En quin punt es troba l'ús de gàbies en producció porcina a la UE?

Óscar Toledano. Director Comercial & BI de Rotecna.

A l'octubre de 2020, un comitè de ciutadans de diversos països de la Unió Europea va presentar a la Comissió Europea, la institució que ostenta el poder executiu i la iniciativa legislativa de la UE, una Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) després de recollir 1.397.113 signatures de ciutadans en els 28 països de la UE, 85.756 d'elles a Espanya. La iniciativa, que rep el nom “End the cages age” (Acabem amb l'era de les gàbies), insta la Comissió a prohibir l'ús de gàbies per a gallines ponedores, conills, polletes, reproductores de pollastres d'engreix, reproductores de gallines ponedores, guatlles, ànecs i oques, i de parideres per a truges i gàbies individuals per a truges i vedells, en aquells països on no estigui ja prohibit.

El Parlament Europeu, en el ple de juny de 2021, va celebrar un debat sobre aquesta iniciativa i va adoptar una resolució en la qual reconeix que els sistemes alternatius a les gàbies s'estan aplicant amb èxit en diversos estats membres i que la sol·licitud està alineada amb els objectius del Pacte Verd Europeu per a convertir la Unió Europea en una economia moderna, eficient, sostenible i competitiva, que es reflecteixen en l'estratègia “De la granja a la taula”, de la qual ja vam parlar en un article anterior, i que també inclou el foment de la millora del benestar dels animals.

Així doncs, la Comissió té la intenció de proposar l'eliminació gradual, i finalment la prohibició, de l'ús d'aquests sistemes de gàbies, que en el cas de la producció porcina afectarà el seu ús en el període comprès entre el deslletament i el cobriment, les primeres quatre setmanes de gestació i en maternitat, ja que des de 2013 la UE ja prohibeix l'ús de gàbies durant el període comprès entre les quatre setmanes següents al cobriment i els set dies anteriors a la data prevista de part.

Ara, s'ha sol·licitat a la Comissió que avaluï l'impacte de la implementació d'aquestes mesures i present una proposta legislativa a finals de 2023. Es preveu que la nova legislació entri en vigor en 2027 i contempli una prohibició immediata per a noves granges, amb un període d'eliminació gradual per a les existents, com s'ha fet amb anterioritat en implementar restriccions similars. Aquestes noves limitacions plantegen múltiples dubtes sobre com poden afectar el benestar de truges i garrins, a les diferents labors i procediments de maneig i, finalment, als resultats productius i econòmics. Quan en 2001 es va aprovar una nova normativa de benestar animal per als estats membres de la Unió Europea, aplicable a les granges noves a partir de 2005 i a totes les existents a partir de 2013, ens deien, entre altres coses, que les truges gestants havien d'estar confinades en grups des de la quarta setmana després de la inseminació fins a la setmana anterior al part. Molts sostenien que la nova llei comportaria un augment dels costos de producció que derivaria en una pèrdua significativa de la competitivitat dels productors de porcí de la UE però, després de més de 8 anys d'aplicació generalitzada, s'ha demostrat que no ha estat així; de fet, ha augmentat significativament la productivitat, la qual cosa ha fet baixar els costos. Com ha estat possible? Passarà el mateix amb aquesta nova legislació?

"Es preveu que la nova legislació entri en vigor en 2027 i contempli una prohibició immediata per a noves granges."

En primer lloc, hem de tenir en compte que, quan la Comissió planteja noves iniciatives en matèria de benestar animal, es basa en recerques científiques independents, i valora també qualsevol possible impacte negatiu, com els riscos de malalties, benestar dels animals, seguretat dels treballadors, seguretat alimentària, etc., basant-se sobretot en els dictàmens de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), el principal assessor científic de la Comissió en aquests àmbits. A més, els sistemes de producció porcina sense gàbies són de sobres coneguts i aplicats amb èxit en diferents estats des de fa anys, com a Suècia des de 1994 i al Regne Unit des de 1999, per la qual cosa disposem dels coneixements de disseny i equipament per a afrontar-los amb èxit, com l'alimentació electrònica individual en grup sense competència, la detecció de zel en grup automatitzada, les places de maternitat lliure amb gàbies de confinament temporal, els sistemes de nius per a garrins que maximitzen el temps que els animals passen en ell, etc.

Amb el disseny d'instal·lacions i maneig dels animals apropiats, aquests sistemes poden augmentar el benestar de les truges i millorar la seva forma física i salut, la qual cosa comporta una reducció de la necessitat de l'ús d'antibiòtics i un augment de la productivitat, ja que augmenta la fertilitat, s'incrementa la prolificitat, els parts són més curts, els garrins s’encalostren millor, augmenta el consum de pinso i de producció de llet, no té per què haver-hi un augment significatiu de les baixes en maternitat, es redueix l'interval deslleti-cobriment, etc.

Així que, si disposem de l'assessorament adequat, no hem de preocupar-nos, encara que òbviament la interrupció de l'ús de gàbies requerirà canvis en els sistemes de cria actuals i, sovint, inversions costoses. Esperem, per tant, que la UE ho tingui en compte i faci costat financerament als ramaders en aquesta transició.

Finalment, hem de ser conscients que encara que un nou repte és sempre una oportunitat de millorar, per desgràcia en poques ocasions s'evoluciona sense l'aparició d'una força externa que el provoqui. Es tendeix a sobrevalorar la posició en la qual s'està perquè incomoda sortir de la zona de confort, però aquesta és la manera de créixer. De fet, una de les raons per les quals la porcicultura europea ha arribat a nivells tan alts de productivitat i sostenibilitat és per problemes com l'escassetat de mà d'obra, falta de terres, elevat preu de les matèries primeres, alts costos energètics, alta concentració de població, exigència per part dels consumidors d'altíssims estàndards de seguretat alimentària, mediambientals, sanitaris, de benestar animal, etcètera. Tot això ens ha obligat a innovar i a convertir-nos en pioners, però també ens ha portat a ser un model a seguir per a qualsevol que vulgui emprendre un model de producció porcina sostenible d'alt rendiment.