Paràmetres per valorar el benestar animal porcí

Antoni Dalmau. Investigdor de bienestar animal.

La sensibilització dels temes de benestar animal sorgeix a Europa als anys 60, i des d’aleshores no només s’ha consolidat, sinó que ha augmentat notablement a tota la UE. Actualment, els consumidors ja no consideren la cria d’animals d’abast com un simple mitjà per produir aliments, sinó que exigeixen altres requisits com la seguretat i la qualitat dels aliments, la protecció del medi ambient i la garantia que els animals reben un tracte adequat. En aquest context, la Comissió Europea va finançar entre els anys 2004 i 2009 el projecte europeu conegut com a “Welfare Quality®”.

El projecte “Welfare Quality®”, el títol complet del qual era “Investigació del benestar dels animals en la cadena alimentària: de les preocupacions del públic a un major benestar i una qualitat transparent”, va suposar el projecte d’investigació més ambiciós portat mai a terme en el camp del benestar animal. Amb un pressupost total de 17 milions d’euros, 17 països involucrats, més de 40 institucions i prop de 500 persones treballant en el projecte, va suposar un abans i un després en la forma d’entendre i avaluar el benestar animal a la UE. Un dels objectius principals del projecte era desenvolupar un sistema estandarditzat del benestar animal per a tot Europa, que servís, a més, per transmetre al consumidor informació clara sobre totes les característiques dels aliments en aquest àmbit. Amb la finalitat  de complir amb aquests objectius, es va establir un sistema de principis i criteris per definir el benestar animal, es van validar durant cinc anys les mesures que havien de formar part d’aquests protocols i es van combinar de la manera més eficient possible per tal de poder obtenir una avaluació d’una granja o d’un escorxador en una jornada.  A més, es va generar el material d’entrenament necessari i es va crear el procediment per formar als responsables d’aplicar aquests protocols a països de tot el món.

INTEGRACIÓ DE PARÁMETRES

Els protocols  aborden el benestar dels animals a la granja, el transport i el sacrifici, i es centren en boví, porcí i aus de corrals. La integració de diferents paràmetres és el punt clau d’aquests protocols, ja que qualsevol intent de valorar el benestar utilitzant un únic paràmetre està condemnat al fracàs. És necessari, en conseqüència, un sistema de valoració i seguiment que capturi variables de fonts diverses. Sovint, el benestar animal s’avalua a partir de l’observació de les instal·lacions i el maneig, però l’avaluació esmentada es basa a assumir que existeix una relació entre aquests factors i el benestar dels animals, per la qual cosa no proporciona una valoració exacta de l’estat de benestar d’un individu en un moment determinat. Un terra en mal estat o la falta de formació per part d’un ramader poden ser una causa potencial de lesions, però amb la revisió de terres i els certificats de formació no s’estan avaluant lesions. Aquestes es valoren quan s’observa els animals.

Així doncs, en els protocols “Welfare Quality®”, les mesures més rellevants van ser les basades en els mateixos animals. Amb freqüència, el benestar d’un individu s’avalua en funció de l’esforç que aquest ha de fer per poder superar les condicions socials i físiques a les quals el sotmet el seu entorn, el que al mateix temps és un reflex del seu estat mental. A la relació amb aquest esforç d’adaptació, l’animal pot veure’s superat per les condicions ambientals, i en aquest cas pot sofrir malalties de diversa índole, i fins i tot arribar a morir. Una altra possibilitat és que l’animal aconsegueixi superar la situació, però amb un cost; així, nivells elevats de cortisol en plasma o femta, freqüència cardíaca elevada, conductes de fugida, atacs, por o estereotípies són mesures vàlides per valorar el benestar dels animals. No obstant això, no totes aquestes mesures es poden utilitzar de forma pràctica a la granja i a l’escorxador (per exemple, les anàlisis de cortisol en sang), per la qual cosa s’han de tenir en compte tots aquests aspectes a l’hora d’introduir un determinat paràmetre dins d’un protocol: en comparació amb les mesures basades en els recursos, les mesures basades en els animals consumeixen molt més temps i són més difícils d’obtenir.

Els sistemes per valorar i fer un seguiment del benestar dels animals necessiten ser validats abans de considerar-se la seva introducció en un protocol com el del “Welfare Quality®”. En assajos biològics, la validació d’aquestes mesures ha de basar-se en l’estudi de la seva exactitud, repetibilitat, fiabilitat i sensibilitat. Durant els darrers 15 anys s’ha treballat en la validesa de diferents paràmetres indicadors de benestar animal per estudiar  la seva inclusió en els protocols. A la vegada, per a tots els paràmetres s’ha fet un estudi de repetibilitat, és a dir, s’ha assegurat que diversos observadors valorant una mateixa mostra obtenien els mateixos resultats, el què és un indicador de la dificultat d’un paràmetre concret. Per últim, en la valoració de cada paràmetre s’inclou l’estudi del temps o els recursos necessaris per a ser presa, ja que els diferents paràmetres han de ser també pràctics.

Com comentàvem anteriorment, una de les fases del procés va ser definir com s’havia d’abordar el benestar animal. Per això, es van establir quatre principis bàsics que s’havien de respectar, i al mateix temps la definició d’aquests quatre principis es va basar en 12 criteris. Així doncs, els paràmetres de benestar considerat en els protocols es van classificar sempre dins d’aquests quatre grans principis de benestar animal: 1) bona alimentació; 2) bon maneig; 3) bona salut; 4) capacitat per mostrar conductes pròpies de l’espècie.

Des del primer moment, es va intentar que els protocols fossin testats en situacions molt diverses, de forma que es pogués assegurar la seva utilitat qualsevol que fos la població d’animals estudiada. Així, durant el projecte, el protocol de porcí (incloent-hi porc blanc i ibèric) es va testar a centenars de granges d’Espanya, França, Suècia, i el Regne Unit i, des d’aleshores (any 2009), s’ha seguit utilitzant, a més d’Europa, a països com Brasil, Canadà o la Xina. Això ha servit per seguir millorant-los dia a dia. A continuació, i a tall d’exemple, es mostren alguns dels paràmetres avaluats en aquest protocol.

CONDICIÓ CORPORAL

Un dels quatre principis en què es basa el protocol de benestar animal del “Welfare Quality®” és garantir una alimentació adequada. Per fer-ho, el dia de la visita es podria inspeccionar l’estat de les menjadores i fins i tot la fórmula del pinso, però aquests protocols pretenen basar-se en els animals, per la qual cosa, en aquest cas el paràmetre que millor informació proporciona sobre l’estat real d’alimentació d’un grup d’animals és la seva condició, i per tant, és l’únic que es fa servir. Així doncs, es considera que un animal al qual se li marquen els ossos del maluc i de la columna vertebral està massa prim i puntuaria negativament en aquest paràmetre. 

VALORACIÓ DE FERIDES

Les ferides en els animals es poden valorar d’acord amb el número, la localització (cap/coll, flancs/esquena), la naturalesa (esgarrapades o ferides superficials, ferides obertes, abrasions, marques o hematomes), la grandària i el grau de cicatrització. La valoració de ferides a la pell també permet conèixer l’origen de la ferida (baralles, mal maneig, densitats massa elevades o instal·lacions deficients) d’acord amb la seva localització i característiques. Les lesions al cap i a les espatlles són causades normalment per baralles relacionades amb el rang social dels animals. Les lesions que es concentren a la part posterior es poden deure a la competència per l’alimentació  o per un maneig inadequat. És una mesura que sense el perceptiu entrenament és impossible que obtingui bones repetibilitats entre observadors, com succeeix amb una gran majoria de les mesures basades en l’animal.  

VALORACIÓ D'UN COMPORTAMENT INADEQUAT

La presència de conductes anormals són un bon indicador de benestar animal, ja que la resposta de comportament és la primera resposta d’un animal front una situació aversiva o estressant. No obstant això, altres conductes considerades “normals” poden ser també un bon indicador de benestar animal quan s’estudia la seva freqüència. Així una freqüència massa alta de conductes socials negatives dins d’un grup d’animals o l’absència de conducta d’exploració haurà de considerar-se com un mal indicador de benestar animal. En el cas de les conductes negatives es donen de forma necessària després de la formació d’un grup nou d’animals, ja que han de formar les seves jerarquies. No obstant això,  en pocs dies, aquestes baralles haurien de desaparèixer. Si temps després de la barreja aquesta conducta persistís, significa que no existeix una relació estable entre els animals d’un mateix grup i que hi ha una gran competència pels recursos, tal com l’espai (densitats molt altes) o l’aliment (poc espai disponible per les menjadores). En una granja de porcs la presa de dades de comportament pot superar les dues hores i de nou necessita un rigorós entrenament.  

En total, els protocols Welfare Quality® es componen de més de 20 mesures que han estat validades, testades per a la seva repetibilitat i per a les quals s’han creat programes de formació destinats a evitar biaixos en la seva aplicació.

També s’ha creat un sistema d’agregació que les combina dins de 12 criteris i quatre principis que serveixen per poder fer una avaluació global de l’estat d’una granja. El resultat són uns protocols que tenen un gran reconeixement internacional per l’impacte que han tingut en els darrers anys , amb prop d’un centenar de publicacions científiques relacionades i un procés de millora continua que va començar l’any 2004 i que avui continua vigent dins del Welfare Quality® Network, la xarxa de centres d’investigació que custodia el bon ús dels mateixos.