Un any sense òxid de zinc a les nostres granges

El passat 26 de juny es va complir un any des que la Comissió Europea va fer efectiva la retirada de les autoritzacions comercials dels medicaments d'ús veterinari i pinsos medicamentosos amb òxid de zinc (ZnO), que s'havia fet servir des dels anys 90 per evitar la diarrea post-deslletament dels garrins i afavorir-ne el seu creixement. Des d'aleshores, els ramaders de porcí han hagut de trobar alternatives a l'ús de l'òxid de zinc per mantenir un bon estatus sanitari a les granges. Tractem aquestes qüestions amb Albert Finestra, veterinari a Finestra Veterinarians Advisers.

Albert Finestra, veterinari a Finestra Veterinarians Advisers. Foto: A. Finestra.

Quines són les raons principals per les quals s'ha limitat l'ús de l'òxid de zinc?
Bàsicament, per una raó mediambiental. L'òxid de zinc és un mineral de baixa absorció, de manera que el que rebien els animals acabava acumulant-se als fems i, posteriorment, contaminant el sòl i les aigües subterrànies. Davant d'aquesta situació, i després d'avaluar la relació benefici/risc d'aquest medicament i concloure que els beneficis de l'ús d'òxid de zinc no són més grans que el risc que suposa per al medi ambient, les autoritats competents van decidir imposar la reducció del seu ús per evitar un excés d’aquest mineral.

El sector porcí disposa de les eines suficients per prescindir de l'òxid de zinc minimitzant els danys que puguin sorgir durant el procés?
Tenim les eines necessàries, però cal trobar l'adequada per a cada situació. L'òxid de zinc permetia tractar diferents problemes amb una única solució, per la qual cosa era una de les opcions més utilitzades. Ara, en canvi, hem de buscar altres eines i avaluar l'eficàcia de cadascuna, ja que un dels grans problemes que es presenta és que no hi ha una eina concreta que hagi substituït l'òxid de zinc, sinó que són diferents eines les que s'han de combinar per intentar aconseguir els resultats que s'aconseguien anteriorment.

Quines són les eines alternatives de què disposen els ramaders?
La primera i, des del meu punt de vista, la més important, és la nutrició. Els especialistes en aquest àmbit han dissenyat fórmules amb les especificacions necessàries per poder suplir allò que et permetia l'òxid de zinc. En aquest sentit, s'ha treballat en qüestions com millorar la qualitat de la proteïna i buscar-ne una de millor. D'altra banda, també tenim les pautes de maneig en granja, com ara millorar temperatures, vetllar per la qualitat de l'aigua que s'administra, revisar els sistemes d'alimentació, etc. Al final, totes aquestes eines no deixen de ser un conjunt d'accions que, en no poder fer servir l'òxid de zinc, s'han de tenir molt més en compte que abans.

Si ens centrem en l'alimentació, què es pot fer davant d'aquesta limitació?
Podem intentar ajustar els sistemes d'alimentació, les tremuges, perquè els animals vagin menjant a poc a poc, que no s’atipin, per evitar un excés de proteïna en tot el procés digestiu. Aquest és un dels conceptes més importants, donar petites quantitats, però diverses vegades al dia. D'altra banda, és important tenir les sitges netes i evitar l'aparició de fongs. A més, cal tenir el sistema d'alimentació preparat per poder restringir, si cal.

Quin ha estat l'impacte econòmic d'aquesta mesura a les granges? Com ha variat la relació cost/benefici?
Si ens fixem en el segon semestre del 2022, que és a partir de quan es limita l'ús d'òxid de zinc, veiem que hi ha hagut un empitjorament sanitari, però no crec que es degui exclusivament a aquesta limitació. S'han donat altres factors que també han influït molt, com ara la proliferació de soques d'alta patogenicitat de PRRS i l'ús prudent dels antibiòtics. Aquests factors han fet que la situació sanitària de les granges porcines del nostre entorn empitjori i, consegüentment, hi ha hagut un impacte econòmic negatiu. Si parlem de la relació cost/benefici, hem de tenir en compte que l’ús d’òxid de zinc era una opció molt barata, i les opcions que tenim ara són més cares. Per tant, el cost de producció augmenta i se'n redueix el benefici.

És important tenir unes bones condicions ambientals. Foto: Rotecna.

Centrant-nos en el garrí, què li suposa no poder ser tractat amb òxid de zinc?
L'òxid de zinc s'utilitzava per controlar les diarrees postdeslletament dels garrins, encara que la veritat és que el seu mecanisme d'acció mai no ha estat clar del tot. Aparentment, l'òxid de zinc recobria la paret intestinal i evitava que les toxines i els bacteris patògens s'adherissin a l'intestí, alhora que afavoria l'absorció de nutrients. Així doncs, en no poder administrar òxid de zinc la integritat intestinal dels garrins s'ha vist afectada. Això s'ha traduït en un nombre més gran de diarrees, més incidències i problemes endèmics durant el deslletament. Tot plegat ha derivat en un pitjor rendiment i creixement dels garrins, i en la necessitat de tractar amb més antibiòtic per poder solucionar alguns problemes.

Quin paper té la vacunació davant d'aquesta situació?
Hi ha vacunes orals que pretenen evitar la proliferació de bacteris patògens a l'aparell digestiu dels garrins. Aquestes vacunes poden impedir que els patògens s'adhereixin amb facilitat al sistema digestiu dels animals. Per tant, amb les vacunes podem aconseguir un cert grau d'immunitat i resoldre, a curt termini, allò que anteriorment feia l'òxid de zinc.

Un enfocament holístic pot ajudar a fer front a la retirada de l'òxid de zinc? De quina manera?
Sí, hi pot ajudar. Com hem vist, abans podíem aplicar una dosi fixa d'òxid de zinc i així solucionàvem molts problemes. Ara, en canvi, hem d'aplicar un enfocament holístic a cada granja, cal adoptar diferents solucions, ja que hi haurà granges que, per exemple, administrant una fórmula de nutrició adequada podran suplir l'òxid de zinc i no presentaran cap problema, mentre que a altres és possible que s'hagin d'aplicar més mesures. Entre altres qüestions, cal parar atenció a la qualitat microbiològica i fisicoquímica de l'aigua, quelcom bàsic i que cada cop els ramaders tenen més assumit, però que encara hem de millorar. D'altra banda, hem d'ajustar el maneig i intentar tenir unes condicions ambientals molt millors que abans, amb menys variacions de temperatures, d'aire, d'humitats, etc. Al final, el conjunt de solucions depèn de la realitat de cada granja.

Quins reptes han d'afrontar ara els ramaders davant la impossibilitat de fer servir òxid de zinc?
Els reptes són cada vegada més grans. Si abans deslletar garrins era més fàcil, ara s'ha complicat des del punt de vista digestiu. Si a això li sumes processos respiratoris, meningítics o nerviosos, els problemes augmentaran en aquesta fase. Per això, el principal repte seria treballar millor el deslletament. A més de l'òxid de zinc, un altre dels reptes que té el sector porcí és la reducció de l'ús d'antibiòtics, cosa que probablement anirà a més. Amb tota seguretat, també hi haurà noves restriccions en termes mediambientals, ja que reduir l’impacte mediambiental segueix sent una de les nostres prioritats. Com ja sabem, la cria de porcs genera una sèrie de dejeccions que, si es fan servir correctament, es poden rendibilitzar. Tot i això, el problema que hi ha en molts casos és que el territori no està equilibrat amb l'agricultura del seu entorn pel que fa al nombre de places d'animals. Davant d'aquesta situació, els reptes van en augment.