Quines són les necessitats tèrmiques del garrí en néixer?

Les granges estan condicionades per la qualitat de les instal·lacions, així com per les característiques ambientals del lloc on es troben. Aquests factors indicien en gran mesura en les condicions de maneig, en el benestar animal, en la producció final i, evidentment, en la rendibilitat de la granja. En aquest sentit, cal disposar de sistemes que garanteixin el màxim confort dels animals.

Des que neixen fins a la seva arribada al deslletament, els garrins tenen unes exigències tèrmiques importants a causa de la poca capacitat de resposta de defensa davant intervals i fluctuacions tèrmiques del medi ambient. El garrí nounat és especialment sensible al fred i aquesta sensibilitat va en proporció directa amb el seu pes al naixement. A menor pes, més grans són les seves necessitats tèrmiques. La manca d'un pes adequat, la poca protecció per manca de pèl o el seu escàs nivell de reserves energètiques condicionen que posteriorment al naixement es produeixi una forta caiguda de la temperatura corporal, afectada en gran mesura per la temperatura ambient de la paridora.

El garrí en néixer no presenta un sistema pilós desenvolupat i les seves reserves alimentàries són limitades. Al moment del naixement, la temperatura a l'interior de l'úter matern és de 39ºC a 40ºC, passant en néixer a una temperatura variable que dependrà de l'estació climàtica de l'any. D'aquesta manera, la corba tèrmica del garrí experimenta un fort descens durant les dues primeres hores de vida per recuperar ben aviat el nivell fisiològic de 39ºC pel consum de les seves reserves energètiques. Amb això, si no s'instaura ràpidament un control de la temperatura ambient, aquestes reserves s'esgoten i es compromet el posterior desenvolupament normal del creixement i la supervivència de l'animal.

Un niu ajuda els garrins a termoregular-se correctament. Foto: Rotecna.

Aleshores, hem de crear un ambient tèrmicament adequat, en què el garrí es trobi confortable, sense sensació de fred, però fresc perquè no pateixi estrès per la calor. El confort tèrmic del garrí està en estreta relació amb la temperatura de l'aire i del terra, així com la velocitat de l'aire que afecta la rapidesa amb què la calor del cos es perd per la convecció i evaporació de l'aire que l'envolta. L'ambient creat ha de mantenir la temperatura del cos a la normalitat de 39 ºC.

Sota aquest context, hem d'aplicar a la paridora sistemes de protecció termoestables que evitin un descens brusc de la temperatura corporal durant les primeres 24 hores de vida del garrí. En absència de sistemes de protecció, com per exemple un niu o coberta per a garrins, el garrí no és capaç de termoregular correctament, no s'alimenta adequadament i, en conseqüència, pot produir-se una hipoglucèmia que, juntament amb la disminució de calostre ingerit, podria facilitar una disminució de la immunitat, amb el consegüent retard en el creixement i majors taxes de mortalitat. Però a banda dels factors relacionats amb el metabolisme i creixement, el garrí tendirà a buscar calor aproximant-se a la mare amb el perill que això suposa.

La sensació de fred del garrí és conseqüència d'un increment excessiu del procés de pèrdua de calor corporal. La compensació s'aconsegueix mitjançant un augment de la crema d'aliments, específicament per crear calor i no com a conseqüència metabòlica del creixement normal. Aquest procés comporta un creixement més lent per la menor eficàcia en la conversió de l'aliment, amb la pèrdua associada de creixement gras i muscular. En aquest context, el factor fred a la granja ha de ser considerat com la temperatura a la qual els porcs desviaran nutrients del procés normal per aconseguir un increment tèrmic corporal.