R. Saltiveri: Hem d'insistir en el control de la importació de garrins"

Després d'un 2022 marcat per l'augment de costos, l'any 2023 ha decantat la balança cap a uns resultats més bons. Tot i que és una dada positiva, la producció a les nostres granges ha baixat a causa de diferents motius sanitaris, i les importacions d'animals han crescut en comparació amb altres anys. Tractar de revertir aquesta situació és un dels reptes del sector, que alhora s'ha d'adaptar a les noves legislacions i extremar precaucions davant les amenaces sanitàries. Tractem aquestes qüestions amb Rossend Saltiveri, responsable de porcí a Unió de Pagesos.

Rossend Saltiveri, responsable de porcí d'Unió de Pagesos. Foto: R.S.

Com definiria l'evolució del mercat de carn de porc durant l'any 2023?
Podem dir que el balanç ha estat positiu. Tot i que a principi d'any teníem més oferta que demanda i el preu era baix, a partir d'abril-març la situació va començar a canviar i ens vam situar al preu més alt, 2,02 € /kg pes viu, el qual es va mantenir durant 17 setmanes. A partir del setembre, més o menys, va tornar a baixar fins a situar-se en valors similars als de l'any anterior. Hem marcat rècord de preus i hem tancat l’any amb una mitjana d’1,87 euros.

Tot i aquesta xifra rècord, el nombre de sacrificis i la producció en tones s'ha reduït lleugerament. Quines són les raons d'aquesta reculada?
Hem viscut una davallada de la producció de mares i s'ha incrementat el nombre de baixes. Això és degut a diferents motius sanitaris, pel procés d'adaptació que estem vivint per reduir l'ús d'antibiòtics. Estem en un període d'adaptació i anem cap a un canvi que no és fàcil i que, com veiem, està tenint un impacte clar en la producció. Al final, arriba menys producció al mercat i menys quilos de carn. A Espanya, aquest any s'han reduït els sacrificis entre un 5 i un 7% i, evidentment, s'ha notat el resultat al mercat. Per revertir aquesta situació hem de parar atenció a les mesures de bioseguretat, i així evitar que entri qualsevol malaltia a les granges i proporcionar les condicions òptimes als animals en cadascuna de les fases de producció.

El volum de les exportacions espanyoles de carn porcina també ha reculat. Quins són els motius?
La principal raó continua sent el descens de la producció. Malgrat tot, ens mantenim com un dels principals exportadors tant a països europeus com a tercers països i la nostra carn és present a més de 100 països. Tot i que el volum hagi baixat, el valor de les exportacions ha crescut respecte a anys anteriors. A Europa hem pogut exportar el nostre producte amb facilitat gràcies a la nostra competitivitat i als nostres preus. A més, la situació de països com els Estats Units o el Brasil, on també hi ha hagut un decreixement de la producció, ha afavorit que el nostre producte accedís fàcilment a aquests mercats. També ens ha afavorit la prohibició d'exportació que ha provocat la PPA a països com Alemanya o Bèlgica.

Paral·lelament, les importacions d’animals vius han augmentat. De quina manera preocupa el sector?
Del gener al setembre del 2023 les importacions van assolir els 2.794 milers de caps de porcí, fet que suposa un increment del 19,3% en comparació del mateix període del 2022. Crec que és una cosa preocupant i que hem d'abordar. L'objectiu que ens hauríem de marcar, i que és millor per a tots, és tenir tota la producció al país i així evitar riscos sanitaris que ens puguin arribar d'altres països. Com a sector, és primordial equilibrar la producció de garrins segons la capacitat de places d’engreix i la demanda. Per això, hem d'incrementar la producció de garrins a les granges de mares, i el problema que tenim és que cada vegada hi ha menys granges de mares. Per tot això, hem de controlar el procés de transició de reducció d'antibiòtics on estem, així com altres temes sanitaris que ens estan afectant, com el PRRS, per aconseguir unes produccions més estables i poder omplir els engreixos.

La nova normativa de granges d'engreix és un dels reptes del sector porcí. Foto: Rotecna.

Tractant els reptes per a aquest any, mantenir l'estatus de país lliure de PPA continua sent el principal repte. Què podem fer en aquest sentit?
La tasca de seguiment i control és molt complexa, però hem d'afrontar-la i insistir en el control de la importació de garrins, evitar la importació de zones infectades i, en cas de detecció, actuar el més aviat possible. Tot i això, la importació de garrins és un risc, però no és l'únic. En els darrers anys, la PPA ha evolucionat principalment a través dels porcs senglars, i és un fet que hem de reduir la població. La normativa marca fins a vuit senglars per quilòmetre quadrat i això és una cosa que a molts llocs no es dóna i que s'hauria de complir, ja que en cas que la PPA arribés, seria més fàcil controlar-la. D'altra banda, cal evitar que els porcs senglars tinguin accés a restes d'aliments que puguin procedir de països infectats. L’alerta és màxima perquè les repercussions econòmiques que ens podria comportar l’arribada de la PPA poden ser nefastes.

Pel que fa al benestar, les noves normatives configuren un nou repte per al sector. Com podem fer-hi front?
La norma està escrita, l'hem de complir i adaptar les densitats de porcs d'engreix a les noves normatives. El problema és que aquesta adaptació tindrà les seves limitacions a moltes granges, i no serà fàcil ampliar-les o adequar-les. Per exemple, a Catalunya, on hi ha una alta densitat de granges, l'adaptació és complicada perquè moltes d'aquestes granges es van construir en un moment en què encara no hi havia cap normativa pel que fa a distància entre elles i la nova normativa no contempla la reducció dita distància. Això ens obligarà en alguns casos a fer servir la imaginació per fer l'adaptació sense perdre capacitat productiva.

Finalment, a nivell mediambiental, la reducció d'emissions i l'aplicació de les millors tècniques disponibles (MTD) continua sent el handicap del sector. Cap on hem d'anar?
És un fet que cal anar cap a una reducció d'emissions. En una granja nova, les condicions ambientals estan marcades i és més fàcil complir-les, però a les granges existents hem d'adaptar allò que ja tenim, i això suposa un important repte econòmic quan la normativa encara no és clara del tot i no sabem si a mida que passi el temps es tornarà més exigent. Per tant, prendre una decisió sobre quina MTD instal·lar és una mica delicat, perquè si optem per una que s'adapta a una normativa que en quatre dies torna a canviar, la nostra inversió haurà resultat inútil. Això és una cosa que ens genera incertesa a l'hora d'afrontar aquestes inversions, però està clar que hem d'invertir i treballar en aquests temes per fer front al futur i adaptar-nos a les noves exigències mediambientals.