R. Gallart: “En la gestió de purins fem les coses perquè funcionen”

La gestió dels purins és un problema d’actualitat en el sector porcí, que ha d’avançar cap a una millor gestió dels seus residus per produir de forma més sostenible amb el seu entorn si vol continuar creixent. Rosa Gallart, enginyera agrònoma del GSP (Grup de Sanejament Porcí), ens explica en aquesta entrevista quins són els canvis en el maneig dels purins.

Per què la millora de la gestió dels purins es situa entre els principals reptes de futur del sector porcí?

El purí és un subproducte que es genera a les granges i, en el cas que t’hagis de desprendre d’ell, es converteix en un residu; per tant, la seva gestió ha de fer-se de forma correcta. En aquesta línia, qualsevol sector que vulgui millorar i ser sostenible ha d’intentar produir sense afectar el mediambient, a la natura que ens dota dels inputs que, a posteriori, necessitarem per produir, en el nostre cas, la carn. Per tant, no podem agafar els purins i utilitzar el terra com a embornal, ja que aquest deixarà de ser fèrtil i no ens aportarà els aliments que necessitem. El mateix passa amb les aigües subterrànies.  

Quins són els efectes nocius dels purins?

El purí en si no té efectes nocius, sinó que depèn de com l’utilitzem. Si fem un ús controlat, és a dir, si apliquem el purí en funció de les necessitats de cada cultiu i seguint un pla d’adob, el purí aporta a les plantes molts dels nutrients que necessiten per al seu creixement, com el nitrogen, el fòsfor, el potassi, etc. No obstant això, si l’apliquem de manera incontrolada, sense tenir en compte les proporcions de nutrients que necessita cada cultiu, podem estar sobrefertilitzant el sòl i generar un efecte nociu. Per exemple, una pràctica habitual i errònia era aplicar el purí prenent com a criteri un determinat nombre de cubes. En aquest cas, segurament s’estava aplicant al sòl més nitrogen del que realment necessitava el cultiu.

Històricament, el sector no feia les coses bé?

El problema era que no hi havia suficient coneixement sobre el purí, i l’única premissa per al seu ús era: “jo tinc aquest purí, tinc aquestes terres, i per tant, tot el meu purí servirà per fertilitzar les meves terres”. En el moment que l’agricultura i la ramaderia es separen com activitats i passen a ser gestionades per titularitats diferents, els ramaders es troben que el purí que produeixen no el poden aplicar a les seves terres, perquè o no disposen d’elles o són insuficients, un fet que provoca que recorrin a terceres persones per aplicar els purins a les seves terres. Però amb aquest canvi de model d’activitats també ha d’haver-hi un canvi de mentalitat; hem de deixar d’utilitzar cubes per aplicar concentració de nutrients, és a dir, quilos de nitrogen, de fòsfor i potassi. Això requereix un canvi en la forma de gestionar els purins i, per tant, més coneixements sobre el seu ús com a fertilitzant.

Quins són els límits legals d’aplicació de purins al sòl?

Legalment hi ha unes limitacions que venen per una directiva europea. Es tracta d’una limitació segons els nitrats de l’aigua, que estableix que, si en una zona es detecta que les aigües freàtiques tenen una concentració superior a 50 ppm, s’ha de declarar com a zona vulnerable i regular l’aplicació de nitrogen orgànic. S’ha establert un límit d’uns 170 quilos de nitrogen procedent de fertilitzants orgànics per hectàrea i any.  

Què ha fet el sector per reduir la generació de purins?

Fins ara, s’ha actuat principalment sobre l’alimentació dels animals. S’han aplicat canvis en la dieta per aconseguir que els animals excretin menys nitrogen i fòsfor. En aquest sentit, s’ha adaptat el consum d’aliment a cada fase productiva, de manera que l’animal retingui el màxim, tant de nitrogen com del fòsfor que se li subministra. Per una altra part, el sector també ha ajustat la quantitat de proteïna de les dietes i les ha suplementat amb aminoàcids sintètics, que són més assimilables. Succeeix el mateix amb el fòsfor: s’utilitzen additius, com les fitasses, que ajuden a una millor digestió i que l’animal no excreti tant. Finalment, per reduir el volum del purins, també s’ha invertit a canviar i millorar els sistemes d’aigua a les granges. El sector s’ha conscienciat de la importància d’una bona regulació del cabal, del control de fuites, de les inspeccions per detectar possibles problemes, de la instal·lació d’abeuradors més eficients i de l’aplicació de dietes que no requereixin molta aigua.
 

Separador sòlid-líquid de Tecnapur en funcionament. Foto: Rotecna.

En un següent nivell, parlaríem del tractament dels purins. Quines opcions existeixen?

Els diferents sistemes de tractament que hi ha ens ajuden a donar una utilitat diferent al purí: ens permeten concentrar nutrients, separar fraccions per donar-los  un ús més ajustat a les necessitats dels cultius, eliminar algun nutrient excedentari, preparar els subproductes que obtenim per una possible venda o valorització en un mercat com matèries primes de fertilitzants, etc. Actualment, la majoria de granges agafen el purí de les seves fosses de purí i l’apliquen directament al camp. Amb la simple separació sòlid-líquid podem obtenir dues fraccions més homogènies i, per exemple, utilitzar la fracció sòlida per aplicar a fons abans de la sembra, i la fracció líquida la podem aplicar dosificada durant el període de reg per coberta. Vull pensar que la proliferació de sistemes de tractament de purins en granges ajudarà a canviar la legislació. En aquest sentit, la separació sòlid-líquid és la primera fase en qualsevol tipus de tractament. És un sistema que s’haurà d’implantar en qualsevol granja que vulgui anar més enllà en el tractament dels seus purins o que vulgui diferenciar-se, poder comercialitzar la fracció sòlida a una planta centralitzada que li doni un valor, i quedar-se amb la fracció líquida per a les terres que hi hagi al voltant de la granja.

Quina relació existeix entre una bona o mala gestió dels purins i les xifres productives?  

No gestionar correctament els purins sempre té un cost. En canvi, la bona gestió sempre té beneficis. Només el fet de millorar l’emmagatzematge del purí té efectes positius sobre la producció, especialment en l’àmbit de la salut animal. Si es reté el purí dins de les granges, a les fosses, ja que té una gran quantitat de nitrogen en forma amoniacal, fa que es creí un ambient hostil dins de les naus, podent generar problemes respiratoris en els animals. A més, també baixen les seves defenses, per la qual cosa són molt més susceptibles a patir qualsevol malaltia. Per tant, només gestionant bé el purí dins de les naus, es poden millorar les dades productives. En canvi, una mala gestió pot reduir el cens.

El sector està preparat i conscienciat per assumir aquests canvis?

Hi ha zones molt conscienciades, però no preparades. En general, tot el sector s’ha de preparar per fer aquest pas. Aquest problema ja va sorgir amb la normativa de benestar animal, perquè sempre anem a remolc d’alguna norma. Crec que hem de canviar la mentalitat i pensar que les coses les fem perquè funcionen i ens donen un servei, no per complir la llei. Per això, cal reduir la burocràcia i que quan una persona implanti un sistema de tractament s’entengui que és per millorar la seva gestió, no per solucionar un problema de papers. Si ho fem així, el canvi serà progressiu i positiu. No obstant això, necessitem que l’administració actuï com a àrbitre, que quan implanti una norma de millora exerceixi un control i que qui ho faci malament vegi reduir el seu cens. Si no tenim això mai podrem avançar en el plantejament de canvis en el sistema de gestió els purins.