la fase on es dóna una major incidència de la malaltia.

Quants dies persisteix?
La malaltia persisteix molt temps, depenent de quines siguin les característiques de la granja. En animals individuals el virus pot durar fins a 5 o 6 mesos, però en la granja resisteix molt més, perquè hi ha zones on poden produir-se reinfeccions constants, com poden ser les zones de posdestete.

Quin és el seu tractament?
Actualment no existeix cap tractament efectiu. Per a controlar la malaltia, s'ha d'usar vacunació i antibiòtics en els garrins. Quan apareix un brot inicial en una granja, s'ha de fer un seguiment, ja que hem d'aconseguir que l'explotació torni a l'estabilitat productiva, que es detinguin els símptomes reproductius i que la fase de transició i esquer tornin a la normalitat. Per a això és essencial establir mesures que assegurin una correcta adaptació de la reposició i mesures de bioseguretat internes que evitin que el virus que pugui circular en transicions o esquers torni a afectar les truges més endavant, generant de nou inestabilitat.

Quines conseqüències té?
El quadre sanitari va en funció del cep i de les dimensions de la granja. El cost econòmic per garrí afectat és variable depenent de la manera en què la malaltia afecta al cep. Aproximadament, els costos econòmics van dels 5 a 12 euros per garrí, segons quines siguin les infeccions secundàries existents.

Ventrada amb elevada mortalitat per haver nascut virèmics. Foto: Enric Marco.

Quines estratègies de prevenció existeixen o es recomanen?
El millor mètode de prevenció és la bioseguretat. Amb una bona bioseguretat externa es pot evitar l'entrada del virus a la granja i amb una bona bioseguretat interna i el treball de la higiene, s'evita que els porcs infectats infectin als nounats i als no infectats. Amb una correcta organització, aconseguirem un control més ràpid de la malaltia.

Quin nivell d'incidència hi ha a Espanya?
És difícil donar una xifra exacta. Aquesta síndrome es desenvolupa en un percentatge molt elevat de granges, i la malaltia roman endèmica en un 80% de les explotacions. En termes de prevalença, la xifra és molt variable.

En quines parts del món hi ha més afectació?
Segurament les zones més afectades són Itàlia, Alemanya, Holanda i Bèlgica, que registrarien els percentatges més alts.

Finalment, quins tractaments futurs es plantegen per a aquesta síndrome?
Avui dia s'està treballant amb vacunes, però el virus és molt variable i canvia amb molta freqüència. Quan es progressa amb una vacuna, els components del virus ja han canviat, i això suposa un problema molt greu. També depèn de les malalties i de les combinacions que es desenvolupin a partir del PRRS. Per això, hem de treballar amb la finalitat de trobar la fórmula definitiva per a erradicar aquests símptomes clínics.