¿Què suposarà el nou reglament de benestar animal en el transport?

El sector del transport d'animals vius ha posat de manifest en els darrers mesos la inviabilitat de les propostes contemplades al nou esborrany del reglament de benestar animal durant el transport. El document proposa, entre diferents mesures, reduir la densitat d'animals i limitar les hores de viatge, cosa que, segons assegura el sector, no millorarà el benestar dels animals i suposarà un empitjorament de les condicions laborals dels treballadors i un augment de els costos. Per analitzar les mesures que inclou el nou esborrany parlem amb Marc Póo, gerent de l'Associació Nacional de Transportistes d'Animals Vius (ANTA).

Marc Póo, gerent d'ANTA. Foto: Marc Póo.

Quins són els canvis principals que promou l'esborrany de reglament que afecta el transport d'animals vius?
A l'esborrany hi ha quatre punts claus: els temps de viatge, les temperatures, les densitats i la supervisió de la càrrega i descàrrega dels animals. La veritat és que considerem que s'ha fet una proposta sense consultar el sector i sense tenir en compte el bon funcionament de la normativa actual. En els darrers 20 anys s'han introduït molts canvis al reglament de 2005 per assegurar el benestar animal: que el transport compleixi amb tots els seus requisits per assegurar que els animals vagin en les millors condicions possibles, que no es produeixin lesions ni baixes durant el transport, etcètera. Si veiem l'històric dels darrers anys, no hi ha pràcticament baixes durant el transport. Parlem d'un 0,00027% de baixes per cada transport d'animals vius que es fa a tot Europa.

Pel que fa a la reducció de la densitat, per què creuen que augmentar l'espai disponible és inviable i perjudicial per als animals?
Hem de tenir en compte que, amb les densitats actuals, el que s'assegura és que els animals no es vagin donant cops, ja que com més espai disponible hi hagi entre ells, més risc haurà de patir hematomes, lesions o, fins i tot, baixes al transport. D'altra banda, els animals vius es mouen durant el transport, i això també en dificulta la conducció, ja que perjudica la seguretat del transportista i de la resta dels vehicles en circulació. Hem de tenir en compte que el camió té molta força i que, com més moviment hi hagi a la part del darrere del camió, més risc d'accident i de bolcar pot haver-hi. A causa d'aquestes qüestions, no estem d'acord a augmentar l'espai de què disposen els animals. Amb la implantació de la nova normativa es preveu una reducció significativa de les densitats: s'estima una reducció de càrrega útil del 59% per als garrins de 18 kg i del 57% per als garrins de 20 kg. A més, quan les temperatures superin els 30 graus, l'espai disponible augmentarà en un 20% addicional. Això significa que, en aquestes condicions, la reducció de càrrega útil per als garrins de 18 kg serà del 65,58% i per als garrins de 20 kg serà del 64,35%. A més, hi ha les conseqüències econòmiques: amb la disminució de les densitats haurem de posar en circulació 2,4 camions més per trajecte per complir amb el moviment actual d'animals, cosa que suposarà un augment de costos increïble.

Una altra de les propostes que ha generat més oposició a Espanya és la que fa referència a les temperatures exteriors màximes. Quin canvi contempla l'esborrany que ho fa complicat per a un clima com el que tenim?
Hem de tenir en compte la situació geogràfica en què ens trobem. A Espanya, amb el canvi climàtic, gairebé mig any estem entre els 25 i els 30 ºC de temperatura, per la qual cosa, segons el que planteja l'esborrany, tindrem restriccions en el transport durant sis mesos a l'any. Quan les temperatures estiguin entre els 25 i els 30 ºC, només es permetran trasllats curts de fins a un màxim de nou hores durant el dia, assegurant que els animals tinguin un accés continu a aigua. Un cop se superin els 30 ºC, es passarà a una conducció nocturna, des de les 21h fins a les 10h. En aquest sentit, hi ha un estudi de la Direcció General de Trànsit on es conclou que, als mesos de juliol i agost, i a la franja nocturna, és quan hi ha més accidents mortals a la carretera. D'altra banda, treballar en horari nocturn ha de ser una decisió de la persona que està treballant, no ha de ser una condició imposada, ja que comporta un canvi en el ritme de vida de les persones. Estem d'acord que cal protegir els animals, però també cal protegir les persones que estan treballant al sector del transport, per la qual cosa hem de trobar un equilibri entre el benestar dels animals i el benestar dels treballadors.

També s'han proposat limitacions pel que fa a l'edat mínima dels animals i les distàncies a recórrer. Com afecta això el transport?
Afectarà, per exemple, el transport de garrins amb Holanda, ja que s'hauran de fer descansos de 24 hores en centres de parada cada 17 hores i mitja de viatge. A més, hem de tenir en compte que la càrrega i descàrrega dels animals es compten dins de les hores de viatge. Això és una cosa que no entenem, ja que ens redueix les hores efectives de viatge.

Malgrat tot, el reglament vigent és del 2005. No cal fer cap canvi?
Ja s'han fet canvis. En els darrers anys, s'ha anat actualitzant el reglament d'acord amb la normativa de benestar animal. Comprenem que s'apliquin canvis sobre coses que no funcionen, però aquest no és el cas. Amb aquest esborrany estan atacant el transport d’animals vius amb l’objectiu de paralitzar el sector carni.

Quan podria entrar en vigor el nou reglament si continua endavant la tramitació?
No se sap. Ara estem negociant a Europa i s'ha aconseguit fer una revisió del dictamen de la normativa, cosa que és molt important. Jo crec que la normativa tirarà endavant, ja que és molt difícil que Europa faci marxa enrere. Tot i això, crec que es pot aconseguir un equilibri, és a dir, mirar l'impacte que tindrà sobre el sector i buscar solucions que equilibrin la part econòmica amb el benestar animal i el dels treballadors. Treballarem per a això. El nostre principal objectiu és revocar la normativa, però hem d'entendre que Europa és molt exigent. Veurem què passa d'ara endavant.

Si s'aprova amb les condicions actuals, seria viable l'aplicació de la normativa per part del sector?
Tal com està, ho veig complicat. Al final, des d'Europa han de ser conscients que no poden paralitzar un sector molt important per a l'economia de diferents països. També és veritat que els darrers anys no s'ha donat una bona imatge del sector ramader en general. Crec que falta invertir en comunicació i demostrar com funciona realment la cadena càrnia. Tenim empreses que són un gran exemple en tema de transport d'animals vius, per com treballen i inverteixen perquè no hi falti res i per assegurar el benestar dels animals.