Causes i efectes de la pujada dels preus del pinso

L'increment de preus de les matèries primeres que es viu a nivell mundial ha esquitxat de manera notòria el sector agrícola i ramader. L'encariment del pinso provocat per l'escalada del cost dels cereals ha suposat un repte per als productors de porcí de tot el món que, alhora, han d'afrontar la pujada del preu de l'energia, sense oblidar les amenaces sanitàries pròpies de la activitat. Per conèixer com s'ha arribat fins aquest punt, parlem amb diferents professionals del nostre sector, que ens ofereixen el seu punt de vista davant d'aquesta situació i ens expliquen quines poden ser les solucions.

Al llarg de la segona meitat del 2021, el preu de les matèries primeres agrícoles començava una escalada sense precedents. Com explica Lola Herrera, gerent de Rogah Global, “fins al febrer del 2022, els preus van pujar per una sèrie de circumstàncies relacionades amb la climatologia: les collites de blat de moro que estaven previstes al Brasil no van arribar al final i es va rebaixar la producció de forma significativa”. I afegeix: “Al nord dels EUA i a Canadà es va perdre gran part de la collita de blat a causa de la sequera, i a Europa, sobretot a Ucraïna i a Rússia, també es va viure una reducció significativa a causa de la sequera. A aquests problemes climatològics cal afegir que la Xina va comprar grans quantitats de blat de moro i soja pel creixement de la seva cabana porcina. Tot això va provocar que el gener d'aquest any ja els preus fossin molt elevats”.

A partir del febrer del 2022, els preus es disparaven encara més a causa de la invasió d'Ucraïna, país considerat com el graner d'Europa. “Aquest conflicte polític ha estat la gota que ha fet vessar el got, ha desestabilitzat encara més el mercat i ha obligat molts agents importadors a buscar altres punts d'abastament”, exposa Sebastià Arnau, responsable de compres del grup Vall Companys. Des d'aquell moment, les exportacions ucraïneses es van paralitzar i els preus van pujar de manera significativa, no només per a Espanya (que importa entre 12 i 15 milions de tones de cereals a l'any), sinó per a tothom, ja que Ucraïna i Rússia exporten el 29% del blat a nivell mundial, el 20% del blat de moro i un 80% de l'oli de gira-sol. Davant d'aquestes xifres, l'existència d'un problema en aquesta zona genera un impacte que obliga a canviar els fluxos de mercat i cercar alternatives en altres mercats. En aquest sentit, Herrera apunta que “quan canvia el flux sempre hi ha un canvi als preus”.

Produir una tona de pinso costa al voltant de 400 euros. Foto: Vall Companys.

COM HA AFECTAT LA PUJADA?

Com explica Arnau, “el darrer any, produir una tona de pinso s'ha encarit al voltant d'un 50%, i actualment costa al voltant dels 400 euros, quan fa un any era molt estrany i difícil arribar als 300 euros”. Sobre aquest encariment, Arnau assegura que “és important que els diferents agents que participen al sector del consum i l'alimentació entenguin que, per fer la cadena sostenible, tothom haurà d'assumir una part del cost”. I afegeix: “Sempre és important que la repercussió dels costos de producció de la part inicial de la cadena de valor es traslladi de forma responsable a les següents baules. El consumidor espanyol ha de ser conscient que Espanya és un país hipereficient a nivell productiu i que, per això, té la millor carn de qualitat a un preu més raonable que altres mercats competidors”. De la mateixa manera, Manuel García, president d'INTERPORC, insisteix que els consumidors hauran de ser els que finalment paguin els efectes d'aquesta pujada i que s'ha d'establir una connexió directa entre el cost de producció de la carn i el preu de venda al supermercat, tot i que considera que “la carn de porc forma part d’un mercat global, i el seu preu dependrà de molts moviments”.

Aquests moviments en el preu dels pinsos tenen com a conseqüència principal la inflació i no només per l'increment en el cost de les matèries primeres, sinó també per l'increment en el cost de l'energia. “Per produir carn, al voltant d'un 75% del cost correspon a les primeres matèries que s'utilitzen. Si ara el preu de l'energia és tres vegades més alt que el 2020 i el dels pinsos ha crescut més d'un 30%, això ha d'escalar altres parts de la cadena”, detalla Herrera.

Malgrat tot això, una part molt important de la producció porcina espanyola està integrada i, com detalla García, “ha estat precisament aquest model d'integració el que ha permès al ramader suportar crisis com la que estem vivint, i a la integradora diversificar la seva feina, centrar-se en la comercialització de la carn, permetent que el ramader es pugui professionalitzar i focalitzar en la cura dels animals”. I afegeix: “Davant la situació existent, el que hem de seguir fent és professionalitzar-nos”. En aquest sentit, és estrictament necessari que els ramaders continuïn treballant de la manera més eficient perquè els costos de producció siguin els més baixos possibles, i mantenir totes les mesures de bioseguretat i de benestar animal per obtenir el màxim rendiment dels animals. A més, García recorda que “Espanya és un país lliure de PPA des de fa més de 30 anys i hem de ser molt estrictes amb el manteniment de la bioseguretat a les nostres granges, perquè hi ha un risc molt alt”.

Vista aèria d´una de les fabriques de pinso de Vall Companys. Foto: Vall Companys.

PERSPECTIVES DE FUTUR

Que les collites finalitzin adequadament, que el mercat de l'energia es tranquil·litzi i que finalitzi el conflicte a Ucraïna per poder reprendre els embarcaments des del mar Negre, són els tres factors que Herrera considera necessaris per tornar a la normalitat. “El mercat agrícola i ramader s’ajusta molt bé a les situacions, però una crisi com l’actual no s’ha viscut a nivell global. La part positiva és que a Espanya es produeix molt bé, que hi ha una indústria molt potent i, sobretot, que hi ha una alta demanda del producte acabat (de carn de porc). En aquest sentit, hi ha possibilitat de mantenir-se, però el més important és que el temps sigui bo, que les collites flueixin i que se solucioni el que ha provocat aquesta pujada des del 24 de febrer fins avui”, apunta Herrera.

Per la seva banda, García opina que la solució a aquest problema pot portar-la, principalment, al final del conflicte bèl·lic: “La dificultat que ara té Ucraïna per exportar les seves matèries, juntament amb la dificultat de sembra, crea una incertesa de futur que ens afecta a tots, encara que en aquest moment ens trobem en un període una mica més calmat per l´arribada de vaixells procedents d´Amèrica amb els cereals que necessitem”.

Finalment, Arnau, que alerta de l'estabilització del cost de les primeres matèries a nivells alts, espera que durant els propers mesos es pugui tornar a uns valors més assequibles, alhora que reclama el suport de les institucions. “És necessari que les institucions públiques entenguin més i millor què és el que es fa al sector primari i a la indústria alimentària. Si el nostre sector va ser essencial per a l’economia durant els moments més durs de la pandèmia, també entendran que ho és actualment”, conclou.